El turisme encara un altre estiu complicat; no tant com l’anterior, però amb una incertesa d’última hora provocada per l’augment de contagis recent, dels més elevats d’Europa, que no facilita l’atracció de turistes internacionals. El president de Turisme de Barcelona, Eduard Torres, és relativament optimista. L’hotel que té en propietat, el Duquesa de Cardona -situat al Passeig de Colom de Barcelona-, ha estat obert continuadament des de la desescalada del 2020. Hi ha indicadors positius, que destaca, com l’aposta de les aerolínies per Barcelona, que té impacte a la resta del territori. Però també n’hi ha de negatius per a la capital catalana: les dades sanitàries i la voluntat dels visitants de sortir de les ciutats i tocar la natura.
Quines són les previsions per a aquest estiu?
La facturació del sector turístic català solia ser de 30.000 milions d’euros l’any. El 2020, va tenir una afectació del 70%, que representen 20.000 milions. Prevèiem que aquest any, del 70% passaríem a un 40%, però al final acabarà essent un 50% pràcticament. Tot això, si no hi ha cap incident, perquè ara hi ha un repunt de contagis i hem de veure com ens afectarà. Tenim indicadors bons, com que l’oferta de vols és elevada: les línies aèries han posat molta connectivitat i aposten per Barcelona. En places de vols, som la primera destinació europea i la sisena mundial. La part negativa és la pujada de la pandèmia; haurem de veure si acaba prevalent la facilitat en viatjar o el nombre de contagis.
Els confinaments arreu del món han fet que molta gent busqui destinacions per estar en contacte amb la naturalesa. Ho nota Barcelona?
Sí: un 55% dels hotels a Barcelona segueixen tancats, mentre que a la Costa Brava està tot obert i ple. És evident que el turisme es redistribuirà.
Quan teniu previst que tornin els nivells de visitants previs a la pandèmia?
Sempre hem anat pensant en escenaris optimistes i la cosa sempre ha anat pitjor del que prevèiem. Pensem que el 2022 serà l’any de la recuperació. Ara s’ha fet el MWC, que ha estat un gran esforç, però ha vingut relativament poca gent. La contractació per al febrer de l’any que ve és espectacular. Amb l’ISE, seran dos esdeveniments que poden marcar molt la tendència de cara a la resta d’any. No arribarem a les xifres del 2019, però si ens podem posar amb un 70% o 80% del que teníem, ja serà un pas molt significatiu.
És desitjable per a Barcelona recuperar els nivells precrisi?
És desitjable que tinguem el turisme que teníem abans, però distribuït d’una manera diferent: més repartit a la resta de Barcelona i a la resta del territori, i amb unes estades més llargues. Això és el que ja treballàvem abans de la pandèmia per fer el turisme més sostenible. Hem patit dos anys amb molt poc turisme i hem vist l’afectació que això ha tingut en el paisatge de la ciutat, amb comerços i establiments tancats. Moltes zones que potser patien de massificació han passat a l’altre cantó.
Eduard Torres, president de Turisme de Barcelona | Àngel Bravo
S’ha de mantenir el turisme de masses?
A mi no m’agrada aquest concepte. Desconcentrem el turisme.
Com s’aconsegueix aquest canvi de model?
No hi ha una fórmula màgica; és un conjunt de coses. En primer lloc, ja teníem una estratègia de màrqueting turístic de la ciutat en què ens explicàvem d’una manera diferent: no tant com una destinació de sol i platja, sinó amb un relat cultural, d’innovació, de formació, de recerca biomèdica... de les coses que passen a la ciutat. En segon lloc, s’ha d’integrar la tecnologia en la promoció. Això permet fer campanyes de promoció microsegmentades. Estem preparant una plataforma digital de la qual penjarà un hub de dades turístiques, Amazing Barcelona, perquè la destinació tingui eines tecnològiques per interaccionar amb els visitants.
