Després d'un Primer de Maig molt diferent en les formes, però amb les mateixes reivindicacions de sempre, és hora de posar fil a l'agulla. Activar l'ingrés mínim per esquivar la pobresa, reforçar els serveis públics i allunyar-se de les retallades han estat els protagonistes d'un Dia Internacional dels Treballadors confinat i molt virtual. El secretari general d'UGT a Catalunya, Camil Ros, avisa que si no es treballa en aquesta línia i es deroga part de la reforma laboral, "la porta de sortida serà la pobresa" i, en aquest sentit, sosté que els treballadors "no podem pagar aquesta crisi com ens van fer pagar l'altra". "Mig confinat" perquè els sindicats són un servei essencial, el líder d'UGT reclama que el teletreball "no sigui precari perquè l'estem mitificant i després d'això haurem de negociar què és teletreball i què és teleprecari".
VIA Empresa conversa amb Ros per telèfon un dia abans que sortís a la llum l'ERTO presentat per UGT per als seus treballadors. Després que es publiqués dimecres l'acord entre el sindicat i el comitè per aplicar l'expedient de regulació, on es justifica l'ERTO per "causes objectives", aquest diari va provar de tornar a contactar amb UGT per conèixer amb més detall quines són aquestes causes. Però no s'ha rebut cap resposta. El que sí que s'explica en un comunicat és que el personal que està donant resposta directa a la crisi sanitària i econòmica queda exclòs de l’expedient i, per tant, afecta 119 dels seus 244 treballadors, així com que se'ls compensarà el salari fins a arribar al 100%.
Aquest Primer de Maig ha estat molt diferent a la resta.
Aquest any tocava parlar de salut i treball. De com fer que a les empreses hi hagi la salut i la protecció necessària i que no sigui un lloc de contagi i rebrot del virus. S'ha de ser molt estricte perquè si no hi ha les condicions de salut i seguretat, aquella activitat econòmica no es pot realitzar.
Moltes empreses tenen dubtes sobre com han d'actuar.
A mi m'agrada resumir-ho amb una frase: Si hi ha dubte, no hi ha dubte. En matèria de salut i seguretat, no es pot posar en marxa l'activitat econòmica si hi ha dubtes.
En aquest sentit, contempleu l'opció que hi hagi empreses que posin en marxa la seva activitat sense comptar amb totes les mesures de seguretat necessàries?
N'hi poden haver algunes perquè sempre n'hi ha, però especialment on hi ha comitè de riscos i prevenció laboral, s'està pactant que hi hagi els mecanismes. Tenim exemples concrets, com el cas de Correus, on hi falten EPIs. Per això és molt clau el paper de la gent de prevenció de riscos i de la representació sindical.
"Necessitem un equilibri entre la salut i l'activitat econòmica"
Com canviarà el món del treball?
Caldrà veure com anirà el procés de desescalada. Moltes de les activitats de teletreball es continuaran mantenint i prioritzant. Allà on no sigui obligatòria l'activitat, s'haurà de mantenir el teletreball i amb la presencial s'ha de veure la gradualitat. Ho haurem d'anar situant perquè necessitem un equilibri entre la salut i l'activitat econòmica, la feina i que la gent cobri a finals de mes. Perquè quan puguem sortir del confinament, puguem reactivar el consum. Vam començar el virus sense manual, però ja anem escrivint algunes pàgines per garantir la salut i la seguretat. Quan nosaltres tenim constància d'alguna empresa que no compleix, fem les accions pertinents.
Quina és la prioritat?
És prioritari salvar vides, llocs de treball i empreses. Així és com hem centrat el Primer de Maig. I amb un missatge molt clar: aquest 1 de maig havia de ser quan havíem de tenir damunt la taula la derogació parcial de la reforma laboral i això no ho tindrem. Ho hem de recordar. Això s'ha de fer. No pot ser que les bases de la crisi sanitària i de les polítiques de sortida siguin sobre les bases de la reforma laboral, que és la precarietat i els salaris baixos.
Aquesta situació encara precaritza més el món del treball?
Sí, i evidentment el risc de passar dels ERTO amb la cobertura d'atur a altres escenaris com el risc d'acomiadament o la precarització de condicions se soluciona amb el canvi de legislació en el marc del diàleg i negociació que s'estava produint. Hem aconseguit l'increment del salari mínim i que no se't pugui acomiadar estant de baixa, però hi ha moltes coses que continuen damunt la taula.
"No pot ser que les bases de la crisi sanitària i de les polítiques de sortida siguin sobre les bases de la reforma laboral, que és la precarietat i els salaris baixos"
I a això se suma, com deia, que s'està construint damunt d'unes bases que ja no haurien de ser-hi.
La crisi anterior, la vam començar amb què els ERO i els ERTO necessitaven l'autorització de l'administració pública, en el nostre cas de la Generalitat. Hi ha haver un procés de negociació i, el 2012, amb la segona reforma laboral, la del PP, es treu aquesta autorització i és quan hi ha l'allau d'ERO i el repunt d'acomiadaments. S'ha de fer el debat sobre quin mecanisme de vigilància i negociació es fa tant en el marc dels ERTO com si en vénen d'acomiadament.
I això passa per garantir els llocs de feina?
Sabem que per mantenir els llocs de feina hem de tenir empreses que tinguin tresoreria i activitat econòmica, però no a costa de les nostres condicions de treball. No podem pagar aquesta crisi com ens van fer pagar l'altra. I per això no podem passar cert tipus d'acords que precaritzin més el mercat de treball.
