05
d'Abril
de
2017
Act.
06
d'Abril
de
2017
Ni els robots trauran la feina als humans, ni ens envairan, ni tampoc seran més intel·ligents que nosaltres. O almenys res d'això passarà a curt termini. És una de les principals conclusions que es pot extreure després de parlar amb representants de diverses companyies que lideren la introducció dels robots en la indústria i que aquests dies mostren la seva feina a la fira Advanced Factories a Barcelona.
Els robots, igual que el software, l'anàlisi del Big Data o la impressió 3D, són un element més cap a la consolidació de la tan esmentada Indústria 4.0. Ara bé, donar-los un lloc a les plantes de producció és una decisió que s'ha de prendre amb seny i amb recursos a la butxaca, perquè la inversió anirà sempre dels 15.000 euros cap amunt.
Humans i robots que treballen plegats
Les cadenes de producció totalment automatitzades en la indústria automobilística és una imatge clàssica. Són màquines que efectuen moviments repetitius i pesats, i que amb un bon software i configurades adequadament, poden substituir a la perfecció els treballadors.
No obstant això, la tendència del mercat va en una altra línia. Cada cop són més les companyies que aposten per un model on el robot i l'empleat treballen plegats. És un sistema híbrid que utilitza "la figura del robot col·laboratiu i que es troba sobretot en les línies de muntatge", afirma el director tècnic de Kuka a Espanya, Miquel López.
La companyia, que desenvolupa robots industrials des de mitjans dels 50, té al mercat un dels autòmats més sensibles, de manera que s'ha aconseguit eliminar tot el perill que hi havia fins ara en la inclusió de robots a les fàbriques. "Són màquines que poden fer mal als treballadors, per això s'hi apliquen una sèrie de dispositius externs de seguretat perquè la persona no envaeixi la seva zona de treball", assenyala, "els robots col·laboratius ara estan programats perquè a la mínima que els toquis, es parin".
Hominoides a l'empresa?
PAL Robotics és un dels principals ambaixadors dels robots amb forma humana a la indústria. Actulment té un catàleg format per sis màquines diverses, des de màquines que es mouen i interactuen fins a d'altres d'estàtiques que amb la tecnologia RFID permeten automatitzar els inventaris i planejar-ne de més sovint per controlar millor l'estoc i la producció.
Les plataformes de manipuladors mòbils, com els braços de companyies líders com Kuka i ABB, són les més utilitzades i les que més barates són d'implantar en les empreses. Els preus poden anar des dels 15.000 euros fins als 90.000, apunta el KAM & CFO de PAL Robotics, Alexandre Saldes.
El Tiago és el model més venut de la companyia. El seu nom prové de take and go, "de manipular i moure", insisteix Saldes, que explica que inicialment es va inventar per als entorns domèstics i per ajudar persones amb necessitats específiques, però que ara també s'aplica en la indústria lleugera per transportar objectes. "Hem vist que es pot reduir la feina de les persones que van amunt i avall, ara elles donen ordres i comandaments i el robot ho fa", justifica.
A més de suplantar els empleats en les feines més pesades, la combinació de robots i humans té un segon avantatge: "Permeten fer canvis ràpids". Això ho sap molt bé en Miquel López de Kuka, que remarca que "la vida dels productes cada cop és més curta", el que fa que els processos no puguin ser totalment automàtics, sinó que han de comptar amb el factor humà per introduir les novetats pertinents a la cadena de fabricació sense alterar tot el procés.
Un robot adaptat per a cada empresa
La base de les màquines acostuma a ser estàndard, o si més no, comptar amb una tecnologia bàsica que després permet incorporar-hi complements o especificacions que facin la plataforma idònia per al client que la demana.
Seguint amb l'exemple d'en Thiago de PAL Robotics, aquest pot tenir a les seves extremitats superiors unes pinces o unes mans, que s'esculli una terminació o una altra variarà segons la feina que hagi d'efectuar. Aquests detalls són els que poden fer enlairar el pressupost d'un robot fins als 200.000 euros en els casos més extrems, on es busquen hominoides amb capacitats molt concretes.
