Daniel Pérez rep VIA Empresa a l'interior d’una illa, en ple centre de Barcelona, que malgrat que tingui aparença de refugi climàtic, no s’escapa dels efectes de les insòlites altes temperatures d’octubre. Recentment, el director general de l’Energètica ha presentat l’Agència Catalana de Residus com una de les primeres usuàries dels serveis de l’empresa pública. A més, Pérez també ha fet un viatge per Europa per entrar en contacte amb diferents agents del sector. Enguany, la societat compta amb un pressupost de 25 milions d'euros. Uns recursos que, principalment, es destinen a projectes ja existents d'energia eòlica, l'activació d'instal·lacions solars i la formació d'una plantilla de 30 treballadors i treballadores.
Ara fa gairebé un any, la Generalitat anunciava, de forma oficiosa, l’aparició de l’Energètica. Quin balanç fa de la feina realitzada en aquests mesos?
Primer de tot, per mi ha estat un canvi de xip des del món privat cap al sector públic, sobretot amb els ritmes. Més enllà d’això, faig un balanç moderadament positiu. L’objectiu del primer any era crear tota l’estructura de l’Energètica i ja podem dir que tenim tot el personal contractat, unes 30 persones.
De quina tipologia de llocs de treball parlem?
A grans trets tenim un equip de generació, és a dir, les persones que han de desenvolupar els projectes. Després l’equip de serveis transversals, un àmbit que va des de l’àrea financera i jurídica als recursos humans. També hem format l’equip de la comercialitzadora, el de mercats i un petit grup de tecnologia. Sense oblidar tampoc la persona de comunicació.
"Una de les bones notícies d’aquests darrers mesos és que ja hem obtingut la llicència per actuar com a comercialitzadora"
Sobre el terreny, que és incidir en el model energètic i accelerar la transició energètica a Catalunya?
El gran canvi que representa l’arribada de l’Energètica és la generació. Habitualment, les administracions públiques compren les garanties d’origen. És correcte l’adquisició d’energia certificada renovable, però en el fons no estem augmentant l’energia renovable. Per tant, la transformació que fa l’Energètica és que l’energia que consumeix la Generalitat ens l’autoproduirem. Incrementarem el total de renovables dins del sistema. Aquest és el punt més transformador o diferencial.
El primer gran client de l’Energètica ha de ser la mateixa Generalitat. Per completar això hauran d’esperar que finalitzin els actuals contractes amb altres elèctriques. De quina data estem parlant?
Una de les bones notícies d’aquests darrers mesos és que ja hem obtingut la llicència per actuar com a comercialitzadora. Ja hem dut a terme el primer canvi amb l’Agència Catalana de Residus i, a partir d’aquí, anirem executant els canvis. L’1 de gener del 2025 assumirem tots els organismes de la Generalitat adherits a la Comissió Central de Subministraments. Ara bé hi ha d’altres ens de l’administració que compren per separat com és el cas de l’Agència Catalana de l’Aigua, IFERCAT, Ferrocarrils de la Generalitat o el Circuit de Catalunya amb uns determinats venciments. Des de l’Energètica esperem assolir els 1.000 clients a partir del pròxim mes de gener i 3.000 un anys més tard.
Vostès asseguren que la Generalitat és una de les principals consumidores del país. Tenen la xifra en relació amb el consum global?
La xifra que tenim a les nostres mans, 1,5 TWh, representa al voltant del 3% del consum total de Catalunya. Estem detectant casos on hi ha una concessió lligada al servei de la llum. Un exemple són les estacions d’autobusos. Fins ara, qui guanya un concurs per la gestió d’aquest equipament se li compensa per la llum. Amb l’aparició de l’Energètica estarem en disposició de licitar la gestió del servei, però la llum ja ho paga la Generalitat.
Quina situació energètica té Catalunya? Fortaleses i debilitats
La gran fortalesa de Catalunya és el sector. Tenim un sector molt desenvolupat. En autoconsum s’ha vist que Catalunya gaudeix d'un lideratge i es troba ben posicionada. Sobre el terreny és més complicat, perquè és un territori densament poblat. Durant els últims deu anys, amb els parcs de terreny no hem avançat al mateix ritme que la resta d’Espanya. Tot i aquest escenari, últimament hem registrat un increment de les tramitacions.
Catalunya té 84.000 instal·lacions d’autoconsum. Hi ha un sostre?
