Coincidint amb les eleccions del 12 de maig s’ha produït i, sembla que en tenim per dies a causa del robatori de coure a les infraestructures de Rodalies i els seus efectes col·laterals, afectacions importants a la xarxa ferroviària, amb importants conseqüències pel nostre dia a dia. Allò tan essencial que és la nostra mobilitat, ha provocat un important caos a l’àrea de Barcelona.
Ja vaig tenir ocasió d’escriure fa uns mesos una situació semblant arran d'un tall important a l’AP-7 i segueixo pensant que tot això, per les persones del dia a dia, se’ns fa difícil entendre com es gestiona. També se’ns fa incomprensible en un món altament digitalitzat i tecnificat, entendre determinades gestions i el seu impacte, en aquest cas negatiu, en les nostres vides, diria que desesperant en molts casos.
El transport ferroviari de Rodalies exerceix un paper vital en la connectivitat i mobilitat de les nostres ciutats, de milers de persones en els seus desplaçaments obligatoris per treball, estudis o assistència a serveis bàsics, o en molts casos també per oci. No obstant això, els robatoris de cablejat i els desperfectes de components d’aquesta infraestructura són una amenaça constant que pot interrompre greument el servei, causant inconvenients per als passatgers i costosos retards, amb multitud d’impactes. Més enllà de la política, de la manca d’inversions o dels acords entre governs, entre d'altres, crec que per abordar aquest desafiament, la tecnologia podria ser d'utilitat per protegir les infraestructures crítiques i garantir la continuïtat del servei ferroviari, a la vegada que millorar la seva gestió i la comunicació i satisfacció dels seus usuaris.
El transport ferroviari de Rodalies exerceix un paper vital en la connectivitat i mobilitat de les nostres ciutats, de milers de persones en els seus desplaçaments obligatoris per treball, estudis o assistència a serveis bàsics
A continuació, vull destacar alguns elements que crec ens poden ajudar a preveure, gestionar i millorar aquest fenomen.
Els sistemes de detecció i prevenció
Per un cantó, els sistemes de detecció i prevenció avançats fonamentals per protegir les infraestructures de tota mena especialment les crítiques, i en tot cas les ferroviàries que ens ocupen. Les tecnologies de vigilància, com ara càmeres de seguretat i sensors de moviment, o drons de rastreig i vigilància, s'utilitzen per monitorar àrees vulnerables al llarg de les vies i les estacions, o centrals de la xarxa. Aquests sistemes poden detectar intrusions o activitats sospitoses i alertar les autoritats de manera immediata, permetent una resposta ràpida i efectiva davant d'amenaces potencials.
La tecnologia d'identificació i rastreig pot jugar un paper clau en la protecció contra robatoris
A més de la vigilància, es podrien implementar mesures de protecció específiques per a components crítics de la infraestructura ferroviària, com el cablejat i els sistemes de senyalització. Per exemple, s'utilitzen recobriments protectors resistents al vandalisme i als intents de robatori per protegir el cablejat exposat al llarg de les vies. De la mateixa manera, es podrien utilitzar panys i dispositius de seguretat avançats per protegir els equips en les centrals, en les estacions i als trens.
La tecnologia d'identificació i rastreig, un punt clau
Per altra banda, i segons quins components, la tecnologia d'identificació i rastreig pot jugar un paper clau en la protecció contra robatoris o actes vandàlics en el transport ferroviari. Per exemple, els cables i equips crítics poden estar equipats amb etiquetes d'identificació per radiofreqüència (RFID) o dispositius de seguiment GPS que permeten a les autoritats rastrejar la seva ubicació en temps real. Això facilita la recuperació ràpida dels actius robats i ajuda a dissuadir els delinqüents.
Igualment, la col·laboració i coordinació entre les autoritats ferroviàries, les forces de l'ordre i altres actors rellevants com altres sistemes de mobilitat són fonamentals per combatre eficaçment aquests esdeveniments en el transport ferroviari. Les tecnologies de comunicació i coordinació, com els sistemes de gestió de crisi i les plataformes d'intercanvi d'informació, poden ajudar a facilitar una resposta ràpida i coordinada davant incidents de seguretat.
La col·laboració i coordinació entre les autoritats ferroviàries, les forces de l'ordre i altres actors rellevants com altres sistemes de mobilitat són fonamentals
Una vegada es produeix el fenomen, a part d’activar els equips, equipaments i dispositius de resposta immediata per resoldre com més aviat millor el seu impacte, podríem activar un sistema d’alerta automàtic als usuaris, i a tots els dispositius d’informació. I coordinar els sistemes de gestió de mobilitat i determinar per exemple transports alternatius i recomanacions als usuaris.
I com ja vam assenyalar en el cas del tall de l’AP-7, a més, podria ser interessant activar un sistema d’informació personalitzat i públic, que té una actualització periòdica. I encara més, si utilitzéssim sistemes preventius i plans d’emergència serien capaços de delimitar la seva durada i informar-la. La reducció de la incertesa i la desinformació és bàsic en aquests casos per la percepció i la gestió de les persones.
Tots els sistemes tecnològics utilitzats, i aquí mencionats, a més ens permetran que aquestes dades es publiquin al moment, amb indicadors de resolució, de temps i d’afectacions.
La reducció de la incertesa i la desinformació és bàsic en aquests casos per la percepció i la gestió de les persones
Això que hem explicat sembla de sentit comú. Sense parlar explícitament de tecnologia de manera detallada, n’hi ha suficient a l’abast i de manera relativament simple, per preveure, per gestionar de manera eficient, la resposta, la comunicació, la informació. També per activar serveis de manera automàtica, per integrar i analitzar informació en temps real, per generar models i planificar, etc.
Segurament molts d’aquests sistemes ja els tenim i són utilitzats pels nostres serveis públics, però moltes vegades, veient el que està passant ho puc deduir, o no s’han aplicat correctament o extensament o no han funcionat de manera integrada, compartint informació, sinó que cadascun actua en el seu àmbit de gestió (temps, mobilitat, seguretat, assistència, etc.) i amb un esforç humà important per coordinar-se i resoldre el problema. Sovint de manera voluntarista i poc eficient pel resultat que estem veient. És el mateix que repetidament hem vist, inclús amb retrets entre els diferents serveis.
En invertir en solucions tecnològiques avançades i promoure la col·laboració entre les parts interessades, podem enfortir la resiliència de les nostres infraestructures crítiques i garantir una mobilitat el més eficient possible donada les circumstàncies, i molt important millorar la gestió i minimitzar l’impacte en els ciutadans.
En invertir en solucions tecnològiques avançades i promoure la col·laboració entre les parts interessades, podem enfortir la resiliència de les nostres infraestructures crítiques
Crec que és un altre exemple que ens permet tornar a demanar als nostres gestors públics, no solament el gran esforç personal i voluntat que em consta que li posen com a servidors públics, sinó que comencem a canviar models i eines de gestió, cap a una gestió amb una visió més integrada, orientada al ciutadà, àgil, flexible, adaptable, transparent i proactiva.