La Comissió Europea ha tornat a donar un toc d’atenció a Espanya sobre el compliment de la legislació comunitària. En aquest cas, el motiu són dos casos que afecten la legislació ambiental, la normativa sobre comunicació d’infraccions que Espanya encara no ha transposat i les pràctiques discriminatòries de la legislació espanyola en la comercialització de suplements alimentaris.
El primer dels casos mediambientals afecta a la normativa de bosses de plàstic lleugeres –on s'ha enviat un dictamen motivat-. Així mateix, Europa assenyala l'establiment o revisió dels plans de gestió de residus en el marc de la Directiva sobre gestió de residus. Aquest darrer cas afecta diverses comunitats autònomes (entre les quals Catalunya i les Illes Balears) i sobre el qual la Comissió ha enviat un advertiment final que, en cas de no obtenir resposta satisfactòria per part de les autoritats espanyoles, pot comportar la denúncia davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
La reprimenda de Brussel·les ha arribat aquest dijous entre les diverses decisions sobre el compliment de la legislació de la UE per part dels Estats membres, en el marc del seu paquet mensual sobre els procediments d'infracció. L'objectiu d'aquestes decisions és garantir l'aplicació correcta del Dret de la Unió en benefici dels ciutadans i les empreses.
La CE torna a portar Espanya davant el TJUE
La Comissió també ha portat Espanya davant del TJUE per no transposar la directiva sobre comunicació d'infraccions. A més, en un altre cas d'infracció, la Comissió Europea ha decidit portar Espanya davant del Tribunal de Justícia de la UE per no haver notificat les mesures per a l'aplicació total de la normativa de la UE sobre denúncies d'irregularitats (whistle-blowers).
El 2015, la Comissió va adoptar una directiva d'execució sobre denúncia d'irregularitats pel que fa a la comunicació de possibles infraccions del Reglament sobre abús de mercat a les autoritats competents. La directiva conté disposicions per protegir les persones que notifiquen aquesta mena d'infraccions i detalla els procediments de protecció dels denunciants i els denunciats, el sistema de seguiment de les denúncies i el de protecció de dades personals. Els Estats l'havien de transposar com a molt tard el 3 de juliol de 2016.
Pràctiques discriminatòries en la comercialització de suplements alimentaris
També s'ha enviat un dictamen motivat per instar Espanya a eliminar les pràctiques discriminatòries que afecten la comercialització dels suplements alimentaris. Segons la legislació espanyola, quan s'introdueix per primer cop un suplement alimentari al mercat espanyol les empreses amb seu al país ho han de notificar a les autoritats locals, mentre que les empreses d'altres països de la UE ho han de fer a través de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN), la qual cosa implica costos més alts.
Per tant, la Comissió considera que aquesta legislació obstaculitza la lliure circulació de mercaderies (article 34 del TFUE) perquè discrimina les empreses amb seu en un altre país de la UE. Espanya té dos mesos per notificar a la Comissió les mesures adoptades per corregir aquesta situació i, en cas contrari, la Comissió podria decidir portar el cas al TJUE.