Fa 20 anys que es va començar a construir el 22@. Ha estat exemple per a moltes altres ciutats de barri renovat i innovador, que atreu empreses -grans i petites, nacionals i internacionals- i talent, però també com a model de convivència entre oficines i habitatges. Darrere aquest desenvolupament hi ha un esforç publicoprivat i una associació que funciona de nexe de connexió entre els diferents actors que conformen el teixit empresarial del districte, 22@ Network. El president, Enric Urreta, enumera les mancances d’un barri que creix cap al nord: connexions i habitatge privat. Fa un any que va començar el seu mandat i ja ha viscut una pandèmia. Durant els mesos més durs de covid-19, les oficines de la zona van quedar buides i, per tant, els carrers i negocis del barri estaven pràcticament deserts. Poc a poc, la normalitat es va recuperant.
El 22@ ja torna a estar ple de treballadors?
Les companyies van aterrant en la presencialitat, però poc a poc. Tenim algunes empreses que amplien espai dins el mateix 22@, altres que es traslladen, altres que opten per tenir un espai propi, com Glovo... Al principi de la pandèmia, la Torre Glòries tenia un 40% d’espai disponible; ara, els queda una planta lliure de 27. Ha començat a tornar la normalitat. Les empreses tecnològiques fan un aterratge molt gradual i les tradicionals ja són més a l’oficina. Totes saben que tornaran i tenen plans d’aterratge.
Hi ha alguna empresa que hagi tancat l’oficina per no tornar-la a obrir?
Tenim 230 socis i 120.000 treballadors i, que sapiguem, una empresa ha deixat l’oficina del tot. És una excepció. Alguna companyia implantarà un model 100% presencial i alguna ha deixat les oficines i ha enviat tothom a casa. Aquestes que opten més per la distància, però, s’han trobat que cada vegada fan més trobades i comencen a pensar en tenir un espai fix per fer-hi reunions, sense tenir oficines. Entre les grans empreses, a Telefónica ha tornat un 50% dels treballadors i la resta ho faran de manera gradual; T-Systems ha implantat models de treball flexibles.
“Al 22@ Nord hi haurà un milió de metres quadrats d’oficines”
En aquest context de models híbrids de presencialitat i teletreball, es mantenen els plans de creixement del 22@ Nord?
Tenim el projecte d’ampliació de la zona 22@ Nord, on hi haurà un milió de metres quadrats d’oficines. La gent ens pregunta si no és molt. Per a la foto del 2021, és moltíssim, però estem preparant el 2025-2030. Tota la captació d’empresa, inversió i talent hi era, hi és i hi serà, sobretot en un entorn més tecnològic.
Quins altres efectes ha tingut la pandèmia al barri, a més del moviment a les oficines?
Segons el baròmetre del Ctecno, el 2020 el 60% de les companyies deien que contractarien més gent si hi hagués disponibilitat de professionals de tecnologia, i un 73% de les empreses del sector havien pujat la facturació. Això, l’any més dur de la pandèmia. Si bé no podem establir un patró, els números de la majoria d’empreses del districte no s’han vist afectats, perquè són perfils molt tecnològics. Ara, al bar de la cantonada li ha anat fatal.
Tot i els efectes positius en els comptes d’algunes empreses, hi ha un pla de reactivació econòmica al barri?
Sí, però el fem companyia a companyia. Com a associació no podem establir un pla de reactivació, però sí que fem les nostres recomanacions: la primera és analitzar les dinàmiques i si volen o poden tornar els treballadors. I és que dinamitzar el districte vol dir que la gent torni a l’oficina, perquè com a barri es nota molt. Qui també té un pla de reactivació és l’Ajuntament de Barcelona.
“Tenim una relació intermitent amb una de les famílies polítiques i, amb l’altra, una relació més fluïda”
Com són les relacions amb el consistori?
Tenim una relació intermitent amb una de les famílies polítiques i, amb l’altra, una relació més fluïda. En el primer cas, s’estan portant a terme algunes propostes que creiem que no estan del tot equilibrades. Des de l’altra banda, de promoció econòmica, veiem suport a la ciutat, al comerç, a la inversió nacional i internacional. Clar, nosaltres hem de treballar amb tot el consistori. Hi ha un pla de reactivació que tenim la sensació que està molt més impulsat per una família política que per l’altra.
Quines són les propostes que des de la 22@ Network creieu que no estan equilibrades?
És un tema de seguretat d’inversió, una sensació d’indefensió i de vulnerabilitat per a inversors que es vulguin establir a Barcelona. Hi ha un element important, que és l’habitatge: s’està impulsant molt l’habitatge protegit, però s’ha de trobar un equilibri amb el privat, perquè podem acabar creant algun tipus de gueto a la zona nord. No en el pitjor dels sentits, però si només hi pot residir gent amb una renda, una trajectòria i una antiguitat al districte determinades, podem deixar de banda treballadors que es troben al districte o que volen venir i formar part del barri.
Imatge aèria del barri 22@ | iStock
No s’hi pot construir habitatge privat?
L’habitatge privat que es preveu és simplement les remuntes que es poden fer a edificis ja existents, afegir-los una planta més. En aquesta zona, els fonaments s’hauran de reforçar per fer-ho, perquè és un terra argilós i hi ha filtracions, estem al costat de la platja. S’està condemnant l’habitatge privat. La gent no ho farà, perquè sortirà caríssim. Tot és habitatge protegit, que és importantíssim i s’ha de fer, però no hi ha habitatge privat i això pot suposar un fre a l’hora d’atreure gent al districte.
Heu notat dificultats per part dels treballadors per trobar habitatge a la zona?
