Segons l'Enquesta de Condicions de Vida del 2015 realitzat per l'Institut d'Estadística de Catalunya, un 7% dels catalans han patit pobresa energètica durant l'any passat. El tema, sempre de malaurada actualitat, mostra una xifra que representa les 511.551 persones que han patit dificultats per poder fer front a les factures de subministraments; i que és superior al 6,3% de la mitjana espanyola. Aquestes són unes dades que preocupen des del moment que hi ha una sola persona que ho pateix, però és rellevant observar com varien al llarg del continent europeu.
De fet, l'estudi Alleviating fuel poverty in the EU (realitzat amb dades d'Eurostat del 2012) assegura que el percentatge de població a Espanya en risc de patir pobresa energètica és del 18%, molt per sota de països com Bulgària (70%), però en la línia del Regne Unit (19%), França (15,2%) o Alemanya (14,8%). Això sí, encara lluny de xifres envejables com les de Finlàndia (3,8%), Suècia (3,5%) o Luxemburg (2,2%).
El que s'entén generalment per pobresa energètica és la dificultat o incapacitat per mantenir l'habitatge en unes condicions de temperatura adequades (més de 18º a l'hivern i menys de 25º a l'estiu).
Segons l'estudi d'Insight Energy publicat amb el títol Energy Poverty and vulnerable consumers in the energy sectors across the EU (2015), la pobresa energètica es pot situar en l'àrea on convergeixen tres factors: factures elevades, ingressos reduïts i poca eficiència energètica.
L'estudi compara les estimacions de pobresa energètica dels països de la Unió Europea amb el percentatge de població que disposa de sistemes de calefacció col·lectius. Ho fa amb una gràfica que il·lustra clarament les diferències d'una Europa que, també en aquest tema sensible, funciona a diverses velocitats.