L'economista Jordi Sevilla (València, 1956) va deixar la presidència de Red Eléctrica España per motius personals al gener del 2020, després d'un any i mig ocupant el càrrec. Malgrat que són conegudes les suposades discrepàncies amb la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, prefereix no fer declaracions sobre aquesta qüestió. VIA Empresa es troba amb el també exministre d'Administracions Públiques del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero al Palau Macaya de la Fundació La Caixa de Barcelona, on el primer que exposa és la seva admiració cap a l'exconseller i economista Andreu Mas-Colell que, a parer seu, hauria de rebre el Premi Nobel d'Economia. Però lluny d'aquestes anècdotes, Sevilla es mostra crític amb la gestió política actual agreujada amb la pandèmia de covid-19, que assegura que "ha tornat velles les velles picabaralles", i es lamenta que els ciutadans "acabarem pagant" les conseqüències de les accions d'aquells que "pretenen seguir fent política as usual".
Com definiria el panorama polític i econòmic actual?
Confús. Tinc la impressió que els interessos de part s'estan imposant fins a fer desaparèixer el que anomenàvem abans interès general o bé comú. Això dóna una societat molt fragmentada i confrontada, amb dificultat per parlar i acordar solucions als molts problemes que tenim i al gran problema sobrevingut amb la pandèmia. Quan més falta fa apropar-nos davant d'un fenomen tan letal i disruptiu com la covid, veiem que s'imposa buscar culpables abans que aportar solucions.
"Els interessos de part s'estan imposant fins a fer desaparèixer el que abans anomenàvem interès general o bé comú"
Com ens repercutirà això en un futur?
La pandèmia està deixant un panorama econòmic molt preocupant, sobretot perquè comencem a entendre que no serà una qüestió passatgera, sinó que podem conviure amb ella un parell d'anys. I no estic segur que, malgrat la forta injecció de diners que han proporcionat les autoritats monetàries i pressupostàries, estiguem preparats per a tant de temps. Per exemple, aquest any hem rebut 40 milions menys de turistes estrangers que l'any passat. Això és molta menys gent consumint, allotjant-se i comprant en el nostre país. Però tenim la certesa que tornaran el proper estiu? Perquè, sinó, la reestructuració en sectors claus de la nostra economia serà molt profunda i traumàtica.
Hem de canviar el rumb de la nostra economia?
Els 140.000 milions d'euros que rebrem de la Unió Europea poden ser una ajuda important si sabem canalitzar-los cap a projectes d'inversió transformadora. I avui comença a generar dubtes de la nostra capacitat d'absorció d'una quantia tan immensa en un espai tan curt de temps. I tot això seria més fàcil si tinguéssim un pressupost aprovat per al 2021, cosa que aquests moments està lluny de poder-se assegurar per la polarització política.
Jordi Sevilla al Palau Macaya de la Fundació La Caixa durant l'entrevista amb VIA Empresa | Àngel Bravo
Què és l'Ingrés Mínim Vital?
L'IMV és un nou instrument similar al que tenen altres països o moltes de les nostres comunitats autònomes que té dos objectius: combatre la pobresa extrema, aquesta que té un elevat component estructural en el sentit que no s'elimina amb la bonança econòmica i, en segon lloc, ajudar a reinserir-se al mercat laboral als col·lectius en risc d'exclusió. Absorbeix les ajudes per fill a càrrec, ja existents; fixa un mínim estatal complementari a les rendes que ja tenen en marxa moltes comunitats i incorpora una espècie de complement salarial per estimular la participació al mercat laboral dels seus perceptors.
El col·lapse que s'ha provocat en la tramitació de les sol·licituds que s'han presentat indica les deficiències acumulades des de fa anys en les nostres administracions públiques, però també que s'ha dissenyat un instrument amb masses requisits burocràtics, sobretot, estant dirigit als col·lectius als que es dirigeix. Estaria bé que s'analitzés la seva implementació i els seus resultats per anar ajustant la formula buscant incrementar la seva eficiència.
Hauríem de recuperar aquest esperit de consens en una política que incideix tant sobre el mercat laboral amb mesures sobre l'edat de jubilació o les jubilacions anticipades
I el sistema de pensions?
