13
d'Octubre
de
2013
Act.
30
de Setembre
de
2014
Potenciar la qualitat per sobre la quantitat, aquesta és l'estratègia de dos cellers de Lleida per conquerir el mercat dels EstatsUnits. Tomàs Cusiné i La Gravera exporten prop del 70% de la seva facturació a l'exterior, fet que els ha permès superar l'estancament que viu el mercat interior.
TomàsCusiné, situat a la localitat del Vilosell (les Garrigues), es va fundar al 2003 i enguany té previst produir 400.000 quilograms de raïm, entre un 30 i un 40% més que l'any passat. La meitat de la collita s'obté de les finques pròpies i la resta es compra a tercers. El celler que factura dos milions d'euros, té previst posar a la venda unes 450.000 ampolles.
Del total de vendes de Tomás Cusiné, un 70% procedeix de les exportacions. Les principals destinacions del vi són el Regne Unit, Alemanya, Japó i els Estats Units, on exporten el 5%. La zona de Califòrnia, Mèxic i Canada són els territoris amb més bona rebuda. Segons el responsable d'exportació del celler, CarlesMora, "aquestes operacions donen prestigi a la marca, ja que als Estats units es busca la qualitat per sobre de la quantitat, per la qual cosa el valor dels vins s'incrementa". És a dir, el segment de preu que més comercialitzen allà és d'entre cinc i deu euros, l'ampolla. "La clau rau en presentar-nos com un celler versàtil i adaptar-nos al mercat", afegeix Mora.
Mercats atractius
Sota el paraigua de la DO Costers del Segre, LaGravera, un petit celler d'Alfarràs (Segrià) fundat al 2005, centra la seva aposta en la qualitat. Ubicada sobre una antiga gravera, el rendiment de les seves vinyes se situa en els 4.000 quilograms per hectàrea, quatre vegades menys que el nivell màxim que permet la DO. El director general de La Gravera, SergiGarcia, justifica l'elecció per l'estratègia de primar l'especialització: "el vi, totalment ecològic i certificat pel Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, en surt beneficiat".
Garcia comenta que els Estats Units i Canadà esdevenen dos mercats atractius per l'elevat consum de vi que tenen. En el cas de Canadà, assenyala que les possibilitats es troben en què "és l'Estat qui té el monopoli de la compra de vi a la majoria de botigues". Les vendes a l'exterior suposen entre un 60 i un 70% de la facturació de La Gravera.
Poc consum de vi català
Amb un mercatinterior estancat, els dos cellers coincideixen en què la sortida a l'exterior es converteix en gairebé l'única solució. El responsable d'exportació de la Cambra de Comerç de Lleida, JordiQuejido, confirma aquesta percepció: "hem notat una bona predisposició pels vins lleidatans, especialment els blancs de la DO Costers del Segre, que han captivat pel seu bon nivell".
Les exportacions catalanes creixen en valor, encara que descendeixen en volum. Segons l'ObservatoriEspanyoldelMercatdelVi, Catalunya va exportar una producció de 99,7 milions de litres durant el primer trimestre del 2013. En valor, les vendes a l'exterior van arribar als 261,3 milions d'euros, xifra que representa un creixement del 0,7%.
Ara, l'assignatura pendent és recuperar la comercialització interna. Els darrers informes assenyalen que només una tercera part dels vins que es consumeixen a Catalunya són d'aquí. Malgrat el descens en la compra de vi, la compra de productes de proximitat creix moderadament.
TomàsCusiné, situat a la localitat del Vilosell (les Garrigues), es va fundar al 2003 i enguany té previst produir 400.000 quilograms de raïm, entre un 30 i un 40% més que l'any passat. La meitat de la collita s'obté de les finques pròpies i la resta es compra a tercers. El celler que factura dos milions d'euros, té previst posar a la venda unes 450.000 ampolles.
Del total de vendes de Tomás Cusiné, un 70% procedeix de les exportacions. Les principals destinacions del vi són el Regne Unit, Alemanya, Japó i els Estats Units, on exporten el 5%. La zona de Califòrnia, Mèxic i Canada són els territoris amb més bona rebuda. Segons el responsable d'exportació del celler, CarlesMora, "aquestes operacions donen prestigi a la marca, ja que als Estats units es busca la qualitat per sobre de la quantitat, per la qual cosa el valor dels vins s'incrementa". És a dir, el segment de preu que més comercialitzen allà és d'entre cinc i deu euros, l'ampolla. "La clau rau en presentar-nos com un celler versàtil i adaptar-nos al mercat", afegeix Mora.
Mercats atractius
Sota el paraigua de la DO Costers del Segre, LaGravera, un petit celler d'Alfarràs (Segrià) fundat al 2005, centra la seva aposta en la qualitat. Ubicada sobre una antiga gravera, el rendiment de les seves vinyes se situa en els 4.000 quilograms per hectàrea, quatre vegades menys que el nivell màxim que permet la DO. El director general de La Gravera, SergiGarcia, justifica l'elecció per l'estratègia de primar l'especialització: "el vi, totalment ecològic i certificat pel Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, en surt beneficiat".
Garcia comenta que els Estats Units i Canadà esdevenen dos mercats atractius per l'elevat consum de vi que tenen. En el cas de Canadà, assenyala que les possibilitats es troben en què "és l'Estat qui té el monopoli de la compra de vi a la majoria de botigues". Les vendes a l'exterior suposen entre un 60 i un 70% de la facturació de La Gravera.
Poc consum de vi català
Amb un mercatinterior estancat, els dos cellers coincideixen en què la sortida a l'exterior es converteix en gairebé l'única solució. El responsable d'exportació de la Cambra de Comerç de Lleida, JordiQuejido, confirma aquesta percepció: "hem notat una bona predisposició pels vins lleidatans, especialment els blancs de la DO Costers del Segre, que han captivat pel seu bon nivell".
Les exportacions catalanes creixen en valor, encara que descendeixen en volum. Segons l'ObservatoriEspanyoldelMercatdelVi, Catalunya va exportar una producció de 99,7 milions de litres durant el primer trimestre del 2013. En valor, les vendes a l'exterior van arribar als 261,3 milions d'euros, xifra que representa un creixement del 0,7%.
Ara, l'assignatura pendent és recuperar la comercialització interna. Els darrers informes assenyalen que només una tercera part dels vins que es consumeixen a Catalunya són d'aquí. Malgrat el descens en la compra de vi, la compra de productes de proximitat creix moderadament.