"El teatre és crisi. Només pot funcionar com a crisi i en crisi; en cas contrari, no té cap relació amb la societat fora del teatre". El dramaturg alemany Heiner Müller sempre va defensar que el seu sector estava condemnat a viure en una eterna lluita. Però fins i tot a les guerres hi ha bones èpoques. El teatre català travessa ara mateix un dels seus millors moments després d'una pandèmia que gairebé ho va destruir tot. La temporada 2022-2023 va ser la segona millor de la història, amb 2.789.751 espectadors i una recaptació rècord de 84,89 milions d'euros. A més, es van realitzar 1.072 espectacles i 12.503 funcions, i l'ocupació mitjana va ser del 60%.
És una realitat que Barcelona és el cor del teatre a Catalunya. El creixement del sector s'explica des de la capital, que va arribar a perdre 30,5 milions d'euros el 2020. Dos anys després, però, l'assistència als teatres de la ciutat comtal van ser de rècord: van augmentar un 21%, un 9% més que el 2019, any previ a la pandèmia. Isabel Vidal, presidenta de l'Associació d'empreses del teatre de Catalunya (Adetca), recorda que a Barcelona "és més rellevant la quota d'ingrés que genera el públic", però el sector té altres fronts oberts. "El més important per generar assistència és la cartellera. Cal transmetre confiança al públic quan veu els productes teatrals, que li agradi el que veu i que tingui ganes de tornar", assegura.
Dels 30,5 milions perduts el 2020, Barcelona va presentar a la temporada 2022-23 xifres d'assistència rècord als teatres, amb un augment del 21% en un any
A l'hora de promocionar la cultura, tot influeix. La qualitat del producte és un tret inqüestionable, però des del món cultural miren més enllà. Sammy Taylor, directora de la companyia Performing Arts, creu que a Catalunya falta "una visió compartida" per portar el teatre a un altre nivell. "Jo tinc una visió molt particular: els teatres catalans no estan ben ubicats, no estan junts i alguns són de difícil accés, com és el cas dels que hi ha al Paral·lel", apunta. En aquest sentit, la directora assenyala a la Gran Via de Madrid com a exemple, on la gent surt del recinte i ja es troba amb cartells promocionals d'altres funcions, a més de bars i restaurants. "El teatre és una experiència que es comparteix amb gastronomia. La gent surt de la sala i marxa a sopar, no vol tornar directament a casa seva. A més, si surt al carrer i veu un altre teatre al costat, el primer que pensa és que vol anar a veure una altra funció. Aquí no hi ha aquesta combinació que sí que té la Gran Via de Madrid", lamenta Taylor.
Cap Butaca Buida, la nova proposta per fomentar el teatre
Per això, s'han llançat iniciatives per apropar, encara més, el teatre a la ciutadania. Una d'elles és ben coneguda a Catalunya: On el teatre batega, una plataforma virtual que reuneix a tots els teatres de proximitat del territori per anunciar les seves activitats. Però no és l'única. L'última va ser el Cap Butaca Buida, un projecte impulsat per Adetca, la revista Time Out i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. La idea va sorgir fa poc més d'un any durant un dinar entre Isabel Vidal i Eduard Voltas, director de Time Out. L'objectiu era omplir el màxim de butaques de teatres catalans el dissabte 16 de març, amb funcions repartides pels diferents punts de Catalunya.
El resultat va ser tot un èxit: es van assolir 55.583 espectadors en 145 espais escènics diferents, amb un total de 176 obres representades. La proposta pretenia diferenciar-se del que s'havia intentat prèviament, lluny de les reivindicacions del Dia Mundial del Teatre del 27 de març. "En tot moment vam saber que hi havia dues coses imprescindibles: una, el suport dels mitjans de comunicació, ja que si ells no ho veien, no hagués estat possible fer-ne difusió. L'altra era l'ajut de les administracions", explica Vidal.
Ara, a més del 27 de març, hi haurà una nova data al calendari cultural: la que ja és considerada al sector com la nova Diada Nacional del Teatre. Des d'Adetca pensen repetir la cita, que servirà com a reunió per a una indústria en què mancava un gran esdeveniment que servís de nexe. "Hem de millorar la nostra relació amb els equipaments, productores i companyies de Catalunya, abans del Cap Butaca Buida no la teníem. M'agradaria incrementar el vincle i valorar totes les necessitats que tenen", explica Vidal. Algunes companyies com Performing Arts, situada a Castelldefels, no van poder participar en aquesta primera edició i podrien sumar-s'hi més endavant. "La iniciativa em sembla boníssima, sobretot per promocionar el teatre en català", afirma Taylor. La cita va comptar amb presència de personalitats del món de la cultura, però també de la política i de diversos àmbits de la societat. L'objectiu s'ha complert.
Millor assistència fora de Barcelona i les condicions laborals, els reptes pendents
Tot i el cas particular de Barcelona, no tothom al sector teatral està creixent al mateix ritme després de la pandèmia. Taylor explica que a llocs com el Teatre Plaza de Castelldefels va ser molt difícil aconseguir que la gent tornés a veure espectacles. "A la nostra companyia, les xifres d'assistència ara mateix són bones perquè tenim un públic molt fidel, però ens ha costat. Amb la pandèmia es va generar una pèrdua de confiança molt gran per part dels espectadors", reconeix. En aquest sentit, la covid va canviar també el comportament dels assistents vers al procés de venda d'entrades. "A vegades, fins al mateix dia de l'obra no saps si ompliràs o no la sala. Abans, la gent valorava comprar l'entrada amb temps i prioritzava tenir bons seients. Ara, crec les persones no es decideixen a venir fins a l'últim moment", opina Taylor. Aquesta dinàmica, però, no es produeix a Barcelona, on Vidal recorda que "la venda anticipada ja ha tornat als espais mitjans-grans", tot i que sí que admet que no succeeix el mateix a tot arreu de Catalunya.