En l’àmbit domèstic ja s’està veient, enguany es preveu una davallada d’un 70-80%. Si amb la crisi energètica per la guerra d’Ucraïna i les ajudes per impulsar l’autoconsum hi ha gent que no ha optat per aquesta via, ja és difícil que s’hi apuntin. Calculem que l’autoconsum serà al voltant d’una quarta part del total d’energia que generarem a l’Energètica. Això vol dir que la resta ho haurem d’obtenir a terreny o aigua. La Generalitat té identificades 1.400 teulades instal·lables, però així i tot només cobrim una petita part del consum que necessitem.
A la primera declaració d’intencions de l’Energètica, vostès defensaven que l’aspecte econòmic no ha de ser la prioritat. Com es combina l’interès públic i la rendibilitat econòmica?
L’Energètica té un avantatge competitiu i és que arrossega un dels majors propietaris de terreny de Catalunya, un dels grans propietaris de teulades o el major consumidor d’energia elèctrica de Catalunya. Per tant, té sentit tot aquest model de negoci. Si això ho tingués un privat, segurament impulsaria una empresa per gestionar-ho. El nostre projecte pot lluitar contra el canvi climàtic, des d’una perspectiva rendible. Ara bé, quina rendibilitat? Podríem anar a la màxima rendibilitat, però potser significaria parcs més grans i no acceptats pel territori. Hem de ser capaços de combinar la rendibilitat econòmica amb el factor social, territorial i ambiental.
"La gran fortalesa de Catalunya és el sector"
Han anat entrant, amb participants minoritàries, en parcs eòlics de l’Ebre, Baix Camp i Priorat. Quin ha de ser el següent pas?
Ara estem en plena elaboració del pla d’empresa, un document bàsic per activar l’Energètica. Si tot va bé, a principis de desembre serà aprovat pel nostre consell d’administració. La primera conclusió del pla és que la col·laboració publicoprivada, amb inversions en parcs de tercers amb un grau de maduresa, té tot el sentit del món. Evidentment que hem d’engegar projectes des de zero, però si volem avançar no hem de deixar d’estar presents en projectes ja existents. Això sí, les iniciatives a les quals ens sumem han de complir els mateixos criteris com si fos un projecte nostre. El consens del territori és primordial.
Com ha reaccionat el territori a l’aparició de l’Energètica?
De moment, la relació amb el territori és molt positiva i ja ens hem reunit amb una cinquantena d’alcaldes. El diàleg no és d’anar a dir que han de fer, tot el contrari, som nosaltres qui volem escoltar les seves peticions. Hi ha municipis que tenen bones idees, però no tenen la capacitat tècnica o financera per tirar endavant el projecte. Aquí és on ha d’aparèixer l’Energètica.
Un projecte com el parc Tramuntana és necessari per a la xarxa energètica catalana?
L’energia eòlica marina és una de les eines que tenim per complir amb les nostres obligacions. Més enllà d’un projecte en concret, l’eòlica marina és una de les eines per completar la transició energètica. El que cal parlar és com? Insisteixo, res es pot fer en contra del territori. L’eòlica marina té dues coses molt interessants. La primera és que la corba de càrrega és espectacular i després que hi ha una cadena industrial al voltant d’aquesta generació d’energia. Són empreses catalanes pioneres a tot el món en àmbits com les estructures flotants i dispositius de mesurament.
Hi ha prou seguretat jurídica pel sector energètic a Catalunya?
Com tot, sempre hi ha coses a nivell regulador que es poden millorar. Fa un parell de setmanes hem visitat Alemanya i els agents del sector també es queixaven dels problemes vinculats a la tramitació de projectes. És desesperant que amb l’actual situació climàtica tinguem tantes dificultats per fer projectes renovables. La llei té unes garanties que s’han de complir. A Espanya sí que hi ha hagut, en els darrers anys, un risc per culpa de les retallades retroactives a les renovables i els consegüents litigis internacionals. Avui en dia hem deixat enrere aquesta etapa, les renovables són rendibles per si mateixes dins del mercat i no depenen d’una regulació per sobreviure.
"Més enllà d’un projecte en concret, l’eòlica marina és una de les eines per completar la transició energètica"
A curt termini és factible una interacció de l’Energètica amb el client privat?
Amb la Generalitat ja tindrem feina per 10-15 anys, perquè per fer 1.000 MW és un procés no immediat. Un cop superem aquesta fase, jo aposto per aterrar als municipis i els ens locals. El sector privat no el tinc present com un client de l’Energètica. No podem obviar que la nostra normativa ens diu com un 80% de la nostra activitat ha d’arribar de l’àmbit públic i després que el mercat ja té comercialitzadores independents prou sòlides.