08
de Març
de
2016
Act.
08
de Març
de
2016
Sortir d'un acte amb un sabor agredolç tampoc és la millor sensació, però... no va d'això la vida real? Tot, a causa de les reflexions de José M. Gay de Liébana, Santiago Niño-Becerra i Carlos R. Braun, els tres economistes que amb molt humor i en plena complicitat amb l'auditori han tancat la celebració del 20è Fòrum Asessors Wolters Kluwer celebrat aquest dimarts al Teatre Nacional de Catalunya.
Cap dels tres ha estat optimista sobre l'economia que ens envolta, però explicant amb tanta gràcia les seves argumentacions, fins i tot han deixat un bon regust al públic.
"La veritat és que crec que les coses estan malament", defensa Niño-Becerra, habitual col·laborador de VIA Empresa. "Sí, sí, hi estic d'acord. Estem molt contents, el PIB ha crescut, estem parlant d'una recuperació… però hi ha qüestions que no van bé. No veig que en la nostra economia hi hagi un Messi que agafi la pilota", apunta Gay de Liébana, amant de les metàfores futbolístiques. I l'auditori, encisat, ha fet seu el discurs del caos que ens ha d'arribar.
El futur de les pensions
Perquè això és el que han defensat tots tres, que encara queden coses (dolentes, no anem a negar-ho) per passar. La primera, un futur sense pensions, com ha aventurat Niño-Becerra. "Els joves tenen claríssim que no cobraran pensió, s'ha utilitzat els diners de la caixa de reserva de les pensions per pagar les pagues extres, i quan li caixa s'acabi, el primer que es retallaran seran les pagues. Recordin que a Grècia ja hi ha hagut una retallada del 40% de les pensions: No és impensable que passi aquí", ha esgrimit.
La rèplica l'hi ha donat Gay de Liébana. "Recordem que els que es jubilen ara, ho fan amb una pensió mitjana d'1.000 euros i la gent jove cotitza pels 1.000 euros que cobren, llavors al desembre de 2018 tindrem un problema i per això, els polítics crearan un impost sobre les pensions que tots pagarem a la declaració de l'IRPF", ha afegit Liébana.
Els polítics espanyols
Els ponents s'han tornat més irreverents quan la pregunta de la moderadora –la periodista Glòria Serra- ha girat entorn de la manca de Govern espanyol i la situació política que a hores d'ara existeix a l'Estat. Aquí sí, sense pèls en la llengua. "Si ho demoren més, cada vegada va a haver-hi més gent que s'adoni que no els necessitem", ha expressat Braun, entre aplaudiments del públic, format per membres de més de 1.200 despatxos.
Amb tot, l'economista ha matisat que "el pes de la política és tan enorme, i són igual els colors, que se'ns escapa la font de la creació de la riquesa". Una font de riquesa que tots tres han coincidit a assenyalar es troba a la capacitat de tercers. "Els que realment fan avançar són les empreses i els treballadors", ha remarcat.
"Abans-d'ahir –continua Niño-Becerra- es va publicar que la taxa de pobresa havia aconseguit el seu rècord històric. Llavors, que surtin els polítics i diguin que ens estem recuperant: nego la major", ha declarat. En opinió del catedràtic de l'IQS, no serà important el color polític del futur governant espanyol, ja que allò que demanarà i exigirà Brussel·les és "quadrar" el dèficit. "Serà un any molt complicat", pronostica el professor.
"Als polítics, caldria treure'ls d'un cop". Amb grans titulars, Gay de Liébana ha estat el més contundent dels participants en les seves crítiques als polítics. El professor de la Universitat de Barcelona ha assegurat que està "preocupat" perquè ningú pensi al país que tindrem d'aquí a 10 anys. "Ningú pensa en els estudiants, i ells el que han de fer és canviar el món, perquè ara s'ha de construir l'Espanya de dins de 10 anys", manté. En la seva opinió, es necessita una indústria ferma que doni serveis a les grans empreses que registren les millors facturacions i ha citat com a exemples des de Mercadona fins a Inditex.