Tot i que la xifra pugui espantar, Saldes recorda que és una inversió "molt rendible i fàcilment amortitzable en la indústria". "I no oblidem la imatge de marca que dóna", afegeix amb contundència. "Dir que uses un robot dóna una imatge d'innovació que no tothom té".
El responsable del canal indirecte de robòtica d'ABB, Xavier Pifarré, comparteix la visió de Saldes. Malgrat que la inversió necessària és elevada, sap que les empreses cada cop estan més disposades a destinar-hi recursos si hi ha un retorn prou ràpid. Aquesta companyia va ser la primera a fer un robot 100% elèctric el 1974. Des de llavors ha anat evolucionant els seus productes fins a arribar als robots amb dos braços i a treballar en plataformes amb elevades capacitats de càrrega.
Com la majoria de professionals de l'automatització, Pifarré prové del sector de l'automoció, que és on més maduresa tecnològica diu que hi ha. "Per sort, la indústria general s'ha adonat dels seus beneficis i ja veiem màquines industrials en l'alimentació, fustes, logística...", comenta. I recorda que cada cop es tendeix més cap a sistemes intermedis amb robots i treballadors.
Ser els ulls del robot
Braç a braç amb algun d'aquests fabricants de robots hi treballa l'empresa Infaimon. Ells volen ser els ulls de les màquines i han desenvolupat eines diverses que permeten a les plataformes d'automatització ubicar-se en l'espai. "Hem dissenyat un sistema que diu al robot quina és la millor peça que pot agafar i on volem que la posi perquè ho pugui fer ell tot sol", explica el director comercial, Xavier Fontanillas, sobre un dels models que han presentat a l'Advanced Factories.
Els sistemes de visió van des dels 4.000 euros fins als 20.000 si ja es té el robot, una inversió que pot semblar petita en comparació amb el que suposa l'adquisició d'una màquina nova amb tots els seus elements perifèrics.
Els productes d'Infaimon s'utilitzen tant per assegurar la qualitat com per millorar la producció, i es poden aplicar en industrials com l'aeronàutica, l'alimentació, l'automoció o la paperera, així com en la logística o en els drons.
Els robots, igual que el software, l'anàlisi del Big Data o la impressió 3D, són un element més cap a la consolidació de la tan esmentada Indústria 4.0. Ara bé, donar-los un lloc a les plantes de producció és una decisió que s'ha de prendre amb seny i amb recursos a la butxaca, perquè la inversió anirà sempre dels 15.000 euros cap amunt.
Humans i robots que treballen plegats
Les cadenes de producció totalment automatitzades en la indústria automobilística és una imatge clàssica. Són màquines que efectuen moviments repetitius i pesats, i que amb un bon software i configurades adequadament, poden substituir a la perfecció els treballadors.
No obstant això, la tendència del mercat va en una altra línia. Cada cop són més les companyies que aposten per un model on el robot i l'empleat treballen plegats. És un sistema híbrid que utilitza "la figura del robot col·laboratiu i que es troba sobretot en les línies de muntatge", afirma el director tècnic de Kuka a Espanya, Miquel López.
La companyia, que desenvolupa robots industrials des de mitjans dels 50, té al mercat un dels autòmats més sensibles, de manera que s'ha aconseguit eliminar tot el perill que hi havia fins ara en la inclusió de robots a les fàbriques. "Són màquines que poden fer mal als treballadors, per això s'hi apliquen una sèrie de dispositius externs de seguretat perquè la persona no envaeixi la seva zona de treball", assenyala, "els robots col·laboratius ara estan programats perquè a la mínima que els toquis, es parin".
Hominoides a l'empresa?
PAL Robotics és un dels principals ambaixadors dels robots amb forma humana a la indústria. Actulment té un catàleg format per sis màquines diverses, des de màquines que es mouen i interactuen fins a d'altres d'estàtiques que amb la tecnologia RFID permeten automatitzar els inventaris i planejar-ne de més sovint per controlar millor l'estoc i la producció.
Les plataformes de manipuladors mòbils, com els braços de companyies líders com Kuka i ABB, són les més utilitzades i les que més barates són d'implantar en les empreses. Els preus poden anar des dels 15.000 euros fins als 90.000, apunta el KAM & CFO de PAL Robotics, Alexandre Saldes.
