El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha tingut un cara a cara -virtual- amb empresaris catalans. Els directius han aprofitat per fer preguntes al polític sobre l'estat de la covid-19, les mesures que pren el Govern espanyol i també per fer-li algunes reclamacions i crítiques en el marc d'una trobada Intermedia Online. Mentre que el tancament dels locals de restauració a Catalunya s'ha emportat part del protagonisme en els precs i preguntes, l'ús limitat que ha fet l'executiu de la tecnologia per frenar la pandèmia i la celebració del Mobile World Congress (MWC) al juny del 2021 també han centrat part de la conversa.
La pregunta sobre el congrés de telefonia mòbil ha estat de Carlos Grau, el CEO del Mobile World Capital Barcelona. "És molt difícil fer pronòstics. Crec que al segon trimestre de l’any que ve, la situació serà molt diferent a la d'ara, però ho haurem d’anar seguint poc a poc. Tot i així, la marginalitat dels casos importats d'altres països fa possible pensar que es podrà celebrar el MWC", ha aventurat Illa. Després de dos ajornaments, el saló més important de Catalunya -amb un impacte econòmic d'uns 490 milions d'euros- pot ser que es mantingui per a les dates previstes: entre el 28 de juny i l'1 de juliol del 2021.
El ministre ho ha dit amb la boca petita i amb tota la prudència del món. La base dels seus arguments era l'escassa importació de casos de coronavirus d'altres països: "En termes de casos importats, tenim dos àmbits, l'espai Schengen i tercers països, i els que hem rebut han estat regionals", ha indicat. Tot i així, cal tenir en compte la caiguda dràstica de la mobilitat internacional des del març, fet que minimitza la possibilitat que arribin casos de l'estranger. Sigui com sigui, el missatge és esperançador per a un sector que ha tingut només unes setmanes per prendre aire, el de les fires. A Barcelona, se n'han celebrat unes quantes en format híbrid, com el BizBarcelona i la Barcelona New Economy Week (BNEW).
Però l'increment de casos ben entrada la segona onada de covid-19 ha interromput altre cop el calendari de salons. Però si s'ha de fer un rànquing dels sectors econòmics més afectats per la pandèmia a Catalunya, l'hostaleria ocupa un dels primers llocs. Diverses preguntes -tant de periodistes com d'empresaris- a Salvador Illa s'han referit a la restauració. El ministre ha indicat que hi ha ajudes tant a nivell estatal com de comunitat per als bars i restaurants i, preguntat sobre si existeixen estudis concrets que n'avalin el tancament, ha assegurat que "és molt difícil evitar-hi els contagis" en aquest tipus d'ambients.
Illa, sobre el tancament de bars i restaurants: "Sabem que en entorns interiors es multiplica moltíssim el risc de contagi"
Illa ha situat la mesura de la Generalitat com un element més per lluitar contra la malaltia en el camp de la "reducció de la mobilitat i dels contactes": "Sabem que en entorns interiors es multiplica moltíssim el risc de contagi". A més, ha afegit que a bars i restaurants és habitual que "es relaxin les mesures, perquè s'està compartint una estona amb amics o família" i que són ambients tancats en què no es pot portar la mascareta posada perquè els clients consumeixen menjar o begudes. De totes maneres, aquesta mesura queda a les mans dels presidents de les comunitats autònomes.
On és la tecnologia?
Diversos empresaris que han participat a la trobada digital han compartit una preocupació: per què no s'ha fet més ús de la tecnologia per lluitar contra la pandèmia? El mateix Grau, Joan Planell -director d'Oracle a Barcelona i la Mediterrània- i Ginés Alarcón -president de Nae- han aprofundit en el "trist resultat" de l'aplicació Radar Covid, llançada pel Govern espanyol per millorar la traçabilitat i identificar els contactes dels positius. "Tenim un nivell de descàrregues per sobre dels 5 milions, en línia amb altres països europeus. Estimem que hauríem d’arribar a 8 milions perquè el sistema fos més efectiu". Illa n'ha defensat la gestió i ha ressaltat un "repte" que presenten aquestes apps: han d'estar vinculades al sistema de salut pública. Aquesta feina, assegura, és de les comunitats autònomes.
