Temps era temps que quan no teníem ganes de posar-nos el davantal o teníem la nevera buida anàvem a un restaurant a dinar o a sopar —o a una botiga de menjar preparat a comprar-lo. Més endavant, els establiments de restauració van ampliar l’oferta de serveis amb la incorporació del famós take-away que, dit de manera planera, no és altra cosa que el servei de menjar per emportar.
Així, al costum habitual de reservar taula per anar a dinar o a sopar al restaurant o de baixar al bar de sota per esmorzar o fer un cafè, s’hi ha afegit, d’uns anys ençà, la novetat de poder demanar un menjar o una beguda, servida expressament en l’establiment on es prepara i es ven, per emportar o per emportar-se, per endur o per endur-se. I si cal especificar què s’ofereix per ser emportat o què ens emportem, les possibilitats es multipliquen: menú per emportar-se, esmorzar per endur-se, cafè amb llet per emportar o sucs acabats d’esprémer per endur.
Durant la pandèmia de la covid, amb el tancament de locals i les limitacions d’aforament, el menjar per emportar s’acabaria convertint en una taula de salvació per a molts bars restaurants
El principal benefici que aporta aquest servei al sector de la restauració és l’oportunitat d’incrementar el volum de negoci sense necessitat d’ampliar l’espai disponible per als clients. El que ningú podia preveure és que, durant la pandèmia de la covid, amb el tancament de locals i les limitacions d’aforament, el menjar per emportar s’acabaria convertint en una taula de salvació per a molts bars restaurants i en un nou hàbit de consum entre la població.
En aquesta nova realitat els restaurants o altres establiments de restauració no n’han tingut prou de dir “també fem menjar per emportar”, com una opció secundària, sinó que, ara, posada al mateix nivell que la seva opció tradicional de consumir el menjar i les begudes en el seu local, ha motivat la necessitat de trobar un terme que expressi aquesta oposició. És per això que, en anunciar-se, un restaurant pot oferir les opcions: a l’establiment (al local, aquí) o per emportar (o per emportar-se o per endur o per endur-se).
La realitat es belluga, tempteja, varia, es desenvolupa, deixa un camí, n’agafa un altre i arriba un punt que ens adonem que ha canviat. Aleshores, la llengua també ha de canviar. I si es belluga i és viva troba la manera d’anomenar les novetats o les realitats tradicionals quan la perspectiva del temps les ha desenfocat o n’ha empal·lidit els colors.
Podeu consultar aquests termes al Cercaterm.