Extra, extra! Que dirien els venedors de diaris en paper de tota la vida. Que tornen les fires i els congressos... Tal com les coneixíem? Ja ho vam avisar i poques setmanes després, la llista d'esdeveniments del juny ha sigut d'aquelles que fa estiu i també història: l'ISE, l'Advanced Factories, Food4Future, la reunió del Cercle d'Economia, la nit de la FEGP, els Premis Talent Cambra, el Mobile World Congress (MWC), els premis dels 135 anys de la Cambra de Terrassa o de la Fundació Factor Humà... Per citar només alguns exemples. L'activitat econòmica i empresarial de Catalunya ha tornat de forma presencial per la porta gran, o al cap i a la fi, ha tornat que ja és molt dir en temps de pandèmia. La gran pregunta és: ha tornat per quedar-se i de quina manera? "Els anys 20 del segle XXI seran tan feliços com els anys 20 del segle XX", assegurava l'economista Xavier Sala-i-Martin acompanyat pel vicepresident Jordi Puigneró i envoltats de més de 400 empresaris a la nit de la FEGP de mitjans de juny. Entrar a la Finca Mas Solers de Sant Pere de Ribes va ser com tornar a anar de boda després de mesos de (des)amor.
Segons el catedràtic de la Columbia University de Nova York, "d'aquí a una dècada ja no recordarem la covid-19 i les conseqüències seran menors del que pensem". Tant de bo. Tota una declaració d'intencions que recorda a les 50 crisis i un món millor de l'economista Oriol Amat que ja imparteix lliçons magistrals de lideratge com a flamant rector a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). "Als que pensem que el món pot millorar ens diran que som massa optimistes. Però si algú té una opció millor que ho digui", reivindica Amat.
Sala-i-Martin: "Europa no regala diners i hi ha països endeutats fins al clatell. El deute no el pagarà Pedro Sánchez, sinó tots vosaltres"
Hem patit, però un cop més hem tornat a lluitar i si tot va bé aviat tornarem a vèncer. La capacitat de resiliència de l'ésser humà sembla no tenir sostre. Ja va passar amb altres crisis com les famoses tulipes holandeses del segle XVII, la grip espanyola de 1918, el crac del 1929, les puntcom del 200, la bombolla immobiliària, la crisi financera del 2008 o ara amb la crisi pandèmica. Aquesta última sense precedents, però per crisis i aprenentatges no serà.
Sense pèls a la llengua, Sala-i-Martin dispara a cop de titular econòmic avançat al futur: "Europa no regala diners i hi ha països endeutats fins al clatell", "El deute no el pagarà Pedro Sánchez, sinó tots vosaltres" o "Els fons Next Generation no serviran per a res". I això que el conseller d'Economia, Jaume Giró, tot just acaba d'estrenar una Secretaria d'Afers Econòmics i Fons Europeus.
Diuen que en aquesta vida cal anticipar-se i estar preparat per tot el que pugui passar i encara més si la pandèmia té el gran poder de capgirar-ho pràcticament tot, de la nit al dia. Ara tanquem, ara obrim. Ara obrim, ara tanquem. El catedràtic de la Columbia University parla sovint de "la incompetència dels governs" però també dels feliços anys 20 de Charles Chaplin, Mickey Mouse, la revolució social, els cotxes, els telèfons o les ràdios. Què ens ofereix el futur més immediat?
Lloveras: "Els empresaris ens hem sentit sols i poc escoltats. Sembla que les pimes tornin a ser les grans oblidades del Next Generation"
"Els empresaris ens hem sentit sols i poc escoltats. Sembla que les pimes tornin a ser les grans oblidades del Next Generation", apuntava la presidenta de la FEGP, Neus Lloveras, durant la nit del Gran Penedès. Arribats a aquest punt, deixeu-me recuperar un parell de cants a l'empresari de Genís Roca i Jordi Tarragona. Tots dos articles publicats a VIA Empresa per recordar, llegir i compartir.
Jordi Tarragona: "Ser emprenedor, ser empresari, és una de les tasques més honroses i dignes d'admiració que existeixen. Hi ha molt en joc, i quasi ningú ho posarà en valor. I encarà així tens fe, lluites per un somni i estàs millorant la vida; no només la teva, sinó la de tots els involucrats. Altres es preocupen per portar menjar a la seva taula; tu, empresari, et preocupes per portar menjar a diverses taules a més de la teva. Els partits polítics, els funcionaris públics, les grans obres, les campanyes electorals, tot es fa amb els impostos que paguem; per això els emprenedors i empresaris; des del que posa una botiga de queviures o una fusteria, fins als grans empresaris mereixen felicitacions, admiració, aplaudiment, suport, acompanyament, que se'ls escolti; i sobretot que els tinguem en compte a les nostres oracions, perquè "només qui carrega el sac sap el que pesa".
Genís Roca: "Prou. Reivindiquem als empresaris. A la gent que té un negoci i pertany a la seva comunitat, que genera llocs de treball al seu entorn i tributa a casa seva. Abans en teníem forces, però amb el temps la majoria s’han venut les seves empreses i ara els seus fills gestionen fons d’inversió i propietats immobiliàries. Ja gairebé no queden empresaris. Són un bé escàs, i cal protegir-los igual que el rinoceront blanc, el linx ibèric o l’os polar".
Genís Roca: "Ja gairebé no queden empresaris. Són un bé escàs, i cal protegir-los igual que el rinoceront blanc, el linx ibèric o l’os polar"
Deia el vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, que "segons la física, un borinot no hauria de poder volar, tanmateix vola. Segurament perquè no sap que és impossible".
Potser sí que els empresaris són una espècie en extinció, però no moriran mentre hi hagi algú que reivindiqui la seva figura a capa i espasa. No moriran mentre tinguin l'espai, la fira o el congrés per reunir-se i seguir fent la seva feina: generar riquesa i donar feina als altres. No moriran mentre algú els ajudi, els acompanyi i els hi doni premis per tot allò que han fet i tot allò que encara poden fer.
Potser sí que els empresaris estan més vius del que ens pensem, però curem-nos en salut i ajudem-los a respirar i donar més i millor vida econòmica tant temps com sigui possible. Tornen les fires i els congressos, ara només falta que també tornin els empresaris.