Com desestabilitza l'economia un mercat de treball precari?
La majoria de nosaltres hem estalviat aquestes setmanes. Hem pujat la factura del supermercat, però quan tornem, si veiem que les feines es mantenen i no hi ha acomiadaments, no tindrem por a perdre la feina i, per tant, consumirem. Si veiem que hi ha risc de perdre-la, frenem el consum. A l'altra crisi hi va haver un moment en què la crisi de consum va ser més psicològica pel que podia venir i que tinguessis la capacitat d'afrontar-ho.
Hem fugir de la cultura de la por, doncs.
Comprarem menjar o coses petites, però si t'has de canviar la televisió o el cotxe, no ho faràs. Donar la confiança a la gent perquè consumeixi es fa amb salaris dignes.
"Donar la confiança a la gent perquè consumeixi es fa amb salaris dignes"
Esteu detectant empreses que aprofiten per fer retallades encara que no sigui per causes productives o de liquiditat?
Hi ha hagut un allau d'ERTO per causes de força major que no necessiten acord i s'han de vigilar i repassar. Si hi ha treballadors que no tenen representació sindical a la seva empresa, poden fer dues coses: apropar-se a la Inspecció de Treball o a UGT perquè els assessorem. Les causes dels ERTO que es fan han de ser reals i les mesures que es posen també. No són diners que vinguin del cel. Només falta que estiguem subvencionant empreses amb crèdits ICO i altres ajuts i després utilitzin això que han guanyat en tresoreria per gastar-s'ho en un acomiadament.
Correm el risc que els ERTO es converteixin en ERO?
No podem subvencionar els acomiadaments amb els ajuts. El risc que hi ha és que hi hagi gent que se n'aprofiti, però també que alguns ERTO es converteixin en acomiadaments.
Poden aparèixer fraus d'empreses amb el tema dels ERTO? I com es gestionaria això si se'n detecten?
Si això passa, l'empresa haurà de tornar els recursos públics que hagi utilitzat, tant de bonificació de la seguretat social, com les prestacions d'atur.
Quins mínims s'ha d'exigir a les empreses per garantir la seguretat? Es pot incrementar la sinistralitat laboral per manca de material?
La salut és important, no només pel virus, sinó també pels accidents laborals i les empreses no han de ser un lloc on hi hagi sinistralitat. S'ha de ser molt estrictes. La qüestió està en què l'única flexibilitat que hi ha és adaptar-ho a cada empresa perquè serà diferent segons el sector. La distància és clau. Per això és important que hi hagi comitè de prevenció de riscos i comptin amb l'assessorament de les mútues de treball per fer plans.
"Els delegats sindicals han estat clau en aquesta situació: són els que han negociat els ERTO perquè no es destrueixi ocupació"
Aquí és on es posa en relleu la importància dels sindicats i dels delegats repartits pel territori.
Nosaltres hem fet una campanya a les xarxes que es diu Primera Línia i cada dia pengem vídeos dels nostres delegats en els centres de treball. Han estat clau en aquesta situació: són els que han negociat els ERTO perquè no es destrueixi ocupació. Als sindicats, normalment se'ns critica sempre, però quan hi ha un problema la gent ve.
Per què creieu que se us critica?
Hi ha una crítica als sindicats perquè som contrapoder i molestem a certs sectors industrials i polítics. Som organitzacions molt fortes i voldríem ser molts més. Si fóssim dèbils, no ens criticarien. A UGT de Catalunya, tenim més de 20.000 persones que són delegats.
Els sindicats heu fet una crida a la vaga indefinida a Nissan per aturar la producció a partir del 4 de maig, quan s'havia de tornar a posar en marxa la fàbrica. Quin és l'objectiu?
La situació de Nissan és molt complexa i el seu cas serveix com a exemple per dir que ningú aprofiti aquestes situacions per prendre decisions que no prendrien si no hi hagués hagut la crisi del coronavirus. Nissan ha de fer un pla industrial acordat amb l'administració. A l'altra crisi hi va haver empreses que aprofitaven el clima de crisi per prendre mesures. I tenim la sensació que Nissan pot estar fent això.
Què està posant en evidència aquesta pandèmia?
La feblesa del sistema. Aplaudim els sanitaris, que estan treballant amb pressupostos retallats. Per què Alemanya i els països nòrdics tenen menys contagis? Casualment, a tots aquests llocs hi ha un sistema públic més potent. Els serveis públics no s'han de retallar, s'han de reforçar. La sortida de l'anterior crisi s'ha fet sobre les bases de la reforma laboral i, fins i tot, de l'explotació laboral i han fet una devaluació salarial brutal. Ara hem injectat diners per frenar el cop i la recuperació econòmica ha de ser sobre les bases del manteniment del treball i de la capacitat de consum de la gent.
"Els serveis públics no s'han de retallar, s'han de reforçar"
Com ho arreglem tot això?
A aquestes patronals que demanen menys impostos i alhora demanen crèdits, cal dir-los que als llocs on hi ha més ajuts públics és on es paguen més impostos. L'estructura pública és clau. Necessitem una OTAN de la sanitat. Hem de canviar els exèrcits dels Estats per grups d'epidemiòlegs. En aquesta conversa, hem acabat arreglant el món [riu].