Altres països, especialment els asiàtics, han estat exemplars en l'ús d'aplicacions per personalitzar al màxim les limitacions de mobilitat a la població. Sobre la situació de la pandèmia a la Xina i si es té en compte l'evolució d'aquest país ha preguntat el conseller delegat de Saba, Josep Martínez Vila, però Illa ha declinat comparar la Xina amb Espanya: "La societat xinesa té un model de vida i de relació social molt diferent al d’aquí; són molt més disciplinats i l'extrapolació no és immediata".
"El món empresarial ha fet un procés d'adaptació molt positiu; tothom ha intentat activar els mecanismes necessaris per teletreballar, s'han posat a disposició les capacitats productives per fabricar materials escassos...", segons el ministre de Sanitat
Les previsions són que la vacuna contra la covid-19 comenci a administrar-se a la població a principis de l'any que ve. Amb aquest horitzó posat a la vista i tenint en compte que són necessaris tres o quatre mesos per vacunar un 40% dels ciutadans -el mínim imprescindible per tenir certs nivells d'immunitat-, encara queda mig any o més de dificultats sanitàries. Les econòmiques que hi van relacionades s'allarguen en el temps, ja que els experts ja no preveuen un recuperació tan ràpida com la que estimaven a l'inici de la crisi.
Davant d'aquests mesos, Illa ha volgut donar un missatge de reconeixement al món empresarial: "Ha fet un procés d'adaptació molt positiu; tothom ha intentat activar els mecanismes necessaris per fer possible el teletreball, s'han posat a disposició les capacitats productives per fabricar materials escassos...". Però tampoc no ha volgut minimitzar la situació actual. "La realitat és la que és: estem davant d'un horitzó llarg, en què haurem de conviure amb el virus". Aquest horitzó és "europeista", ha dit en relació als fons de recuperació que ha posat en marxa la UE.
Des de la farmacèutica MSD han traslladat una pregunta al ministre que precisament té relació amb els recursos europeus: "Estan pensant reunir un grup d'experts per veure com canalitzar aquests fons?". Illa no ha respost, però ha afirmat que s'ha produït una reflexió amb les comunitats autònomes i que el que pretenen aquests diners és "transformar l'economia".
Illa descarta el confinament domiciliari: "Pensem que el ventall de mesures que hem posat a disposició de les comunitats és suficient per controlar la pandèmia"
Sense confinament domiciliari, però amb teletreball
L'estat d'alarma que va imposar el Govern central la setmana passada permet establir un confinament domiciliari. Mentre el ministre deia que, de moment, és una mesura que ni es planteja, Astúries anunciava que sol·licitaria a l'executiu poder aplicar-lo durant 15 dies al seu territori. Poc després, el Govern central ha rebutjat la petició. "Pensem que el ventall de mesures que hem posat a disposició de les comunitats autònomes -toc de queda, confinaments perimetrals i limitació de les reunions- és suficient per controlar la pandèmia", ha indicat Illa.
Amb el que sí que insisteix el Ministeri és amb el teletreball, tot i que no hi ha cap mecanisme que permeti fer-lo obligatori. Però el titular de Sanitat considera que "la majoria d’empreses té una actitud responsable en aquest aspecte; ara vénen quatre setmanes especialment rellevants i complicades".
Salvador Illa ha admès la mancança de personal mèdic, però ha defensat que els pressupostos generals del 2021 augmenten un 151,4% la partida de Sanitat. També ha indicat que per a l'any que ve s'incrementaran la disponibilitat de places de formació especialitzada per a metges i que "la nostra sanitat ha patit un procés de no increment de recursos que s'ha de corregir". Un altre cop, ha destacat el pes que hi tenen les autonomies, competents en salut.