"Garantir que els problemes de liquiditat i tresoreria no s'acabin convertint en un problema de solvència". Aquest és el repte del Departament d'Empresa i Coneixement que, tot i tenir les mans lligades amb uns pressupostos prorrogats, està posant en marxa línies d'ajuts que ajudin el teixit empresarial de Catalunya a pal·liar els efectes de la crisi del coronavirus. Precisament en aquest sentit, la consellera Àngels Chacón ha reclamat l'aprovació urgent de la llei de facilitació de l'activitat econòmica per generar 38 milions d'euros d'estalvi a les empreses. Ho ha fet durant una compareixença telemàtica per explicar les mesures que està prenent la Conselleria, on, com és habitual, els retrets d'alguns partits polítics han estat els protagonistes de la sessió. Malgrat això, tots tenen un objectiu comú: salvar les empreses i garantir els llocs de feina.
Insistint una i altra vegada en què "la nostra prioritat és el teixit productiu", però també la "llarga vida a la salut de les persones, que són les que ens poden ajudar a que no desaparegui aquest teixit", Chacón ha volgut deixar clar que "hem de protegir els treballadors, però també les empreses" per esquivar, d'aquesta manera, que tot plegat derivi en una crisi de solvència. "Som un país de pimes i gairebé el 95% de les nostres empreses tenen menys de 10 treballadors", ha recordat la consellera per emfatitzar en la importància de no deixar caure aquests negocis que, de retruc, poden deixar sense feina moltes persones. I, per això, és bàsic "garantir un lloc de treball per a ells".
La consellera Àngels Chacón compareix per explicar les mesures que ha pres el Departament d'Empresa i Coneixement en la crisi del coronavirus | Cedida
Per garantir tot això, d'una banda cal "no oblidar" l'economia productiva i, de l'altra, cal aprovar l'avantprojecte de llei de facilitació de l'activitat econòmica per eliminar burocràcia perquè la norma impactaria sobre 564.000 empreses, un 89% del teixit productiu abans de la crisi. "Si no cuidem el teixit productiu, la crisi social i econòmica serà molt més difícil de combatre", ha advertit.
Frenada en sec i per sorpresa
I és que, a tot plegat se li suma el fet que l'economia catalana està molt oberta al món i això vol dir que encara "està més exposada". Catalunya "ha patit una frenada en sec del creixement de l'economia d'un dia per l'altre", en un moment en què estava creixent per sisè any consecutiu. Això vol dir que l'emergència "ens situa en un escenari totalment diferent" perquè, com subratlla Chacón, s'estima que el PIB ha caigut un 43% al març i que l'atur s'ha elevat un 5,5% fins les 417.000 persones sense feina i amb més de 101.000 ERTO.
Aquest és el resultat de la declaració de l'estat d'alarma i de les conseqüents restriccions laborals. Un panorama que ara mateix es presenta com a una "crisi de liquiditat i tresoreria", però que cal evitar, de totes totes, que desemboqui en "una crisi de solvència" perquè, sinó, adverteix, "lamentarem la desaparició de moltes empreses". Però tot això, tot i els retrets d'alguns grups, no depèn només del Govern. "Necessitem que des de l’Estat es comprenguin les necessitats del teixit productiu", ha demanat Chacón.
Chacón: "Ara hi ha una crisi de liquiditat i tresoreria, que no pot esdevenir una crisi de solvència perquè si no lamentarem la desaparició de moltes empreses"
Un teixit productiu en què el comerç, el turisme, l'hostaleria i la restauració en formen part i han estat -i seran- els sectors més colpejats per la crisi. De fet, la consellera ha posat damunt la taula que el comerç perd cada setmana 525 milions d'euros, amb un 60% de les botigues tancades i un 65% dels treballadors -209.700 empleats- a casa. La resposta de l'Executiu estatal a això ha estat ajornar un mes el pagament d'impostos, cosa que el Govern aplaudeix amb caire agredolç: "Ho celebrem, però encara ens sembla insuficient".