Bèlgica no és Espanya
Menys inversions per la falta de Govern? "Crec que no", respon Niño-Becerra. "La inversió veritable, la que genera riquesa, és el treball. Bèlgica va estar un any i mig sense govern i el PIB va augmentar. Si la inversió no ve o marxa, la raó és una altra", ha explicat el catedràtic en el seu to didàctic.
Seguint el seu discurs, Gay de Liébana ha afegit: "Bèlgica mai ha anat millor que quan no ha tingut govern, encara que Bèlgica no és Espanya". De fet, les al·lusions a Bèlgica i al creixement de la seva economia en el període de desgovern han estat constants. En la mateixa línia, Braun ha preguntat que "què és pitjor la incertesa o la servitud? El que passa és que no tenim clar qui ens governarà i no sabem què passarà".
El capital humà que tenim
"Això és inarregable". És el neologisme que hi ha cunyat Niño-Becerra per explicar la difícil situació del mercat de treball espanyol. "Espanya està en un moment en què sí que és possible que es creï ocupació, però és de baixa qualitat, de baixa remuneració i això porta a una taxa de desocupació dolenta".
Liébana s'hi suma al carro i recomana que "cal tocar amb els peus en terra i hem de ser realistes perquè hi ha gent que difícilment tornarà a treballar. Hi ha un problema de qualificació de gent que està desactualitzada i que ha perdut la motivació per actualitzar-se", recorda. En aquest punt, Gay de Liébana ha fet una proposta: consultar als grans empresaris, com Víctor Grífols, Amancio Ortega o Juan Roig, què necessiten a les seves companyies. "No es tracta de mercantilitzar la Universitat, sinó d'actualitzar-se segons el que necessiten les empreses".
I la guinda del pastís ha arribat de part de Braun. "Això que l'atur és una espècie de càstig diví… l'atur és provocat per les autoritats, pel nostre sistema".
El futur que vindrà
De nou, els grans titulars. "Dels polítics que tallen el bacallà a Espanya, ni un ha treballat en serio", ha defensat Gay de Liébana, qui ha suggerit que si les pimes s'uniren, podrien boicotejar a l'Estat "igual que l'Estat les boicoteja a elles", en referencia a la pressió fiscal i burocràtica a la qual estan sotmeses les petites i mitjanes empreses. Una part molt important del teixit econòmic i essencial en opinió de Niño-Becerra, qui ha declarat que "si les pimes no existissin, caldria inventar-les perquè fan coses que les grans o no volen o no poden fer". Ja saben, aquell sabor agredolç.
Cap dels tres ha estat optimista sobre l'economia que ens envolta, però explicant amb tanta gràcia les seves argumentacions, fins i tot han deixat un bon regust al públic.
"La veritat és que crec que les coses estan malament", defensa Niño-Becerra, habitual col·laborador de VIA Empresa. "Sí, sí, hi estic d'acord. Estem molt contents, el PIB ha crescut, estem parlant d'una recuperació… però hi ha qüestions que no van bé. No veig que en la nostra economia hi hagi un Messi que agafi la pilota", apunta Gay de Liébana, amant de les metàfores futbolístiques. I l'auditori, encisat, ha fet seu el discurs del caos que ens ha d'arribar.
El futur de les pensions
Perquè això és el que han defensat tots tres, que encara queden coses (dolentes, no anem a negar-ho) per passar. La primera, un futur sense pensions, com ha aventurat Niño-Becerra. "Els joves tenen claríssim que no cobraran pensió, s'ha utilitzat els diners de la caixa de reserva de les pensions per pagar les pagues extres, i quan li caixa s'acabi, el primer que es retallaran seran les pagues. Recordin que a Grècia ja hi ha hagut una retallada del 40% de les pensions: No és impensable que passi aquí", ha esgrimit.
La rèplica l'hi ha donat Gay de Liébana. "Recordem que els que es jubilen ara, ho fan amb una pensió mitjana d'1.000 euros i la gent jove cotitza pels 1.000 euros que cobren, llavors al desembre de 2018 tindrem un problema i per això, els polítics crearan un impost sobre les pensions que tots pagarem a la declaració de l'IRPF", ha afegit Liébana.
