10
de Març
de
2017
Un aeroport inaugurat el 2010 que encara no ha aprofitat la seva potencialitat com a plataforma logística per al transport de mercaderies. Una línia de tren d'altra velocitat creada el 2003, però on es manté un servei de rodalies que triga quatre hores a efectuar el trajecte entre Barcelona i Lleida. L'eix comercial més llarg d'Europa, però sense haver definit l'ordenament de les superfícies comercials. Aquestes són les paradoxes actuals de l'economia lleidatana i alguns dels reptes de futur que plantegen els representants empresarials.
Centrada en el sector agroalimentari i la fortalesa de les seves exportacions, Pimec (la patronal de la petita i mitjana empresa), recorda el dèficit de personal qualificat en determinats sectors, com el de la metal·lúrgia, el manteniment o certs perfils tecnològics. Més enllà d'aquesta mancança, el president de Pimec Lleida, Jaume Saltó, destaca la necessitat de "millorar les connexions amb la N-230 i l'A14, que enllacen la capital del Segrià amb la Vall d'Aran i França". Així mateix, reivindica uns preus més competitius i una freqüència més alta en els trens d'alta velocitat.
Plataforma logística del Corredor del Mediterrani
Per la seva situació geogràfica, "cal articular una plataforma logística del Corredor Mediterrani a les Terres de Ponent". Així ho expressa el president de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida, Joan Simó. Per assolir aquest rol, des de l'entitat consideren que s'ha d'establir un compromís i una aposta per apropar Lleida a Tarragona, el seu port natural. Per aquest motiu, la Cambra s'ha adherit al projecte europeu TEN-T Core Network, que reclama finançament comunitari per impulsar el transport ferroviari de mercaderies.
Simó demana gestos a la Generalitat de Catalunya amb les comarques lleidatanes. Així, reclama un sistema avançat d'antiboira a l'aeroport de Lleida Alguaire per "evitar que les companyies marxin a altres indrets si no poden operar". En la mateixa línia, el president de Pimec Lleida, Jaume Saltó, insta a "aprofitar els potencials econòmics que permeten infraestructures com l'aeroport per desenvolupar una plataforma logística que fomenti l'exportació de mercaderies".
A la cerca d'un model comercial
La consolidació d'un model comercial és un altre dels reptes pendents de l'economia lleidatana. Caracteritzada pel pes dels petits establiments, el president de Pimec Lleida planteja racionalitzar el seu ordenament "perquè ens sembla que la previsió d'alguns projectes de superfícies comercials resulta excessiva analitzant la demanda existent". Tot i que Saltó reconeix que crear-los no serà perjudicial per a l'economia, sol·licita analitzar la seva ubicació per evitar els desplaçaments dels ciutadans del centre cap a la perifèria, fet que tindria un impacte negatiu en el comerç de barri.
La ciutat de Lleida es caracteritza per disposar d'una gran quantitat de terrenys de sòl per realitzar activitats logístiques. De fet, Joan Simó precisa que "hi ha solars al centre urbà on es podrien fer grans superfícies que ajudarien tot el sector". Això sí, exigeix que es faci d'una manera racional. És una demanda similar a la de la secretaria general de la Fecom, la Federació de Comerç de Lleida, que assenyala que en la planificació comercial "no haurien de prevaldre determinats interessos privats davant dels del conjunt de la ciutat".
La Cambra de Comerç de Lleida, Pimec i la Fecom reclamen l'elaboració d'un pla estratègic del comerç de la ciutat de Lleida que marqui les pautes de futur i dibuixi nous formats en mitjanes i grans superfícies. Per posar-ho en marxa, demanen "consens entre totes les parts implicades i una moratòria en els nous projectes comercials que ara estan sobre la taula". En la resolució d'aquests interrogants es troba part de l'evolució de l'economia lleidatana.
Centrada en el sector agroalimentari i la fortalesa de les seves exportacions, Pimec (la patronal de la petita i mitjana empresa), recorda el dèficit de personal qualificat en determinats sectors, com el de la metal·lúrgia, el manteniment o certs perfils tecnològics. Més enllà d'aquesta mancança, el president de Pimec Lleida, Jaume Saltó, destaca la necessitat de "millorar les connexions amb la N-230 i l'A14, que enllacen la capital del Segrià amb la Vall d'Aran i França". Així mateix, reivindica uns preus més competitius i una freqüència més alta en els trens d'alta velocitat.
Plataforma logística del Corredor del Mediterrani
Per la seva situació geogràfica, "cal articular una plataforma logística del Corredor Mediterrani a les Terres de Ponent". Així ho expressa el president de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida, Joan Simó. Per assolir aquest rol, des de l'entitat consideren que s'ha d'establir un compromís i una aposta per apropar Lleida a Tarragona, el seu port natural. Per aquest motiu, la Cambra s'ha adherit al projecte europeu TEN-T Core Network, que reclama finançament comunitari per impulsar el transport ferroviari de mercaderies.
Simó demana gestos a la Generalitat de Catalunya amb les comarques lleidatanes. Així, reclama un sistema avançat d'antiboira a l'aeroport de Lleida Alguaire per "evitar que les companyies marxin a altres indrets si no poden operar". En la mateixa línia, el president de Pimec Lleida, Jaume Saltó, insta a "aprofitar els potencials econòmics que permeten infraestructures com l'aeroport per desenvolupar una plataforma logística que fomenti l'exportació de mercaderies".
A la cerca d'un model comercial
La consolidació d'un model comercial és un altre dels reptes pendents de l'economia lleidatana. Caracteritzada pel pes dels petits establiments, el president de Pimec Lleida planteja racionalitzar el seu ordenament "perquè ens sembla que la previsió d'alguns projectes de superfícies comercials resulta excessiva analitzant la demanda existent". Tot i que Saltó reconeix que crear-los no serà perjudicial per a l'economia, sol·licita analitzar la seva ubicació per evitar els desplaçaments dels ciutadans del centre cap a la perifèria, fet que tindria un impacte negatiu en el comerç de barri.
 |
| Els presidents de Pimec, Josep González, i Pimec Lleida, Jaume Saltó | Salvador Miret (ACN) |
La ciutat de Lleida es caracteritza per disposar d'una gran quantitat de terrenys de sòl per realitzar activitats logístiques. De fet, Joan Simó precisa que "hi ha solars al centre urbà on es podrien fer grans superfícies que ajudarien tot el sector". Això sí, exigeix que es faci d'una manera racional. És una demanda similar a la de la secretaria general de la Fecom, la Federació de Comerç de Lleida, que assenyala que en la planificació comercial "no haurien de prevaldre determinats interessos privats davant dels del conjunt de la ciutat".
La Cambra de Comerç de Lleida, Pimec i la Fecom reclamen l'elaboració d'un pla estratègic del comerç de la ciutat de Lleida que marqui les pautes de futur i dibuixi nous formats en mitjanes i grans superfícies. Per posar-ho en marxa, demanen "consens entre totes les parts implicades i una moratòria en els nous projectes comercials que ara estan sobre la taula". En la resolució d'aquests interrogants es troba part de l'evolució de l'economia lleidatana.