29
de Novembre
de
2016
Quantes empreses celebren reunions de treball d'entre una hora i una hora i mitja, o de més de dues hores de duració? Entre les pioneres que estan aplicant criteris de la Reforma Horària cada vegada en queden menys de les últimes, només un 4,5%. Abans, el 10,5% de les empreses participants en aquest projecte acabaven les reunions de feina més de dues hores després des del seu inici. Però encara els queda molta feina al davant, el que passa és que la casa no es comença per la teulada, cal posar bé els fonaments.
És la raó per la qual la Generalitat ha llançat aquest dilluns una campanya sobre la Reforma Horària per difondre els seus beneficis, sensibilitzar la ciutadania i "fomentar un canvi d'hàbits", sota el lema Trobarem temps dins del temps, que serà present en mitjans de comunicació i exteriors fins al 18 de desembre, segons ha explicat la consellera de la Presidència, Neus Munté. Amb l'objectiu d'aprovar la Llei de la Reforma Horària pròximament i implementar-la al setembre del 2018, el Govern català vol reafirmar el seu compromís amb una reforma que promou que s'avancin al voltant de dues hores els horaris de menjar i son, per adoptar ritmes més saludables i adequats, "més humans", en tots els àmbits de la vida quotidiana.
També amb aquest criteri la Iniciativa per la Reforma Horària està convencent empreses i organitzacions catalanes que la seva proposta és útil en el dia a dia, raó per la qual ha impulsat un procés de transformació en aquelles que, sent pioneres, han decidit participar en el canvi. En total són sis empreses, Gaes, GrupoSifu, Grup Vallformosa, Suara Cooperativa, TBS i Techno Trends; dues empreses públiques com Acció (Generalitat de Catalunya) i l'Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona; i tres entitats, AEBALL, Càritas Diocesana de Girona i Fundació Joia.
Arriben els primers resultats
Els resultats de la seva participació han estat presentats recentment i a hores d'ara es poden consultar online. Sara Berbel, membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària, ha estat la directora científica del projecte anomenat Inventari Reforma horària, una eina d'autoavaluació per a empreses que té com a missió contribuir a l'adaptació de l'organització del temps de vida quotidiana que existeix pràcticament arreu del món. "Va ser unànime que era necessari fer una nova organització del temps i les conclusions que ens han deixat són ben diverses. Per exemple, el 90% dels enquestats consideren insuficient els processos d'aprenentatge de les seves organitzacions i les dones estan sistemàticament menys satisfetes laboralment", avança la psicòloga.
L'Inventari, una mena d'enquesta a la qual s'han sotmès els participants, indaga sobre el tipus de direcció que existeix a l'empresa, si aprofundeix en els objectius, si l'empresa posseeix algun tipus de segell de qualitat que millori el temps de treball, si s'implanten mesures de flexibilitat horària –entrar entre les 7:30 i les 9.30 hores i sortir entre les 16:30 i les 18.30 hores- o quin és el temps assignat per als àpats dels treballadors durant el seu horari.
Les conclusions permeten afirmar als seus responsables, com Xavier Peralta, psicòleg director tècnic del projecte, que les noves tecnologies ens donen molts més mitjans però a vegades també impliquen un problema, ja que durant les reunions no s'avança en els temes perquè es consulta el telèfon, el correu, etc.", apunta.
La durada de les reunions preocupa
El tema de les reunions és un punt important que les participants han volgut corregir amb diferents aplicacions. Per exemple, a Acció s'han penjat cartells amb els principals consells per celebrar reunions més efectives i a Càritas Diocesana de Girona s'ha introduït el dia sense reunions (No Meeting Day) en la planificació setmanal de treball. A Suara Cooperativa "s'han reduït les reunions de directius i de les diferents direccions i s'ha baixat el seu cost en un 35%", apunta la responsable del departament de Persones, Laia Bonastra, qui apunta que també s'ha reduït la despesa en benzina un 21% i la reducció de C02 un 17%. Però no sempre és fàcil encertar a la primera. "A nosaltres, pel fet de pertànyer al sector social, ens agrada veure'ns a les reunions, motiu pel qual ens ha costat trobar un àmbit per celebrar les videoconferències", reconeix.
Al celler Masia Vallformosa també han fet proves per introduir canvis definitius, sobretot quant al temps de lliure disposició. En l'horari d'estiu (juliol i agost) ara es fa jornada intensiva (8 hores a 15 hores) i tenen la possibilitat de dinar en 30 minuts, entre les 12.30 hores i les 13 hores (finalitzant la jornada a les 15.30 hores).
A la Fundació Joia, per la seva part, també han ampliat la flexibilitat horària. "La tenim més al matí, que es pot entrar entre les 7 i les 9.30 hores i a l'hora de dinar també ho hem adaptat", explica Beatriz Castillo, responsable de Comunicació i RSE de la Fundació. A més, estan prohibides les reunions més enllà de les 14 hores. I a Gaes, per exemple, tanquen les botigues els dissabtes al matí i, de dilluns a divendres, l'horari de tarda és fins a les 19.30 hores, una hora menys que el del comerç tradicional.
Un acord laboral
Les seves mesures, tot i que pioneres en un país que continua sopant vora les 22 hores de la nit, segueixen la línia de l'Acord d'Impuls de la Reforma Horària que el Departament de Treball de la Generalitat, CCOO, UGT, Foment del Treball Nacional, Pimec i Fepime han acordat aquest passat setembre. "La rellevància d'aquest pas resideix que els agents socials i l'Administració es comprometen a posar fil a l'agulla la reforma horària en el marc d'un instrument poderós: la concertació", apunta Fabian Mohedano, promotor de la Iniciativa per a la Reforma Horària.
