Un article recent sobre energies renovables es queixava del retard de Catalunya en la implantació de les energies renovables. L’autor, trametent una opinió més estesa, denunciava els moviments Nimby, és a dir, moviments defensius insolidaris sota el lema “a casa meva no, a casa d’altra tant me fa”. L’autor referit, de qui no importa el seu nom sinó les seves afirmacions, incloïa en aquesta posició Nimby als agricultors. És a dir, pagesos suposadament insolidaris que estan impedint que avanci el desplegament de les energies renovables a Catalunya. Un cop més la pagesia és la culpable dels nostres mals. Quan ja no quedin pagesos ni aliments, tot anirà bé.
Parlem-ne. L’endarreriment crònic de la implantació de les renovables a Catalunya és quelcom que he denunciat moltes vegades. Aquest, no té altre origen que la debilitat dels governs catalans per enfrontar-se a les seves obligacions, imposant-se a les lògiques resistències de petits o grans interessos. S’ha actuat pensant en les pròximes eleccions, de manera relativament allunyada dels interessos i objectius de futur del país.
Els moviments Nimby, és a dir, moviments defensius insolidaris sota el lema “a casa meva no, a casa d’altra tant me fa”
Actuar ara a correcuita, quan les actuacions són més urgents i les evidències assenyalen les responsabilitats de l'endarreriment, no és la millor manera per encertar. Però desviar les responsabilitats vers camins equivocats pot portar a resultats inadequats.
Tanmateix, que des dels impulsors de les energies renovables s’atribueixi a la pagesia l'obstrucció de la implantació de les energies renovables és un greu error, una manipulació interessada i una absoluta estupidesa. Confondre els defensors d’interessos crítics de país amb els pregoners de la insolidaritat territorial (moviments Nimby) és perdre’s pels camins de la mentida i obrir camins cap al desastre. Estic entre les persones que més ha denunciat els moviments Nimby. Per exemple en l’article a VIA EmpresaEl país del no a tot. No és ara bon moment per confondre conceptes.
És bona hora de tornar a recordar les paraules de Graziano de Silva, antic director de la Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), cal “passar del debat d’aliments contra combustibles a un debat sobre aliments i combustibles”. Just al moment en què les idees negacionistes han pres el poder als Estats Units i estan guanyant protagonisme arreu, no és el moment de buscar falsos culpables i encara menys, exagerant l’estupidesa, culpabilitzar al necessari aliat. La millor estratègia és col·laborar i competir per un recurs (l’energia solar) que necessàriament s’ha de compartir entre l’energia i l’alimentació?
Venen mal dades. Fa pocs dies se’ns recomanava un kit de supervivència a cada casa. Les bombes cauen a 3.000 quilòmetres de Barcelona i ens estem preparant per si aquestes poguessin apropar-se. I encara, malgrat tot, seguim menyspreant el producte més crític per la nostra vida i benestar com són els aliments. Sobre els quals les nostres capacitats d’autoproveïment són força limitades si no comptem amb una fluida relació dels mercats globals. La població en general, però sobretot els operadors del món de les energies renovables i tots els polítics, haurien de fer un “reset” mental i començar a pensar amb el demà de tots, des del present d’avui i sense la visió curta dels mateixos interessos immediats.
Confondre els defensors d’interessos crítics de país amb els pregoners de la insolidaritat territorial (moviments Nimby) és perdre’s pels camins de la mentida i obrir camins cap al desastre
Una de les expressions de la tensió amb la producció d’aliments des de l’energia fotovoltaica en fou l'autorització legal a la destrucció d’un determinar percentatge de terres de regadiu per substituir-los per plaques solars. M’hi vaig referir en els articles Plaques solars contra agricultura, plaques solars als espais naturals protegits? Mentrestant les alternatives simbiòtiques existeixen: agrí-voltaica, fotovoltaica flotant, etc
En aquest punt del relat és important recordar que en el Debat sobre la pagesia al Parlament de Catalunya realitzat el 5 de març de 2024 es va aprovar la resolució per “garantir l’aigua per produir aliments” que en el seu apartat cinquè diu: “Modificar, per protegir els regadius davant la instal·lació d’energies renovables, l’article 2.1 del Decret llei 5/2022, de 17 de maig, retornant al seu redactat original que es referia a la no afectació a àmbits inclosos en projectes d’implantació de nous regs o de transformació dels existents promoguts per l’Administració, excepte que es tracti de plantes destinades a l’autoconsum o de projectes d’interès públic, garantint que aquesta modificació no afecti projectes en tramitació”.
Aquesta resolució acabaria amb la barbaritat legal de suprimir una infraestructura crítica del país (instal·lacions de regadiu) per substituir-lo per una altra infraestructura crítica (plaques solars). Cal que aquesta resolució s’executi, cosa que de moment no s’està fent.
El necessari desplegament de les energies renovables exigeix deixar la mandra de fer les coses ben fetes i mirar cap on sí que estan els Nimby en aquesta Catalunya tan amiga del NO. No considero necessari fer la llista de Nimby. Són prou evidents. Ni cal recordar les també evidents alternatives possibles, avui desateses, per avançar en les energies renovables