Una acumulació de primeres vegades. Així es podria definir la trajectòria professional de Pilar Pàmpols, acabada de nomenar presidenta del Consell de Col·legis d’Agents Comercials de Catalunya. La primera dona membre de la Junta del Col·legi a Lleida, la seva primera presidenta i la primera que també ho ha sigut a Catalunya. Recorda que es va col·legiar fa 15 anys, sent dona i dedicant-se a la venda d’espectacles de teatre, una activitat considerada poc comú per una comercial. Ara, vol implicar els joves, les dones i professionalitzar encara més el col·lectiu. Feina a l’endavant d’una dona que sembla que es creixi amb els reptes.
Com s’ha trobat el Col·legi ara que acaba d’aterrar com a presidenta?
Tot i que era col·legiada i presidenta a Lleida des de l’any 2019, m’he adonat que és una gestió complexa, que forma part d’una tasca voluntària i que fas fora de la teva activitat habitual. He comprovat que és igual que gestionar una empresa. En el nostre cas, jo presideixo un Consell format per 10 presidents: quatre a Tarragona, quatre a Barcelona, Lleida i Girona. Un dels meus objectius inicials ha estat deslocalitzar l’entitat. A més de ser la primera dona presidenta també sóc la primera de Lleida i el vicepresident de la junta prové de Girona.
Quins reptes immediats es planteja per millorar la situació dels professionals?
Hem de ser capaces de potenciar el Col·legi com un punt de trobada per l’assessorament. No hem d’oblidar que es tracta d’una professió encara massa individualista i que hem de crear comunitat al seu voltant. També hem d’incrementar la presència de les dones. Ara som una de cada 10, però hem d’eliminar de l’imaginari col·lectiu la imatge del comercial home que viatja sol i passa molts dies fora de casa. Necessitem garanties de conciliar la professió amb la vida personal, la lactància... Des del Col·legi estem potenciant la incorporació de les dones amb beneficis amb la inscripció o avantatges com no pagar la quota d’entrada. Els criteris per col·legiar-se s’han de basar en la professionalitat i no en si es tracta d’un home o una dona. Ens trobem en un àmbit masclista i encara s’ha de crear consciència comunitària i feminista en la nostra professió.
A la junta del Col·legi, sembla que també s’ha apostat per noves formes de gestió
De moment, hem optat per implantar càrrecs que durin quatre anys. De fet, l’anterior president ja va estar només durant aquest període. De l’actual junta en formem part gent d’entre 40 i 50 anys. Intentem que sigui una gestió més assembleària i menys institucionalitzada. Per altra banda, buscarem traslladar a la resta de la societat els valors amb els quals estem treballant al Col·legi.
“Ser agent comercial és una professió sense risc financer aparent i una bona forma d’emprendre”
Com es pot seduir als joves per a què s’acostin a la professió?
És una feina amb la qual inicialment necessites poca inversió econòmica i no has de capitalitzar diners, ja que ets un intermediari. És una professió sense un risc financer aparent i amb la qual comptaràs amb el suport jurídic i l’assessorament professional d’entitats com el Col·legi. Crec que és una bona forma d’emprendre.
Com l’ha ajudat a la seva tasca procedir d’altres mons professionals?
Ara la meva feina principal és la venda i distribució dels espectacles de la companyia de comediants lleidatana La Baldufa, que l’any passat va rebre el Premi Nacional de les Arts Escèniques del Ministeri de Cultura. La meva formació prové de l’educació infantil i sempre m’ha apassionat el teatre. Això, unit a què hi vaig viure molts anys a França, i la companyia volia gent que conegués el francès per oferir productes culturals allà, em va impulsar a endinsar-me en aquest sector. Recordo quan vaig tornar a Catalunya, fa aproximadament 15 anys, que em vaig col·legiar procedent de França, sent dona i venent obres de teatre. Va causar una mica de sorpresa.
Quina és la relació del Col·legi amb les patronals?
Com a entitat, som socis de Pimec i en alguns llocs, la creació dels col·legis està estretament vinculada a les seus de les cambres de comerç. Des dels inicis de la pandèmia, hem aconseguit mantenir o fins i tot incrementar la xifra d’associats de la nostra entitat. Aquesta època ens està servint per apuntalar la nostra fortalesa a través de serveis com la gestió d’ajuts, l’assessorament jurídic o la intermediació amb els préstecs, crèdits o convenis.
Més enllà de la Covid, quin paper està tenint la tecnologia a la professió?
Fins ara, la majoria dels ingressos dels comercials continuen vinculats a les seves vendes. És cert que cada vegada hi ha més assalariats, però molt segueixen sent autònoms. Ens trobem en un període de crisi en què s’ha produït un descens del consum associat a les vendes. En aquest context, és on la nostra feina té més sentit per incrementar el valor de les marques. Per altra banda, en aquest procés hem de canviar la manera de fer, utilitzant cada vegada més la tecnologia i aprendre a conviure amb ella. El nostre col·legi reflecteix una doble realitat que també recull la societat: Actualitzem la informació rellevant cada setmana a través de notícies per WhatsApp i alhora hi ha professionals que ens demanen accions i actes presencials.
Ha millorat el reconeixement laboral dels agents comercials?
Fa uns anys, els agents comercials no teníem una formació reglada. Ara, disposem d’un títol acreditat que està avalat pel Ministeri de Comerç. Amb aquest impuls, hi ha l’esperança de recuperar el prestigi de la professió, que en els darrers temps ha minvat, fent perdre l’interès pel Col·legi i per exercir la professió.
“El bon comercial és el que sap detectar les necessitats dels clients, però també les del venedor”
Resulta curiós aquest cert desinterès, quan és una de les feines més demandades...
Som professionals molt buscats en sectors com el de l’alimentació, el mobiliari o el tèxtil. Ara estem sol·licitats perquè és la forma més directa que té una gran marca d’arribar a un client. Fem la part necessària de la intermediació. A poc a poc, les empreses van incorporant la nostra figura. Els agents comercials ja no només venem fruita o cotxes, sinó com és el meu cas, podem comercialitzar espectacles de teatre. Les companyies estan creant aquest lloc de feina perquè cada vegada hi creuen més en aquesta necessitat. El bon comercial és el que sap detectar les necessitats dels clients, però també les del venedor.
Com es pot regular l’ètica a l’hora de fer una operació comercial?
Les bones pràctiques deontològiques estan recollides als contractes mercantils. Per la nostra banda, ens hem d’adaptar constantment als canvis del mercat. Els comercials estem compromesos amb els proveïdors, però sempre amb una relació transparent. És cert que existeix molta competència, i que aquesta és legítima, però mai hem de caure en les males praxis. A més, hem de tornar a interioritzar l’orgull de formar part d’un col·lectiu professional: El dels agents comercials.