El cost laboral net per any i treballador ha sigut de 30.489,86 euros en el 2014, un 0,6 % menys que en 2013, segons recull l'Enquesta Anual de Cost Laboral publicada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). A aquesta quantitat cal sumar-li altres 163,19 euros de subvencions i deduccions de les Administracions Públiques destinades a incentius a l'ocupació i la formació professional, de manera que el cost laboral brut s'ha situat en els 30.653,05 euros, un 0,6 % menys que l'any anterior.
Els salaris han suposat el 73,75% del total del cost laboral brut i la mitjana anual de salari laboral brut ha sigut de 22.605,79 euros, un 0,2% menys que en 2013. Les cotitzacions obligatòries a la Seguretat Social han ascendit a 7.005,36 euros per treballador i han suposat el 22,85 % del cost laboral brut.
Del 3,4% del cost restant, 380,73 euros anuals es s'han destinat a beneficis socials, 234,62 a despeses derivades del treball com a transport o indumentària, 326,67 euros a indemnitzacions per acomiadament i 99,88 a formació professional.
Segons l'enquesta, el 87,8% dels treballadors han regulat les seves condicions laborals per un conveni col·lectiu, un 0,9% menys que en el 2013.
Indústria, els majos costos laborals
El cost laboral més altes dóna als centres que es regulen per convenis d'empresa o centres de treball, seguits pels d'àmbit estatal i el d'àmbit inferior a l'estatal.
També es veu en la indústria (36.865,49 euros), seguit de la construcció (31.987,68 euros) i els serveis (29.185,52 %). El sector industrial han registrat un augment del cost laboral net del 0,9% respecte al 2013, mentre que la construcció i els serveis han reduit els seus costos laborals en un 0,4 % i un 0,9 % respectivament.
Per activitats, les que majors costos laborals han registrat en el 2014 són les del subministrament d'energia (79.676,24 euros a l'any) i les finances i assegurances (59.421,03 euros). L'hostaleria és l'activitat amb menors costos laborals, 18.500,36 euros per treballador i any.
Les seccions d'energia i finances és on millors sous s'han pagat als seus treballadors, mentre que les indústries extractives i de nou en l'energia van liderar la inversió en formació dels treballadors. Per contra, l'educació és l'activitat que menys subvencions i deduccions fiscals ha rebre, mentre que els serveis no classificats i les activitats sanitàries i de serveis socials són les dues que més se n'han beneficiat.
Els sous més elevats, a Madrid i País Basc
La Comunitat de Madrid i el País Basc són les regions amb majors costos laborals, ambdues per sobre de 36.000 euros anuals, mentre que Extremadura i Canàries han registrat els costos més baixos, 25.163,28 euros i 25.502,17 euros, respectivament.
Cantàbria ha encapçalat el creixement dels costos laborals, ja que es van incrementar un 2,8 % respecte a 2013, mentre que Catalunya va registrar la major disminució, del 2,2 %.
La Comunitat de Madrid i el País Basc han presentat les majors despeses en sous i en beneficis socials. Mentre que Catalunya i la Comunitat de Madrid són les comunitats on s'han registrat les partides més altes en indemnització per acomiadament.