Irene Sabaté Muriel és antropòloga, etnògrafa i professora a la Universitat de Barcelona (UB). Sempre li ha interessat el món de l’habitatge i, de fet, la seva tesi doctoral, que va realitzar a Berlín, ja tractava sobre aquesta qüestió centrada en l’est de la ciutat alemanya. Des de la seva fundació el maig del 2017, Sabaté és la portaveu del Sindicat de Llogaters i Llogateres i, des d’allà, lluita cada dia per “defensar la situació i els drets dels inquilins”. Abans que es constituís el sindicat, "no hi havia cap col·lectiu que defensés en concret aquest objecte" i, davant la imparable pujada dels preus del lloguer, ella i altres ciutadans van impulsar la seva creació. Sabaté rep VIA Empresa a l’Hospitalet, d’on és veïna, i, després de caminar una estona per la Rambla Just Oliveras, seiem en un banc de la plaça del Repartidor.
Què és el Sindicat de Llogaters i Llogateres?
És una iniciativa ciutadana que sorgeix a Barcelona i que té com a finalitat defensar la situació i els drets dels llogaters i llogateres, que som un col·lectiu molt ampli.
Quanta gent viu de lloguer?
Un 41% de les llars barcelonines viuen de lloguer i en l'àrea metropolitana és un percentatge molt similar. Unes 500.000 persones a Barcelona viuen de lloguer.
Quins van ser els primers passos que vau fer com a sindicat?
A partir de la presentació del sindicat, vam començar a caminar. Vam fer un diagnòstic de com estava la situació. Nosaltres ens pensàvem que ens trobàvem davant d'una pujada dels lloguers molt forta i també d'una precarització de la nostra situació arran de tràmits legislatius, però vam començar a sistematitzar aquest diagnòstic. A més, en paral·lel vam començar a defensar els nostres drets en diferents àmbits.
Per exemple?
Per una banda, el nivell de la pressió per fer canvis legislatius i propostes de polítiques, però també al carrer amb l'acció col·lectiva i quotidiana de suport a les situacions dels llogaters i llogateres que se'ns anaven apropant perquè molts no coneixem els drets que tenim.
"Ser llogater s’entén com una situació no desitjable"
Per què no els coneixem?
Històricament, la subjectivitat que hem anat formant com a llogaters és la d'algú que pensa que està en una situació d'inferioritat però amb resignació. Ser llogater s’entén com una situació no desitjable, una situació que es supera amb el temps abans de comprar.
Llavors... no ens informem?
Com que no t'identifiques de manera permanent amb aquestes situacions, rarament et prendràs la molèstia d'informar-te en aquest sentit. En altres països és una opció estable. Aquesta provisionalitat provoca que no ens informem sobre els pocs drets que tenim.
La portaveu del Sindicat de Llogaters i Llogateres en un moment de l'entrevista | Àngel Bravo
Quins són els nostres drets com a llogaters?
Els que estableix la legislació vigent que són, sobretot, una legislació d'escala estatal, que és la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), i es va modificar el 2013. Hem detectat, i denunciem, que aquesta darrera modificació de la LAU va ser la vuelta de tuerca d'acabar de dinamitar els grups de llogaters.
Per què?
Perquè representava una marxa enrere respecte l'altra legislació de l'any 1994 en termes de durada dels lloguers, de condicions de les renovacions, d'indexació de les pujades, que deixen d'estar lligades a l'IPC i comencen a ser lliures.
En quina situació ens trobem actualment?
Quan entrem a viure en un lloc, ens poden demanar el lloguer que sigui i, tal i com està al mercat, ja ens hem d'esperar un lloguer alt encara que sigui a la perifèria. Quan hi entres, només tens lloc per tres anys. Després, busca't la vida perquè, o no hi haurà renovació, o t'apujaran el preu.
"Els lloguers representen el 45% dels ingressos i, en els menors de 35 anys, el 65%"
Cada vegada són més alts els increments dels preus del lloguer quan s’acaba el contracte...