Els polítics espanyols
Els ponents s'han tornat més irreverents quan la pregunta de la moderadora –la periodista Glòria Serra- ha girat entorn de la manca de Govern espanyol i la situació política que a hores d'ara existeix a l'Estat. Aquí sí, sense pèls en la llengua. "Si ho demoren més, cada vegada va a haver-hi més gent que s'adoni que no els necessitem", ha expressat Braun, entre aplaudiments del públic, format per membres de més de 1.200 despatxos.
Amb tot, l'economista ha matisat que "el pes de la política és tan enorme, i són igual els colors, que se'ns escapa la font de la creació de la riquesa". Una font de riquesa que tots tres han coincidit a assenyalar es troba a la capacitat de tercers. "Els que realment fan avançar són les empreses i els treballadors", ha remarcat.
"Abans-d'ahir –continua Niño-Becerra- es va publicar que la taxa de pobresa havia aconseguit el seu rècord històric. Llavors, que surtin els polítics i diguin que ens estem recuperant: nego la major", ha declarat. En opinió del catedràtic de l'IQS, no serà important el color polític del futur governant espanyol, ja que allò que demanarà i exigirà Brussel·les és "quadrar" el dèficit. "Serà un any molt complicat", pronostica el professor.
"Als polítics, caldria treure'ls d'un cop". Amb grans titulars, Gay de Liébana ha estat el més contundent dels participants en les seves crítiques als polítics. El professor de la Universitat de Barcelona ha assegurat que està "preocupat" perquè ningú pensi al país que tindrem d'aquí a 10 anys. "Ningú pensa en els estudiants, i ells el que han de fer és canviar el món, perquè ara s'ha de construir l'Espanya de dins de 10 anys", manté. En la seva opinió, es necessita una indústria ferma que doni serveis a les grans empreses que registren les millors facturacions i ha citat com a exemples des de Mercadona fins a Inditex.
Bèlgica no és Espanya
Menys inversions per la falta de Govern? "Crec que no", respon Niño-Becerra. "La inversió veritable, la que genera riquesa, és el treball. Bèlgica va estar un any i mig sense govern i el PIB va augmentar. Si la inversió no ve o marxa, la raó és una altra", ha explicat el catedràtic en el seu to didàctic.
Seguint el seu discurs, Gay de Liébana ha afegit: "Bèlgica mai ha anat millor que quan no ha tingut govern, encara que Bèlgica no és Espanya". De fet, les al·lusions a Bèlgica i al creixement de la seva economia en el període de desgovern han estat constants. En la mateixa línia, Braun ha preguntat que "què és pitjor la incertesa o la servitud? El que passa és que no tenim clar qui ens governarà i no sabem què passarà".
El capital humà que tenim
"Això és inarregable". És el neologisme que hi ha cunyat Niño-Becerra per explicar la difícil situació del mercat de treball espanyol. "Espanya està en un moment en què sí que és possible que es creï ocupació, però és de baixa qualitat, de baixa remuneració i això porta a una taxa de desocupació dolenta".
Liébana s'hi suma al carro i recomana que "cal tocar amb els peus en terra i hem de ser realistes perquè hi ha gent que difícilment tornarà a treballar. Hi ha un problema de qualificació de gent que està desactualitzada i que ha perdut la motivació per actualitzar-se", recorda. En aquest punt, Gay de Liébana ha fet una proposta: consultar als grans empresaris, com Víctor Grífols, Amancio Ortega o Juan Roig, què necessiten a les seves companyies. "No es tracta de mercantilitzar la Universitat, sinó d'actualitzar-se segons el que necessiten les empreses".
I la guinda del pastís ha arribat de part de Braun. "Això que l'atur és una espècie de càstig diví… l'atur és provocat per les autoritats, pel nostre sistema".
El futur que vindrà
De nou, els grans titulars. "Dels polítics que tallen el bacallà a Espanya, ni un ha treballat en serio", ha defensat Gay de Liébana, qui ha suggerit que si les pimes s'uniren, podrien boicotejar a l'Estat "igual que l'Estat les boicoteja a elles", en referencia a la pressió fiscal i burocràtica a la qual estan sotmeses les petites i mitjanes empreses. Una part molt important del teixit econòmic i essencial en opinió de Niño-Becerra, qui ha declarat que "si les pimes no existissin, caldria inventar-les perquè fan coses que les grans o no volen o no poden fer". Ja saben, aquell sabor agredolç.