Pocs dies després de la celebració de la diada de Sant Jordi del 2023 es va crear l'ambiciós grup de treball G10 de Lleida, amb una reunió presidida pel llavors president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès. Uns mesos abans, just el gener de 2023, s'havia presentat en societat el G6 amb la voluntat de generar canvis profunds en el model econòmic lleidatà, mentre que posteriorment es van afegir quatre representants al grup, per ampliar-se als 10 membres actuals. Els integrants? Tal com indica el seu nom, 10 agents econòmics rellevants de les Terres de Ponent: les Cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega, la Universitat de Lleida, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, la Paeria, Pimec Lleida, COELL i els sindicats UGT-Terres de Lleida i CCOO Lleida. Entre els principals objectius destaca la cerca de més competitivitat per les 31.595 empreses lleidatanes, a més de l'aposta per una economia verda, sostenible i digital. I el més important: assegurar el futur de les pròximes generacions, amenaçades pel despoblament i emmarcades en un model econòmic que, sota algunes circumstàncies, no és capaç de generar prou valor afegit per fixar i atreure població.
La província lleidatana té la xifra més baixa d'empreses des de l'any 2004
Dins de les singularitats del teixit econòmic del 2023 a la província de Lleida, les xifres no són bones. Si es mira el detall, la província lleidatana té la xifra més baixa d'empreses des de l'any 2004. Així ho constata el Directori Central d'Empreses (DIRCE) que ha fet públic l'Institut Nacional d'Estadística. En concret, situa el global a 31.595, la xifra més baixa des del 2004, quan eren 31.515. Només en un any s'han perdut 1.812 companyies i representa el tercer exercici seguit amb un descens en el nombre de negocis dels quals té constància l'estadística a la demarcació. El gruix d'empreses que existeixen a Lleida són autònoms, amb 16.872 integrants, la qual cosa suposa més de la meitat del mapa empresarial de la demarcació. Les petites i mitjanes empreses són la majoria i tan sols 111 empreses compten amb plantilles que superen els 100 treballadors.
Els sectors econòmics predominants de les Terres de Ponent s'articulen al voltant d'una forta tradició agrícola, amb cultius predominants com la fruita dolça, els cereals i l'oli d'oliva, especialment a les Garrigues. La producció ramadera és una activitat clau, amb especial importància del porcí i, d'aquí que la indústria agroalimentària tingui un gran pes amb companyies de la talla de Vall Companys o BonÀrea. Pel que fa a la indústria, hi ha sectors rellevants com la maquinària agrícola, la indústria química i metal·lúrgica. Respecte al sector serveis hi ha gran presència del turisme als Pirineus de Lleida, destinació destacada per a esports d'hivern i activitats d'estiu.
El moment dels consensos institucionals
És amb aquesta radiografia econòmica que les diverses institucions han decidit crear durant els últims mesos una agenda compartida com a instrument de planificació estratègica compartida. Els 10 agents econòmics busquen abordar reptes complexos de forma sistèmica i mitjançant la col·laboració sostinguda en el temps, a més de diagnosis compartides i sòlids consensos institucionals. Des del G10 tenen clar que el territori lleidatà necessita un canvi de model econòmic i que disposa dels recursos per impulsar-ho. De fet, destaquen textualment que "el model actual no és atractiu ni per retenir ni per captar població". El 95% dels municipis tenen menys de 5.000 habitants i els indicadors confirmen la pèrdua de capital humà unida a un model productiu de baix valor afegit.
El 55% del total de VAB industrial de Lleida correspon al subsector de la indústria alimentària
Entre les fortaleses, en canvi, destaquen que Lleida concentra més del 50% de la producció agrícola i ramadera de Catalunya. El 55% del total de VAB industrial de Lleida correspon al subsector de la indústria alimentària. A més, també concentren la superfície més gran de boscos de titularitat pública de Catalunya, a part del 70% dels recursos biològics renovables disponibles a Catalunya.
Com evitar la deslocalització d'empreses de les comarques de Lleida?
En un estudi liderat per Jordi Moreno, Andrei Boar i Oriol Montanyà, es van centrar en els motius de la deslocalització d'empreses de les comarques de Lleida, fos per traslladar-se a Barcelona o més enllà de la Franja d'Aragó. Entre les primeres necessitats, consideren que cal millorar les infraestructures i invertir en les estructures viàries de la província. També demanen aconseguir una connexió amb els corredors ferroviaris i donar nous usos a l'aeroport de Lleida-Alguaire. També consideren que cal assegurar un nivell òptim de telecomunicacions per a tota la província.