El que representa l'import del lloguer en les economies domèstiques és totalment desproporcionat. Estem parlant del 45% dels ingressos i, en el cas dels joves menors de 35 anys, el 65% dels ingressos. És una de les situacions més dramàtiques de l'OCDE i, per ser un país desenvolupat, tenim una situació totalment anòmala. Per això, de les pujades que estan demanant o les no-renovacions en diem desnonaments invisibles. Et fan fora de casa sense que hi hagi una demanda judicial.
És legal, de fet.
Sí, però és il·legítim. És casa teva i et fan fora de forma unilateral.
Quina és la mitjana de les pujades dels lloguers?
De la gent que ve al sindicat són un 30 o 35%, però també ens en trobem del 50%, el 60% i fins al 100%. És una manera encoberta de fer fora la gent.
S'hauria de regular el preu dels lloguers?
Nosaltres defensem que sí. És una mesura urgent, però ens trobem amb una cultura dominant que això ho considera com un anatema perquè sembla que regular els preus sigui una cosa extraterrestre. En realitat, tenim acceptat que hi ha preus de béns bàsics que estan regulats, com ara els medicaments. En el món del lloguer hi ha la creença errònia que és un mercat lliure. Nosaltres creiem que en un bé bàsic com l'habitatge s'hi ha d'intervenir.
"Si la regulació del preu va acompanyada de sancions coercitives, segurament la cosa es modularia"
Això faria que baixessin els preus dels lloguers?
Hi ha un argument en contra que diu que no baixaria l’oferta, però això no està demostrat. De fet, a Alemanya, França o Nova York veiem que no s'està complint aquesta premissa. En el mecanisme de l'oferta i la demanda hi ha moltes més variables com el número de pisos buits que s'estan retenint. Si la regulació del preu va acompanyada de sancions coercitives, segurament la cosa es modularia. La regulació de preus s'ha de dissenyar bé, però això no vol dir que haguem de renunciar-hi d'entrada. Si la situació de la inacció està provocant una situació extrema, provem altres mesures.
Què seria l'ideal perquè tot acabés posant-se a lloc?
No hi ha una sola mesura que solucioni la situació i, per això, s'ha d'actuar a moltes escales diferents. Nosaltres coresponsabilitzem administracions d'escales diferents: tant les municipals com les autonòmiques i estatals. Cadascú té la seva part de responsabilitat i el seu marge d'acció.
Barcelona obligarà els promotors immobiliaris a reservar el 30% del volum edificable dels immobles de nova construcció o grans rehabilitacions a l'habitatge protegit. Què representa aquesta mesura?
Demostra que hi ha mesures que es poden anar implementant. El lideratge de Barcelona pot anar arrossegant altres ciutats que vagin seguint aquesta estela. Creiem que tothom pot posar de la seva part i la suma de les diferents mesures han de portar-nos cap a una major garantia del dret a l'habitatge.
Com es portarà a terme?
Els actors privats hauran de revertir una part del negoci dels seus guanys en el benestar comú. Amb això, també es reparteix l'habitatge protegit per tota la ciutat. No es tracta només que siguin pisos en zones perifèriques. Al centre hi ha moltes grans rehabilitacions i això impulsa la mixtura social per contrarestar la situació que ens dóna el mercat.
Com contrasta tot això amb la qüestió del lloguer turístic?
El lloguer turístic és una variable més. Un propietari que pot triar entre guanyar 800 euros al mes de manera convencional pel seu pis o fer-ho a la setmana, li surt a compte i se'n va cap allà. Això implica menys ofertes per a veïns i veïnes de llars convencionals que volen desenvolupar la seva vida en aquell barri. Les plataformes turístiques estan traient partit dels costos i beneficis dels propietaris.
El lloguer turístic incrementa els preus del convencional?
