Telemedicina, intel·ligència artificial i realitat virtual aplicades al sector sanitari, assajos clínics, dispositius mèdics... Tots aquests camps formen part de la salut digital, un àmbit que fa anys que creix però que ha rebut el que els experts consideren que serà l’impuls definitiu amb el coronavirus. Moltes empreses catalanes s’hi dediquen. De fet, segons dades d’Acció, és el sector que més ha crescut a Catalunya en els últims 10 anys. És per això que la salut digital ha centrat un acte virtual que s’emmarca en la setmana de la internacionalització organitzada per l’agència per a la competitivitat de les empreses de la Generalitat.
“Aquest 2020 hi ha hagut un despertar en salut digital; ara hi ha una aposta decidida”, ha assegurat Cristian Pascual, president de l’associació Barcelona Health Hub. El també fundador i CEO de Mediktor, una app que millora el prediagnòstic dels pacients, indica que les xifres d’inversió a nivell mundial avalen aquesta afirmació. Els Estats Units lideren el mercat de la salut digital, però l’Àsia els segueixen amb força. “Europa juga el paper que ha de jugar; podem tenir un rol important, però no en inversions”, ha afirmat. Pedro Díaz Yuste, el director general de Savia, i Cristhian Jhavier Susa Lujan, gerent d’Alear, també han participat al debat.
Mentre que Savia és el servei de telemedicina de Mapfre, Alear és una empresa de tecnologia clínica de Colòmbia. Segons Díaz Yuste, la pandèmia ha servit per superar el principal obstacle de les eines digitals en sanitat: “El primer ús és la principal barrera que ens trobem, però la covid-19 ha ajudat a superar-la, perquè la gent des de casa seguia tenint la necessitat d’anar al metge, però les autoritats ens deien que no hi anéssim”. Això ha fet que, durant el primer estat d’alarma, Savia hagi tingut uns 60.000 usuaris que era la primera vegada que utilitzaven un servei de telemedicina.
A l’Amèrica Llatina, la transformació digital de la salut ha evolucionat de manera molt ràpida els últims set anys, segons Susa Lujan. “Mentre que el sector públic té una gran rellevància a països com Mèxic, les asseguradores han agafat molta força a Colòmbia, l’Equador i Xile, per exemple”, ha afegit. Així, els actors del sector privat han de servir de partners locals a les empreses catalanes que hi vulguin entrar. Per establir-se en algun país sud-americà, no només és recomanable aliar-se amb players locals, sinó també tenir en compte que el castellà s’ha d’adaptar als parlars de cada regió: “Això és un desafiament per a les empreses espanyoles, i ens trobem que moltes vegades no es fa”.
De Pequín a Montreal
Les oportunitats d’internacionalització de les empreses catalanes de salut digital són molt nombroses. La Xina, l’Índia, Singapur, França, Kènia i el Canadà són alguns dels indrets que més possibilitats ofereixen. De fet, les oficines que té Acció a cadascun d’aquests països han participat en un pitch posterior a la taula rodona: el director de cada una ha defensat el país al qual està establert per atreure empreses catalanes de salut digital.
Cada regió té unes necessitats diferents, que van molt lligades a la situació socioeconòmica. Mentre que els països més desenvolupats requereixen solucions digitals en sanitat enfocada a una població envellida, els que es troben en vies de desenvolupament tenen necessitats més bàsiques, com equipament i medicaments. És el cas de la Xina. Des de l’oficina d’Acció a Pequín, el director –Gao Wei– ressalta els nínxols que hi poden trobar les empreses catalanes: “Els medicaments per a tractar malalties cròniques i equipaments mèdics d’alta precisió són dos dels àmbits amb més demanda”. Al país asiàtic hi exporten gairebé 5.000 empreses catalanes.
"El primer ús és la principal barrera de la telemedicina, però la covid-19 ha ajudat a superar-la; tot i estar tancada a casa, la gent segueix tenint la necessitat d'anar al metge", segons Pedro Díaz Yuste (Savia)
El director de l’oficina de Bombai, Suprio Bose, ha explicat que la situació a l’Índia és una mica diferent. El país compta amb 2.568 companyies catalanes que hi venen. L’Índia és el responsable d’un 20% de les exportacions globals de medicaments genèrics. Per tant, d’aquests no en necessiten més. Les empreses que hi vulguin entrar en el negoci de la salut digital han d’aportar solucions d’intel·ligència artificial i machine learning. La medicina personalitzada i la fabricació d’equipaments també tenen demanda en un mercat basat en la competitivitat de preus.
El tercer país asiàtic que s’ha presentat per atreure empreses catalanes ha estat Singapur, de la mà del director de l’oficina d’Acció, Jordi Maluquer. Allà, les necessitats són diferents: “L’envelliment de la població és el principal mercat que tenim”. Així, les tecnologies d’assistència domèstica són les més demandades: robots, wearables i dispositius com els botons de pànic hi poden tenir èxit. Maluquer també ha destacat Singapur –on ja hi exporten 1.657 empreses catalanes– com un bon lloc on establir-se per accedir a la resta del sud-est asiàtic.
El Canadà és un bon mercat per a empreses de salut digital que ja tenen experiència en sortir a l'exterior, ja que és molt madur i llunyà
Des de l’oficina de Nairobi, Robert Bach ha explicat que a Kènia es busquen fàrmacs i equipaments. “Som a un país emergent i el context és molt diferent: aquí, la prioritat encara és garantir l’accés universal a la sanitat”, ha indicat. Un nínxol interessant per a firmes provinents de Catalunya és el de medicaments genèrics especialitzats, ja que els més comuns s’importen des de l’Índia i la Xina. Segons Bach, el sector públic és el més important, però també el que aporta menys valor afegit.
Els dos països restants dels pitchs de salut digital són francòfons. Cristophe Arnoul, director de l’oficina d’Acció a París, ha afirmat que les oportunitats a França són molt nombroses. Més de 5.500 empreses catalanes ja s’han internacionalitzat a un país proper i amb la logística senzilla, però amb un mercat molt madur i exigent. Les solucions per adaptar els habitatges de persones grans, així com eines digitals i dispositius dirigits a la població més sènior són les principals opcions que ofereix.
Finalment, la directora de l’oficina d’Acció a Montreal, Geneviève Abbott, també ha qualificat el Canadà com un mercat “madur i molt llunyà”. Això el converteix en una bona elecció per a companyies que ja tenen experiència en sortir a l’exterior. També és un bon trampolí cap als Estats Units, i els camps amb més oportunitats són: els equips de diagnòstic i imatge, les pròtesis, l’ortopèdia i els dispositius dentals. “Les oportunitats que hem identificat per a les empreses catalanes són la silver economy [economia platejada en català, en referència als cabells blancs de la gent gran], els serveis a domicili i la telemedicina”, segons Abbott. De fet, al Canadà, un 52% de consultes mèdiques ja es fan a distància. La salut digital creix a tot el món.