Mentrestant, el Departament posa en marxa les mesures que pot i la consellera ja ha anunciat l’ampliació fins a 3,5 milions d’euros de la línia d’ajuts per al sector turístic -sobretot per a professionals i per a microempreses-, que se suma a la línia de 9 milions d’euros destinada al comerç.
Turisme de proximitat i canvi de rumb
En aquest sentit, la Conselleria ja treballa en l'elaboració d'un pla de contingència "per dirigir-nos de forma directa als mercats de proximitat: català, espanyol, francès i nord d’Itàlia", cosa que modifica el rumb en l’estratègia del Departament, que es basava en diversificar i desestacionalitzar. Tot això, lamenta Chacón, "ha quedat aturat de cop".
Chacón: "Cal fomentar el turisme domèstic perquè d'això depèn molt l'evolució de la nostra economia"
Davant d'això, Empresa està monitoritzant diferents agents del sector per "estar al seu costat i elaborar estratègies que ens permetin reaccionar molt ràpid". Reaccionar ràpid i sobre la marxa perquè el panorma és molt versàtil i canvia cada dia i, per tant, encara hi ha moltes incerteses per al sector de cara a l'estiu. De moment, l'estratègia s'ha de basar en el "foment del turisme domèstic" perquè, tot i que els 7,5 milions d'habitants de Catalunya no són els 19 milions de turiste que la visitaven el 2019, i està clar que "no ho podrem compensar", aquest sector representa el 12% del PIB català i el 14% de l'ocupació a Catalunya. De fet, el que passi en aquest sector ens ha de preocupar a tots perquè, alerta la consellera, "d'això depèn molt l'evolució de la nostra economia".
Foment del petit comerç, del turisme domèstic i del consum conscient perquè el teixit productiu de Catalunya no mori i pugui sortir endavant d'aquesta crisi. Perquè, a més, a banda del comerç que ha hagut d'abaixar persianes, "les empreses que poden obrir també veuen molt reduïda la seva facturació" i això s'ha de tenir en compte.
Un país de coneixement i capacitat de reacció
A tot això, s'hi afegeix el fet que "aquesta crisi ha posat en evidència el paper central del coneixement en l’elaboració de qualsevol mena d’estratègia" i ha demostrat, al seu parer, que "una societat no prou basada en el coneixement, disposa de menys capacitat de reacció". Justament per aquesta raó, Chacón proposa que "ara més que mai convindria plantejar-nos com s’han de relacionar centres de recerca i universitats" perquè, assenyala, "volem un teixit productiu basat en l’excel·lència i el coneixement".
En aquest sentit, el programa Orfeu elaborat pel Departament permetrà que els centres de recerca de Catalunya facin 170.000 tests diagnòstics de coronavirus en sis setmanes, un programa en què el Govern hi invertirà 1,38 milions d'euros. "Aquests dies hem demostrat la gran capacitat de reacció que té el nostre sistema de recerca de Catalunya: les instal·lacions treballen 24 hores al dia i 7 dies a la setmana per proporcionar tests fiables", ha recordat.
Chacón: "Una societat no prou basada en el coneixement, disposa de menys capacitat de reacció"
Si a això s'hi suma un sistema universitari amb més de 200.000 estudiants reglats i 20.000 professors, que ha estat capaç de "funcionar en ple rendiment" després d'un mes de confinament, és essencial tenir-los en compte a l'hora de prendre decisions. "S’ha facilitat al màxim que les decisions globals, en el nivell de sistema universitari, fossin preses mitjançant les diferents comissions i grups de treball del Consell Interuniversitari de Catalunya", ha assegurat.
I és que, com diu la consellera, "caldrà passar a la concreció que passa per tenir sempre en compte quina és la realitat no només del nostre teixit empresarial, sinó també del nostre sistema de coneixement i posar-lo en valor". Per, així, "estar reactivats econòmicament ben aviat".