El seu compromís és traslladar aquest acord a les negociacions col·lectives perquè les empreses pioneres no siguin una rara avis i també la resta del teixit productiu organitzi la seva rutina amb criteris horaris diferents.
És la raó per la qual la Generalitat ha llançat aquest dilluns una campanya sobre la Reforma Horària per difondre els seus beneficis, sensibilitzar la ciutadania i "fomentar un canvi d'hàbits", sota el lema Trobarem temps dins del temps, que serà present en mitjans de comunicació i exteriors fins al 18 de desembre, segons ha explicat la consellera de la Presidència, Neus Munté. Amb l'objectiu d'aprovar la Llei de la Reforma Horària pròximament i implementar-la al setembre del 2018, el Govern català vol reafirmar el seu compromís amb una reforma que promou que s'avancin al voltant de dues hores els horaris de menjar i son, per adoptar ritmes més saludables i adequats, "més humans", en tots els àmbits de la vida quotidiana.
També amb aquest criteri la Iniciativa per la Reforma Horària està convencent empreses i organitzacions catalanes que la seva proposta és útil en el dia a dia, raó per la qual ha impulsat un procés de transformació en aquelles que, sent pioneres, han decidit participar en el canvi. En total són sis empreses, Gaes, GrupoSifu, Grup Vallformosa, Suara Cooperativa, TBS i Techno Trends; dues empreses públiques com Acció (Generalitat de Catalunya) i l'Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona; i tres entitats, AEBALL, Càritas Diocesana de Girona i Fundació Joia.
Arriben els primers resultats
Els resultats de la seva participació han estat presentats recentment i a hores d'ara es poden consultar online. Sara Berbel, membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària, ha estat la directora científica del projecte anomenat Inventari Reforma horària, una eina d'autoavaluació per a empreses que té com a missió contribuir a l'adaptació de l'organització del temps de vida quotidiana que existeix pràcticament arreu del món. "Va ser unànime que era necessari fer una nova organització del temps i les conclusions que ens han deixat són ben diverses. Per exemple, el 90% dels enquestats consideren insuficient els processos d'aprenentatge de les seves organitzacions i les dones estan sistemàticament menys satisfetes laboralment", avança la psicòloga.
L'Inventari, una mena d'enquesta a la qual s'han sotmès els participants, indaga sobre el tipus de direcció que existeix a l'empresa, si aprofundeix en els objectius, si l'empresa posseeix algun tipus de segell de qualitat que millori el temps de treball, si s'implanten mesures de flexibilitat horària –entrar entre les 7:30 i les 9.30 hores i sortir entre les 16:30 i les 18.30 hores- o quin és el temps assignat per als àpats dels treballadors durant el seu horari.
Les conclusions permeten afirmar als seus responsables, com Xavier Peralta, psicòleg director tècnic del projecte, que les noves tecnologies ens donen molts més mitjans però a vegades també impliquen un problema, ja que durant les reunions no s'avança en els temes perquè es consulta el telèfon, el correu, etc.", apunta.
La durada de les reunions preocupa
El tema de les reunions és un punt important que les participants han volgut corregir amb diferents aplicacions. Per exemple, a Acció s'han penjat cartells amb els principals consells per celebrar reunions més efectives i a Càritas Diocesana de Girona s'ha introduït el dia sense reunions (No Meeting Day) en la planificació setmanal de treball. A Suara Cooperativa "s'han reduït les reunions de directius i de les diferents direccions i s'ha baixat el seu cost en un 35%", apunta la responsable del departament de Persones, Laia Bonastra, qui apunta que també s'ha reduït la despesa en benzina un 21% i la reducció de C02 un 17%. Però no sempre és fàcil encertar a la primera. "A nosaltres, pel fet de pertànyer al sector social, ens agrada veure'ns a les reunions, motiu pel qual ens ha costat trobar un àmbit per celebrar les videoconferències", reconeix.
Al celler Masia Vallformosa també han fet proves per introduir canvis definitius, sobretot quant al temps de lliure disposició. En l'horari d'estiu (juliol i agost) ara es fa jornada intensiva (8 hores a 15 hores) i tenen la possibilitat de dinar en 30 minuts, entre les 12.30 hores i les 13 hores (finalitzant la jornada a les 15.30 hores).
A la Fundació Joia, per la seva part, també han ampliat la flexibilitat horària. "La tenim més al matí, que es pot entrar entre les 7 i les 9.30 hores i a l'hora de dinar també ho hem adaptat", explica Beatriz Castillo, responsable de Comunicació i RSE de la Fundació. A més, estan prohibides les reunions més enllà de les 14 hores. I a Gaes, per exemple, tanquen les botigues els dissabtes al matí i, de dilluns a divendres, l'horari de tarda és fins a les 19.30 hores, una hora menys que el del comerç tradicional.
Un acord laboral
Les seves mesures, tot i que pioneres en un país que continua sopant vora les 22 hores de la nit, segueixen la línia de l'Acord d'Impuls de la Reforma Horària que el Departament de Treball de la Generalitat, CCOO, UGT, Foment del Treball Nacional, Pimec i Fepime han acordat aquest passat setembre. "La rellevància d'aquest pas resideix que els agents socials i l'Administració es comprometen a posar fil a l'agulla la reforma horària en el marc d'un instrument poderós: la concertació", apunta Fabian Mohedano, promotor de la Iniciativa per a la Reforma Horària.
El seu compromís és traslladar aquest acord a les negociacions col·lectives perquè les empreses pioneres no siguin una rara avis i també la resta del teixit productiu organitzi la seva rutina amb criteris horaris diferents.