Per als experts cal afavorir l'agilitat administrativa, a través d'una oficina d'atenció a l'emprenedor que actuï com a "finestreta única", la monitorització de les empreses que tinguin dificultats (per ajudar-les a temps) i la creació d'un pla supramunicipal que trameti els projectes empresarials d'interès general.
Cal aconseguir una connexió amb els corredors ferroviaris i donar nous usos a l'aeroport de Lleida-Alguaire
A més, també consideren que cal crear un pol d'atracció d'inversions amb polígons especialitzats en el sector agroalimentari i fomentar la col·laboració entre universitat i empresa per accelerar la innovació i aportar el talent necessari. Finalment, també busquen prestigiar l'emprenedor i l'empresa, mitjançant un pla de comunicació ambiciós que afavoreixi els beneficis que aporta l'economia productiva al benestar del conjunt de la societat lleidatana.
Qui és qui entre els projectes tractors per accelerar la transformació a la província de Lleida?
Durant aquesta setmana, la província de Lleida serà protagonista perquè tindrà lloc el dijous 28 de novembre el Lleida Advisory Board for Transformative Investments (LAB4TI) a l'Edifici CeDiCo del Parc AgroBiotech de Lleida. Durant els últims mesos s'han focalitzat en els següents projectes tractors per accelerar la transformació de la zona:
1. El BioHub km0: hub d'innovació oberta per al desenvolupament de biotecnologies, bioproductes i models de negoci.
2. Digital Innovation Hub del sector agroalimentari i forestal de Catalunya.
3. La valorització integral dels recursos forestals del Pirineu.
4. Lleida Smart Rural Environment: infraestructures per a la connectivitat del territori.
5. Transformació digital de l'administració pública local
6. Energia i món local.
7. Ecosistema d'innovació: gestió territorial descentralitzada i interconnectada del procés de transformació econòmica del territori.
8. Capacitació i talent digital per al segle XXI.
El cop d'efecte: més inversió i llocs de treball
El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, i el president de la Cambra de Comerç de Lleida, Jaume Saltó, són uns dels promotors de la iniciativa Lleida Advisory Board for Transformative Investments (LAB4TI), esmentada anteriorment. Es tracta d'un grup de treball creat pel G10 amb inversors públics i privats que ajudi a impulsar diferents projectes a la demarcació de Lleida, Alt Pirineu i Aran fonamentats en la necessitat de transformar el sistema econòmic cap a un context sostenible, circular i altament digitalitzat.
El LAB4TI es donarà a conèixer a la jornada que se celebrarà el pròxim 28 de novembre al Parc Agrobiotech Lleida, en la qual es posaran sobre la taula 9 projectes amb una inversió directa necessària de 176,7 milions d’euros que poden arribar a generar un valor afegit de 324,6 milions i 2.099 llocs de treball associats. Els projectes per als quals es busca inversió van des de parcs bioindustrials fins a un centre pilot de tecnologia 4.0, passant per bioindústries per a la descarbonització del sector petroquímic.
El LAB4TI invertirà 176,7 milions d'euros que poden arribar a generar un valor afegit de 324,6 milions i 2.099 llocs de treball associats
També impulsaran la creació de biopolígons a Alcarràs, Balaguer i Alguaire, per promoure la descarbonització i fomentar la bioeconomia. També es treballa en la monetització de serveis ecosistèmics mitjançant crèdits climàtics forestals per preservar els boscos públics i generar ingressos que impulsin la seva gestió sostenible. En l’àmbit tecnològic, es desenvoluparan infraestructures d’accés obert per a l’escalat preindustrial de biotecnologies i casos d’ús per implementar tecnologies NB-IoT que millorin l’eficiència en la gestió de recursos com l’aigua.
Un altre projecte clau és l’ENERGYHUB CAT, que establirà una plataforma integral per a la transició energètica justa, i potenciarà les energies renovables i la competitivitat territorial. Paral·lelament, es promou un centre de formació en economia verda per abordar la manca de professionals especialitzats i garantir l’adaptació del talent al mercat laboral. També destaquen altres iniciatives clau, com la Fàbrica de Fàbriques, un centre pioner que facilitarà la validació de tecnologies 4.0 en un entorn segur i promourà la modernització industrial del territori, i l’Observatori de Recursos Endògens, que integrarà eines GIS i intel·ligència artificial per optimitzar la presa de decisions en sectors estratègics.