"Conciliar no és només cuidar; és salut mental". La conciliació entre la vida familiar i la laboral té un impacte directe en la salut mental de les persones cuidadores. Així ho concloïa l'Observatorio de Conciliación, Corresponsabilidad y Diversidad de la Universitat Pontificia Comillas en unes jornades de l'any 2023 i així ho confirmen també les darreres xifres publicades per l'Organització Mundial de la Salut: entre l'11% i el 27% dels problemes de salut mental a Espanya estan directament relacionats amb les condicions laborals, entre les quals destaquen la dificultat per conciliar la vida familiar i laboral en el cas de pares i mares de fills menors.
De fet, el problema no és només no tenir accés a mesures per conciliar, sinó no agafar-ne les adequades o que la cultura corporativa no acompanyi. Segons un informe d'Infojobs, un de cada tres professionals que han accedit a mesures de conciliació han experimentat conseqüències negatives a la feina. I un 10% no s'atreveix a sol·licitar-les per por a patir aquestes conseqüències.
Dels que han patit un impacte negatiu, el 19% diu que ha patit major estrès al treball, l'11% ha rebut comentaris negatius per part de companys o superiors, un 9% considera que ha renunciat a oportunitats laborals, que té menys accés a formar-se o a desenvolupar-se professionalment (9%) i un 8% se sent exclòs de l'equip.
La flexibilitat horària, la mesura estrella
En el pòdium de les mesures millor valorades pels treballadors destaca, segons una enquesta d'Infojobs, la flexibilitat horària. L'han escollit el 54% dels enquestats. La segueixen la jornada intensiva (38%) i el teletreball, amb un 37%.
Per ordre, els treballadors prefereixen comptar amb hores anuals remunerades per a assumptes personals (28%), desconnexió digital real (22%), tenir la possibilitat de canviar el torn amb els companys (21%), poder fer excedències per la cura d'un fill (13%) i comptar amb una zona de lactància o de bressol a la mateixa feina (7%).
Qui la valora més?
Malgrat que la flexibilitat horària és la mesura millor valorada a totes les comunitats autònomes quant a conciliació laboral (l'escullen el 54% dels enquestats), destaca especialment a Catalunya, on el 69% dels treballadors la consideren clau per a millorar el seu equilibri entre la vida personal i laboral, seguida de Madrid i la Comunitat Valenciana, totes dues amb un 60%.
A Madrid, a més, el teletreball (54%) supera a la jornada intensiva (49%), situant-se com la segona opció més valorada. A Catalunya, la jornada intensiva cobra major rellevància (45%), mentre que al País Basc s'observa una major demanda d'hores anuals remunerades d'assumptes particulars (45%) i de desconnexió digital real (39%). I Andalusia, per exemple, presenta un cas particular: el 33% dels treballadors assenyalen la possibilitat de canvi de torn entre companys com la tercera mesura més necessària (33%), per sobre de la de teletreball (22%).
Els professionals d'entre 24 i 34 anys són el grup que en més percentatge (63%) valora la flexibilitat horària;
D'altra banda, l'edat del treballador també influeix en les mesures de conciliació més valorades. Les generacions més joves són les que demanden un major nombre de mesures. Concretament, els professionals d'entre 24 i 34 anys són el grup que en més percentatge (63%) valora la flexibilitat horària; també destaca el teletreball (49%) i la jornada intensiva (48%), en què estan per sobre de la resta de rangs d'edat. En la resta de grups d'edat, la flexibilitat horària també es consolida com l'opció més valorada, amb un 56% en el de 34 a 44 anys; un 52% de 45 a 54 anys, i un 49% de 16 a 24 anys i de 55 a 65.
Quant al model de treball, els empleats en teletreball mostren una major preferència per aquesta modalitat com a eina clau per a la conciliació (63%), seguida de la flexibilitat horària (58%) i la jornada intensiva (51%). En canvi, entre els qui treballen 100% de manera presencial, la flexibilitat horària continua liderant el rànquing (53%), però amb una menor inclinació cap al teletreball que la mitjana (30%).
Per gènere, segons un estudi de la UNED, gairebé el 96% dels homes amb fills menors de 15 anys no s'acull a mesures de conciliació que suposin una retallada en el seu sou. D'altra banda, en línia amb aquest estudi, el 34% de les dones sí han pres accions que equilibrin la seva vida professional i personal, malgrat que la seva remuneració pugui veure's afectada.
En aquest escenari, no és sorprenent que, entre la població ocupada a Espanya, les dones siguin els qui més demanden mesures de conciliació, tal com reconeixen les empreses enquestades per Infojobs. Segons aquestes companyies, les dones sol·liciten en major proporció opcions com la jornada reduïda (44% enfront del 2% dels homes), la zona de guarderia en l'empresa (34% enfront del 4%) i les excedències per cura d'un familiar (33% enfront del 2%). Per contra, també s'observa un increment en la demanda de mesures com la guarderia dins de l'empresa per part de tots dos gèneres, la qual cosa podria indicar un canvi progressiu cap a una major corresponsabilitat.