Creiem que no és, ni de bon tros, la raó principal que està pressionant el preu a la ciutat de Barcelona o a l'entorn. Simplement és una modalitat o una manifestació concreta dels usos especulatius més en general que es poden fer de l'habitatge. Quan es regula el lloguer turístic per setmanes, automàticament creix el lloguer de mitjana estada. El procés més comú és el d'afluència d'inversions a la ciutat construïda i hi ha productes especulatius i financers que donen molta rendibilitat i, ara per ara, és altíssima.
“Els marges de beneficis que poden treure per llogar pisos poden ser més alts fora de Barcelona”
A l'àrea metropolitana, el lloguer convencional també està pujant molt.
Hi ha estratègies especulatives específiques de la perifèria. Els marges de beneficis que poden treure per llogar pisos poden ser més alts fora de Barcelona.
Vist això, cal incentivar el lloguer?
Sí. El lloguer assequible i estable és una manera d'assegurar el dret a l'habitatge de la majoria social.
Per què llogar i no comprar?
Aquesta creença la tenim molt estesa. Si el lloguer fos una forma de tinença més estable i més segura, creixeria el número de gent que preferiria ser llogater. El lloguer apareix com a una forma de propietat que soluciona vitals molt més variades i l'abast que pot tenir a l'hora de solucionar necessitats habitacionals a la gent és molt més ampli i molt més flexible. Un lloguer estable assegura els drets socials de les persones i és per això que creiem que s'ha de protegir.
Irene Sabaté a la plaça del Repartidor de l'Hospitalet de Llobregat | Àngel Bravo
Quina durabilitat seria ideal que tingués un contracte de lloguer?
Nosaltres fem dues distincions. Si és un gran propietari, amb més de cinc immobles – i que difícilment necessitarà aquell habitatge-, tenen una responsabilitat molt més gran i haurien de poder posar en lloguer molt més temps les seves propietats. Estem parlant de contractes de 12 anys. En el cas dels petits propietaris, parlem de sis anys.
I amb això ja estaria?
Encara més important que la durada, la renovació hauria de ser automàtica tret d'una sèrie de supòsits. Per una banda, que aquell propietari pogués acreditar que necessita per ús personal aquell habitatge o per un parent de primer grau i, de l’altra, el supòsit de la fallida personal i necessita vendre o hipotecar el pis.
Fora d'això, què hauria de ser l'habitual?
Que un pis que està posat en el mercat del lloguer s'hi mantingués i que un llogater o llogatera en pogués dir casa seva i pogués fer una planificació a llarg termini.
Com hauria de ser la transició quan acaba un contracte de lloguer i quines ajudes s'haurien de donar?
Per començar, hauríem de tenir més garantia que se'ns avisa amb més antelació de la no-renovació del contracte o de la pujada del mateix. Aquesta és una de les modificacions urgents que s'haurien d'introduir a la llei. Hauria de ser un mínim d'entre dos i sis mesos.
“S’ha de regular quant es pot anar incrementant la renovació perquè ara és lliure”
Si parlem de renovació automàtica del contracte del lloguer com a França, també s'ha de mantenir el preu?
El que s'ha de fer és regular quant es pot anar incrementant la renovació perquè ara és lliure, les parts pacten lliurement el preu del lloguer i sempre la part més forta imposa el seu criteri. És una situació de molta vulnerabilitat.
Per què?
Quina informació es dóna sobre la marxa del mercat? La majoria de notícies i d'articles que s'escriuen agafen fonts de dades dels portals immobiliaris, que són part interessades en aquest mercat i es lucren amb el llogater. Llavors estan molt interessats a anar inflant la bombolla i es desincentiva el lloguer de l'inquilí tradicional.
Com veieu el futur des del sindicat?
Aquesta tardor serà bastant calenta en termes legislatius. Al Congrés dels Diputats hi ha vàries proposicions de lleis sobre la taula i ara, amb el canvi de govern, poden tenir més números de ser aprovades. Estarem allà pressionant perquè la LAU que tenim s'ha de derogar ja.
Hi ha esperança?
Sí. El caldo de cultiu hi és.