Fem empresa

L’escola hauria d’ensenyar també com ser un bon empresari

Ensenyar a fer empresa des de l'escola | iStock
Ensenyar a fer empresa des de l'escola | iStock
Barcelona
25 de Juny de 2020

“Cuidin i salvin els que paguen impostos. Sense ells serà impossible finançar la sanitat, l’educació i les polítiques socials. Estem aquí per donar suport a la reconstrucció del país”. És només un extracte de l’excel·lent intervenció que va pronunciar el secretari general de Pimec, Antoni Cañete, en la seva compareixença en la Comissió de Reconstrucció Nacional del Congrés dels Diputats, defensant la supervivència de molts autònoms, petites i mitjanes empreses, algunes d’elles molt tocades per la crisi de la covid-19.

Segons dades de la mateixa entitat empresarial, es calcula que en els propers mesos podria desaparèixer el 20% del teixit d’autònoms i pimes a Catalunya. Així ho explicava també el president de la patronal, Josep González, en una intervenció al fòrumIntermèdia Online davant de líders del teixit empresarial català. Les petites empreses del sector comerç i turisme seran les principals damnificades: el 23% del total es podrien veure abocades al tancament.

Les petites empreses del sector comerç i turisme seran les principals damnificades: el 23% del total es podrien veure abocades al tancament

A l'Estat espanyol, el 99,8% de les empreses són pimes, hi treballa el 70% de la població activa i generen el 60% del PIB estatal. Són dades que denoten la idiosincràsia del nostre teixit empresarial, i que poc sovint se li dóna suficientment valor en termes de petita i mitjana empresa.

Per això és tan important que tant sector públic com polítics en general prenguin consciència del context que tenim, es legisli i es creïn entorns favorables en benefici de la perdurabilitat i la creació de nous projectes. Si cuidem l’empresa, generem benestar, cohesió social i som més forts com a país en la retenció i captació de nou talent.  

Cal fer empresa més que mai. L’escola hauria d’ensenyar també com ser un bon empresari. Educar en els seus atributs, aptituds i valors per esdevenir un bon líder també en les organitzacions. No es neix empresari, el bon empresari s’hi fa.

Sovint hem generat percepcions i imatges massa negatives sobre aquesta figura, s’ha malmès la imatge del qui se la juga cada dia en un context de màxima incertesa, de qui diàriament pateix per pagar les nòmines dels seus treballadors.

L’èxit d’una empresa no és res més que l’èxit del seu projecte. Una tasca compartida entre empresari, directius i treballadors. Les companyies del futur són aquelles que encaren els seus reptes des d’una perspectiva coral, participativa, amb uns lideratges integradors i responsables amb la societat. Són organitzacions on tothom ha de remar i empènyer per assolir els objectius marcats.

L’escola hauria d’ensenyar també com ser un bon empresari

Els recursos són i seran limitats a tot arreu, siguem realistes. La formació professional també serà la clau per sortir-se’n. Ho recordava Cañete en la seva compareixença al Parlament espanyol: “Cal un pacte d’estat per a la Formació Professional”. Ens cal una formació més adhoc i especialitzada a la mateixa empresa, les persones han de seguir estant al centre de l’organització. Una aposta que tampoc fins ara no ha estat prou ambiciosa. L’FP durant molt temps es va concebre com una alternativa a aquells que no volien estudiar una carrera a la universitat. I no ha de ser això. L’especialització s’ha de concebre com una obligació.

Catalunya és un país de pimes, però també ho són països europeus com Alemanya, França o el Regne Unit. Països on el valor de l’empresa adquireix un pes important, gràcies a marcs fiscals i regulatoris més idonis. A Espanya, en canvi, aquesta cultura no s’hi dóna gaire.

La integració de les noves tecnologies en la vida laboral eliminarà llocs de feina i reduirà organitzacions. Les empreses hauran de ser més lleugeres i àgils per donar resposta a la demanda existent. La innovació en el producte o servei, així com la seva productivitat, seran el motiu del seu èxit. Les pimes tenen molt per dir en el futur: estructures fàcilment adaptables a cada moment en un món incert.

Enguany es preveu que el deute públic de l'Estat espanyol respecte el PIB arribi al 115%. Tenim els recursos que tenim i cal comptar amb tothom: sector públic, grans empreses, pimes, micros i autònoms. A tots ells és hora que els donem el mateix valor i els ajudem a potenciar la seva productivitat. Hem de preservar tots aquells que paguen els seus impostos, ells són els que seguiran generant activitat econòmica, oportunitats de futur i sustentant el nostre Estat del benestar.