Hi ha un exemple, que és l’Agència Europea del Medicament. Van decidir que no s’instal·laria a Barcelona per dos motius: la manca d’habitatge i de col·legis internacionals. Per això van marxar a Holanda. Si un element ens pot servir per atreure professionals és l’habitatge privat. El 22@ Nord ha de ser un èxit i ha de solucionar algunes ineficiències que s’han donat al 22@ -que fa 20 anys que s’està desenvolupant-. L’èxit del 22@ és la convivència d’habitatge i oficines. Si no podem replicar aquest model, serà complicat.
El 22@ es fonamenta en diversos equilibris com el que comentava, d’habitatge i oficines. El segon equilibri és el de petites i grans empreses. Existeix?
Sí. Tenim totes les universitats amb plans d’innovació, tenim les grans companyies i la concentració més important de tot Europa d’espais de coworking en una petita zona. Quins usuaris nodreixen els espais de coworking? Acostumen a ser emprenedors, delegacions comercials d’altres empreses o pimes. Hi ha moltes plantes d’edificis d’oficines que només ofereixen grans espais, però també hi ha oficines més contingudes. Si una cosa funciona al 22@ és l’empresa petita. Està clar que tenim T-Systems, Indra, Cuatrecasas, Telefónica... Però també tenim empreses petites que estan funcionant de primera. Tenim les nostres empreses insígnia dins l’associació i molta pime que vol estar on són les grans empreses: els interessa ser on hi ha Telefónica, ser proveïdors seus.
"L’aposta per l’habitatge protegit està condemnant el privat"
El tercer equilibri és entre companyies nacionals i internacionals.
Els grans moviments sí que te’ls marquen les grans companyies de fora, però hi ha més empresa nacional que internacional. Arriba Facebook i t’enlluerna, però no hi ha tants Facebooks. Que Facebook tingui 11 plantes de la Torre Glòries és un bon model.
Arribarà alguna altra multinacional al districte?
Aquest any de pandèmia ens ha suposat un sotrac, però també una agafada d’inèrcia molt important; només s’han de veure les inversions immobiliàries que s’estan fent. Hi ha ara mateix una companyia multinacional buscant 15.000 metres quadrats al districte. No parlo de gent que es reubica dins el 22@ o dins Barcelona, sinó empreses noves internacionals que busquen espais per establir els seus equips un any tan complicat com aquest. Són coses que no estan tancades i no les puc anunciar. Un element que cal tenir en compte és que tornem a competir amb una ciutat amb què fins ara competíem amb certa desigualtat a favor nostre, que és Madrid.
Des de quan Madrid torna a ser competidora directa de Barcelona?
Des d’una mica abans de la pandèmia. En l’entorn tecnològic i digital, no és que Madrid hagués desaparegut, però no tenia la força de marca de Barcelona, i ara ens està costant. És per això que reclamem als poders públics: “Senyors, centrem-nos”. No és que Madrid s’emporti les empreses -que m’és igual-, és el talent que hi ha aquí que fa que el districte i la ciutat siguin rics. Si els nostres professionals marxen i si els internacionals arriben menys, és un empobriment i una visió poc cosmopolita. Parlo de Madrid com puc parlar de Màlaga, que fa 12 anys que està treballant en el primer nivell. Barcelona ha passat de ser exemple a agafar exemple, i sap greu.
“Hi ha ara mateix una companyia multinacional buscant 15.000 metres quadrats al districte”
Això és mèrit d’aquestes ciutats o demèrit de Barcelona?
Hi ha una mica de tot. Quan ets Coca Cola i se’t mengen el terreny, és que ets Coca Cola. Hi ha hagut elements que han perjudicat el tema econòmic. Un és el turisme, que si bé és necessari equilibrar-lo d’alguna manera, no es pot escapçar; l’altre és el tema d’infraestructures, que si bé és necessari equilibrar-les mediambientalment, no es poden bloquejar.
Parlem de l’ampliació de l’aeroport?
Sí, per exemple. No només és un lloc on aterren avions i la gent ve de turisme, també és un lloc on va i ve gent de negocis, estudiants i empreses. Sortia una notícia que Aena farà el hub de negocis més important al costat d’un aeroport de tot Europa a Madrid. Crec que ens equivoquem si volem competir en això, però també si limitem el creixement en el tema de l’aeroport. És anar contra una evolució. Mediambientalment sí que s’han de millorar coses, però potser s’han de millorar els sistemes de propulsió dels avions i no limitar els aeroports.
I pel que fa a la mobilitat urbana?
Les apostes de l’Ajuntament de limitar la mobilitat poden ser interessants, però no només busquen un element sostenible, perquè seria tan fàcil com substituir els cotxes d’explosió per elèctrics. S’està buscant reduir l’afluència de trànsit, que pot estar bé, però has de tenir un sistema públic de transport més potent. I al 22@ ho patirem. Al 22@ Nord hi ha poques línies de bus i la Diagonal no està connectada -tot i que el pla del tramvia sí que hi és-. És important que una estació de metro com Glòries no es quedi petita i fa vuit anys que hi ha quedat; és important que des de la Sagrera es pugui arribar al 22@; és important que hi hagi una llançadora a l’aeroport. Ho necessitem ja.
El 22@ és només tecnologia o també hi ha lloc per a la indústria?
El 22@ té un element de creixement natural que veurem com s’acaba de dibuixar: el Bon Pastor. Allà hi trobem empreses industrials molt importants. Hi ha una companyia de construcció amb fusta que ven fusta a tot el món, especialment als Països Nòrdics. Això és innovació. Hi ha una empresa d’aromes que és innovació mundial i també la tenim allà. No és la indústria pesada, bruta i contaminant a la que estàvem acostumats, però és indústria.