L’arribada de l’any 2023 no ha inserit cap missatge d’optimisme al món empresarial. Una representació del sector industrial s’ha congregat, aquest dimecres al vespre a l’auditori del Cercle d’Economia, per tractar l’impacte de la crisi energètica.
Francesc Rubiralta ha obert la conversa amb una radiografia de totes les amenaces externes, especialment dels problemes vinculats a la situació geopolítica. “No estem competint en igualtat de condicions”, adverteix el president de Celsa i membre de la junta directiva del Cercle.
En aquest sentit, Rubiralta ha posat d’exemple la diferència dels preus energètics entre Espanya i altres països de la Unió Europeu “com una raó per plantejar-se trasllats de producció”. Sense deixar l’anàlisi, el directiu lamenta que “la competitivitat quedi marcada per factors que no controles”.
La manca d’estabilitat, un obstacle per fixar una estratègia realista
En el seu torn d’intervenció, Martina Font ha posat deures a l’administració pública amb una suau crítica. “Sense estabilitat no es pot fer cap estratègia en l’àmbit industrial”, remarca la directora corporativa i d’Innovació a Font Packaging Group.
Lluny d’aturar els missatges enverinats cap al govern espanyol, Font exigeix a les autoritats aparcar l’horitzó electoral i definir polítiques realistes” que minimitzin “la pèrdua de competitivitat. Els ponents han orientat les seves peticions cap als plans d’ajudes d’Alemanya (200.000 milions d’euros) i França per fer front al consum energètic de les seves empreses i habitatges.
Les organitzacions: “Ningú pot sobreviure amb un preu de 200 euros el MWh"
El principal crit d’alerta arriba per part de l’Asociación de Empresas con Gran Consumo. Aquest col·lectiu compta amb 27 empreses associades de sectors com la metal·lúrgica, la farmàcia o la siderúrgica. Firmes que concentren el 10% del consum elèctric a Espanya.
“Cap empresa pot sobreviure amb un preu de 200 euros el megawatt”, així d’explícit s’ha pronunciat Pedro González. El director de l’associació ha expressat “una elevada preocupació” per com avançarà l’any 2023, “marcat encara pels dubtes i les incerteses”.
Les empreses de l'AEGE concentren el 10% del consum elèctric a Espanya
Tot i ser evident, González ha fet especial èmfasi en les amenaces externes. “No competim en un mercat nacional, nosaltres estem a Europa i, a la vegada, treballem més enllà de les fronteres comunitàries”. Des del col·lectiu empresarial s’ha fet una crida a “aprofitar els beneficis de la tecnologia”.
Reivindicació del lideratge de la indústria
Més enllà de la situació conjuntural, Inka Guixà ha llançat una reflexió sobre el paper del sector industrial a Espanya. “M’encanta el turisme, però també necessitem les indústries”, ha recordat la directora general de La Farga.
Seguint el camí marcat per Martina Font, Guixà no ha desaprofitat l’altaveu del Cercle per denunciar que els “factors externs no poden obstaculitzar la nostra competitivitat”. De forma irònica, l’empresària ha assegurat que La Farga “marxarà de les Masies de Voltregà, “abans tanco”.
A la pregunta de com, en el dia a dia, es pot minimitzar l’impacte de la crisi, l’empresariat s’ha mostrat incapaç de publicitar una estratègia positiva. “Abans, l’energia ocupava el 20-30% de la despesa de l’empresa i ara supera el 50%”, aquesta ha estat la resposta global que han escoltat els assistents a la xerrada.
El govern espanyol justifica la distància amb França i Alemanya
La representació del govern espanyol ha anat a càrrec de Joan Groizard, director general de l’Institut per la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE). Aquesta empresa pública està adscrita al ministeri de Transició Ecològica, a través de la secretaria d’Estat d’Energia.
“Quan parlem de les actuacions d’altres països cal entendre que Alemanya té marge fiscal per impulsar un gran paquet d’ajudes i, per la seva banda, França té una empresa pública que pot dur a terme determinades accions”, exposa el representant estatal.
En un missatge conciliador amb els presents a la sala del Cercle d’Economia i la resta del sector privat, Joan Groizard ha ofert la col·laboració del govern espanyol “per donar respostes a la situació conjuntural, però també per pensar solucions a llarg termini”.