Els robots REEM i REEM-C de la catalana @PALRobotics us saluden #AF2017https://t.co/wQWFYeY7ySpic.twitter.com/7hC7tuFMxN
— VIA Empresa (@VIAEmpresa) 4 d'abril de 2017
El Tiago és el model més venut de la companyia. El seu nom prové de take and go, "de manipular i moure", insisteix Saldes, que explica que inicialment es va inventar per als entorns domèstics i per ajudar persones amb necessitats específiques, però que ara també s'aplica en la indústria lleugera per transportar objectes. "Hem vist que es pot reduir la feina de les persones que van amunt i avall, ara elles donen ordres i comandaments i el robot ho fa", justifica.
A més de suplantar els empleats en les feines més pesades, la combinació de robots i humans té un segon avantatge: "Permeten fer canvis ràpids". Això ho sap molt bé en Miquel López de Kuka, que remarca que "la vida dels productes cada cop és més curta", el que fa que els processos no puguin ser totalment automàtics, sinó que han de comptar amb el factor humà per introduir les novetats pertinents a la cadena de fabricació sense alterar tot el procés.
Un robot adaptat per a cada empresa
La base de les màquines acostuma a ser estàndard, o si més no, comptar amb una tecnologia bàsica que després permet incorporar-hi complements o especificacions que facin la plataforma idònia per al client que la demana.
Seguint amb l'exemple d'en Thiago de PAL Robotics, aquest pot tenir a les seves extremitats superiors unes pinces o unes mans, que s'esculli una terminació o una altra variarà segons la feina que hagi d'efectuar. Aquests detalls són els que poden fer enlairar el pressupost d'un robot fins als 200.000 euros en els casos més extrems, on es busquen hominoides amb capacitats molt concretes.
Tot i que la xifra pugui espantar, Saldes recorda que és una inversió "molt rendible i fàcilment amortitzable en la indústria". "I no oblidem la imatge de marca que dóna", afegeix amb contundència. "Dir que uses un robot dóna una imatge d'innovació que no tothom té".
El responsable del canal indirecte de robòtica d'ABB, Xavier Pifarré, comparteix la visió de Saldes. Malgrat que la inversió necessària és elevada, sap que les empreses cada cop estan més disposades a destinar-hi recursos si hi ha un retorn prou ràpid. Aquesta companyia va ser la primera a fer un robot 100% elèctric el 1974. Des de llavors ha anat evolucionant els seus productes fins a arribar als robots amb dos braços i a treballar en plataformes amb elevades capacitats de càrrega.
Com la majoria de professionals de l'automatització, Pifarré prové del sector de l'automoció, que és on més maduresa tecnològica diu que hi ha. "Per sort, la indústria general s'ha adonat dels seus beneficis i ja veiem màquines industrials en l'alimentació, fustes, logística...", comenta. I recorda que cada cop es tendeix més cap a sistemes intermedis amb robots i treballadors.
Ser els ulls del robot
Braç a braç amb algun d'aquests fabricants de robots hi treballa l'empresa Infaimon. Ells volen ser els ulls de les màquines i han desenvolupat eines diverses que permeten a les plataformes d'automatització ubicar-se en l'espai. "Hem dissenyat un sistema que diu al robot quina és la millor peça que pot agafar i on volem que la posi perquè ho pugui fer ell tot sol", explica el director comercial, Xavier Fontanillas, sobre un dels models que han presentat a l'Advanced Factories.
.@INFAIMON exposa un sistema de bin picking 3D: reconeix objectes 3D en entorns desordenats a @AdvanFactoriespic.twitter.com/tHavpEiuT2
— Fulls dels Enginyers (@Fulls_Enginyers) 4 d'abril de 2017
Els sistemes de visió van des dels 4.000 euros fins als 20.000 si ja es té el robot, una inversió que pot semblar petita en comparació amb el que suposa l'adquisició d'una màquina nova amb tots els seus elements perifèrics.
Els productes d'Infaimon s'utilitzen tant per assegurar la qualitat com per millorar la producció, i es poden aplicar en industrials com l'aeronàutica, l'alimentació, l'automoció o la paperera, així com en la logística o en els drons.