Taylor: "A vegades, fins al mateix dia de l'obra no saps si ompliràs o no la sala. Abans, la gent valorava comprar l'entrada amb temps i prioritzava tenir bons seients"
Incentivar l'assistència, però, no és l'únic objectiu. La unió contribueix a la difusió de la cultura, però també a enfortir les demandes del sector. Més enllà de les bones xifres dels teatres barcelonins, hi ha diverses reivindicacions. Una d'elles té a veure amb les condicions dels treballadors. Actualment, només el 25% dels artistes catalans superen els 18.000 euros d'ingressos anuals, segons dades d'un estudi de la Fundació AISGE. És a dir, el 63% dels professionals del sector es troben per sota del llindar de la pobresa. En el cas de les dones, els emoluments no superen els 9.900 euros anuals de mitjana.
"Tenim un conveni i uns acords, i és veritat que moltes de les sales i productores intenten moltes vegades reduir costos amb els sous dels actors, com per exemple no pagant despeses de representació", destaca l'actor Lluís Febrer. La situació és encara pitjor quan es tracta d'un artista amb poca experiència. "Quan ets jove i sense gaire caixet és més difícil; algunes companyies intenten ajustar el conveni i t'ofereixen el mínim, i si poden arribar a un acord per pagar-te menys, ho faran. Moltes vegades s'ha de negociar i picar pedra perquè et donin un sou", admet Febrer.
També s'ha complicat l'accés a les sales. Algunes companyies petites s'han topat amb molts inconvenients per actuar a ciutats que no són la seva. Els recintes més grans estan directament descartats. "Abans era més accessible anar a altres teatres i ara ja no és tan fàcil. És difícil poder fer un circuit o una gira amb aquestes circumstàncies, cada cop costa més fer projectes", lamenta Taylor. En aquesta línia, des d'Adetca consideren que molts espais petits treballen en "condicions poc adequades" i que aquesta és una de les grans problemàtiques que afronta el gremi de cara al futur. "La nostra feina no ha de ser recuperar els diners, sinó introduir en el sistema elements de risc creatiu perquè generin un creixement a la cadena de valor i que els artistes no hagin de malviure i puguin fer una carrera que els permeti viure de la seva professió", afirma Vidal.
El 2% del pressupost, un objectiu a tocar
Qüestions com les anteriors han provocat que el sector cultural s'hagi plantat des de tots els seus vessants. Fa anys que es negocia una partida del 2% del pressupost, i tot i que s'ha progressat en la inversió, de moment no s'ha assolit l'objectiu. El 2020 es va establir una taula de negociació a tres entre la Plataforma Actua Cultura, la conselleria de Cultura i la d'Economia, representades llavors per Mariàngela Vilallonga i Pere Aragonès. Hi havia voluntat per part de les tres bandes i de la resta del Parlament per incrementar la dotació dedicada a la cultura. "Vam treballar amb tots els partits polítics per demanar-los el seu suport, i tots hi van accedir. Tenim una declaració unànime que proclama que la cultura és un bé essencial", destaca Vidal. Des de llavors, s'ha passat del 0,75% a l'1,5% l'any 2022. A priori, els pressupostos d'enguany anaven a ser els primers que s'apropessin al famós 2% (estaven al voltant d'un 1,7%), però la manca d'acord polític per aprovar els comptes han congelat, de moment, la fita. "No ens aturarem fins que arribem al 2% perquè creiem que és de justícia. Aquests últims anys hem notat que s'ha destinat més diners a la cultura i les empreses del sector han pogut arriscar més, i quan això passa podem donar més feina", assegura Vidal.
El reforç econòmic, però, no passa només pel Govern. També hi ha altres actors decisius per fomentar el teatre i la resta d'espectacles culturals. "No només és clau el 2%, sinó que els municipis han d'entendre que invertir en cultura és molt important", recorda Vidal. Tot i això, molts ajuntaments van ser els qui van apostar per salvar companyies com Performing Arts durant la pandèmia. "Nosaltres només vam tenir suport de l'Ajuntament de Castelldefels, no de la Generalitat directament. Si no ens haguessin ajudat, avui no existiríem", comenta Taylor. La directora de Performing Arts considera que ara hi ha una oportunitat per "establir la visió estratègica global de donar suport a tot el sector", un fet que, segons apunta, no ha succeït fins ara. "Des del meu punt de vista, sempre ajuden els mateixos, quan el creixement s'hauria de produir a tota la indústria", critica.
Vidal: "No només és clau el 2%, sinó que els municipis han d'entendre que invertir en cultura és molt important"
Tot i les reivindicacions, ningú dubta que el teatre català és més viu i unit que mai. El tsunami que va significar la pandèmia ha deixat ara un mar en calma i un món de possibilitats i creixement. A l'imminent 2% als pressupostos se sumen les bones xifres d'assistència i les iniciatives com Cap Butaca Buida, que han permès que el sector estigui més interconnectat que mai. A més, l'última referència que tenim de la salut de la indústria és positiva. Així ho reflecteix l'informe El sector cultural a Catalunya promogut pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), on queda palès que, fa tot just un any, la cultura va generar el 2,2% de valor econòmic al territori. En termes d'ocupació, la indústria va recuperar els nivells previs a la crisi del 2008, representant el 4,5% del total, una dècima més que l'any anterior. L'escenari actual permet somiar amb un teatre rendible i de qualitat a Catalunya.