"És desitjable que tinguem el turisme que teníem abans, però més repartit a la resta de Barcelona i a la resta del territori, i amb unes estades més llargues"
Com funciona aquesta plataforma?
L’hem impulsada amb partners com Vueling, el Barça o Telefónica i tindrà una aplicació a través de la qual podem fer arribar als visitants protocols sanitaris, per exemple.
Aquest estiu tindran més èxit les destinacions segures en termes sanitaris. Com es potencia aquesta imatge de Barcelona?
Fins ara, havíem anat molt bé, perquè el ritme de vacunació havia estat molt bo. Ara ens trobem amb aquest problema que esperem que es pugui contenir. Hem de destacar l’esforç que ha fet el sector hoteler, que va posar els hotels a disposició de l’administració al principi de la crisi. Quan hi ha hagut el MWC, també s’ha fet un esforç per donar aquesta sensació de seguretat: s’han fet testos massius. El mateix passa amb els festivals de música que ara s’han posat en marxa.
Quan parlem de la innovació i la recerca com a reclam turístic, parlem de turisme de negocis?
Posaré un exemple: el MWC s’ha establert a Barcelona i d’alguna manera hi té presència durant tot l’any, no només els dies que dura la fira. Això ha ajudat el sector digital, de les aplicacions, tot l’ecosistema que s’ha anat generant a Barcelona. Ha fet que persones que visitin Barcelona s’interessin per aquestes iniciatives. També pot haver fet que molta gent hagi volgut instal·lar-se aquí perquè ha pensat que era un bon lloc per instal·lar-s’hi, els nòmades digitals, les oportunitats que suposa el teletreball...
Quins són ara mateix els mercats més importants de turistes?
Des que es van obrir els confinaments municipals, el primer client va ser l’espanyol durant uns mesos i això no passava des de feia molts anys. La pandèmia ens ha obligat, en primer lloc, a interaccionar amb els barcelonins. Hi havia una distància entre els negocis turístics i els barcelonins i això ens ha permès un retrobament molt bonic, que esperem que es mantingui en el temps. I després amb el client nacional, de França i d’Itàlia. Durant aquest any, seran els mercats més importants que tindrem. Esperem que al mes d’agost, el visitant britànic i americà -que eren els dos primers mercats tradicionalment- es reactivin.
"No hi ha ciutat més atractiva que aquella en què el local es mescla amb el turisme"
Què s’ha d’oferir als barcelonins per mantenir la relació?
Bàsicament, dirigir-nos a ells. Hem fet paquets per als barcelonins, ens hem publicitat, els hem de fer noticiable que són ben rebuts. La resposta dels barcelonins ha estat molt bona. En molts establiment hotelers, per exemple, els barcelonins han respost, una cosa que semblava impensable. S’anirà diluint amb el temps, però hem de mantenir aquesta sensibilitat.
Això vol dir que l’oferta de zones com la Rambla es renovarà?
Ha passat d’una manera natural, també a la Rambla. No hi ha ciutat més atractiva que aquella en què el local es mescla amb el turisme. Si fem una crida al ciutadà, l’experiència per al visitant serà millor. Esperem que puguem mantenir aquesta relació.
Una de les grans esperances econòmiques es presenta en forma d’ajudes arribades de la Unió Europea. Creu que el repartiment dels fons Next Generation és just?
L’assignació que fa l’Estat de tot aquest paquet no es correspon amb el pes del sector turístic. Hi ha 3.500 milions d’euros d'un total de 140.000 milions que estaran adreçats a la Secretaria d’Estat de Turisme, amb això està tot dit; la xifra és bastant més reduïda que el pes que té el sector. Tenim un repte importantíssim per utilitzar bé aquests diners. A banda, a altres països d’Europa hi ha hagut ajudes directes i aquí n’hi ha hagut molt poques. El sector podria haver estat més ben tractat pel que fa a l’ajut assistencial per parar el cop.