La política de pensions era una excepció positiva en la mesura en què hi havia un acord polític per efectuar les reformes necessàries, sempre per consens en la Comissió del Pacte de Toledo. Aquesta voluntat es trenca amb la reforma del 2013 imposada de forma unilateral pel Govern Rajoy. Hauríem de recuperar aquest esperit de consens en una política que incideix tant sobre el mercat laboral amb mesures sobre l'edat de jubilació o les jubilacions anticipades i, sobretot, una política que afecta directament a gairebé nou milions de pensionistes.
Però seguim mantenint la reforma del Govern Rajoy...
Crec que hi ha suficients estudis tècnics com per saber on estan els problemes i per on haurien d'anar les solucions per incorporar dues evidències que copegen sobre la viabilitat futura del sistema: que vivim més anys, cosa que ha d'afectar a l'edat i condicions de la jubilació; i que el percentatge de gent gran creixerà en els propers anys, cosa que ha de tenir-se en compte a l'hora de calcular la rendibilitat individual del nostre sistema de repartiment.
L'economista Jordi Sevilla durant l'entrevista amb VIA Empresa al Palau Macaya | Àngel Bravo
Després de sis mesos de l'inici de l'estat d'alarma, seguim amb les mesures excepcionals decretades al principi de la pandèmia, com els ERTO. Són sostenibles a llarg termini?
La pandèmia confronta de manera brutal la salut amb l'economia. I ho fa d'una manera inèdita fins ara, motiu pel qual cal atrevir-se a experimentar amb mesures noves que tenen un objectiu molt clar: substituir rendes durant el confinament en un moment en què encara es creu que la pandèmia serà una cosa que en poc temps passarà i tornarem a la normalitat. Els avals de l'ICO, les mesures d'ajornament d'alguns pagaments i, sobretot, els ERTO es dissenyen amb aquesta idea: ser una cosa contundent, urgent i temporal.
Ara veiem que no serà tan temporal com semblava al principi.
Avui constatem que els rebrots han vingut abans i amb més intensitat de la prevista i que, fins i tot si creiem que hi haurà una vacuna operativa abans de finalització d'any, la seva aplicació generalitzada trigarà molts mesos. I això ha fet que la recuperació s'estigui refredant. Avui ningú pensa ja en una sortida ràpida i les últimes previsions, per exemple, del Banc d'Espanya, diuen que no recuperarem els nivells de renda previs a la pandèmia fins el 2023 i, d'ocupació, fins i tot més tard.
"No sé si estem preparats per a una reconversió econòmica tan profunda com que se'ns acabarà imposant des de la realitat"
Tenim reformes pendents?
Amb aquesta dimensió temporal és molt possible que els instruments posats en marxa quan es pensava que seria una cosa passatgera no siguin sostenibles i haurem de mirar més cap als programes d'inversió incentivats per la Unió Europea que comporten reformes vinculades a la digitalització i a la sostenibilitat.
Estem preparats per a això?
No sé si estem preparats per a una reconversió econòmica tan profunda com que se'ns acabarà imposant des de la realitat. Espanya té una estructura econòmica en què pesen molt els sectors econòmics on la mobilitat és bàsica i aquests són, precisament, els mes colpejats per la covid. A aquesta realitat objectiva hauríem de respondre amb una àmplia col·laboració política i entre el sector públic i el privat. La pandèmia ha tornat velles les velles picabaralles, encara que molts sembla que no s'han adonat encara, i pretenen continuar fent política as usual. S'equivoquen, però el seu error el pagarem els ciutadans.
VIA Empresa conversa amb Jordi Sevilla | Àngel Bravo
Espanya és un país de pimes. Hauríem d'aspirar a fer créixer la mida de les nostres empreses?
Espanya té més o menys el mateix numero total d'empreses que Alemanya però nosaltres tenim un percentatge molt menor de grans empreses. La mida mitjana de les nostres empreses és molt petita i això és un llast a l'hora d'adoptar mesures que facilitin la productivitat com, per exemple, la formació dels treballadors o la inversió en innovació. L'explicació de molts dels nostres factors diferencials en negatiu està relacionada amb aquest fet. Per això, crec que incentivar l'increment de la mida és una bona política.
"La mida mitjana de les nostres empreses és molt petita i això és un llast a l'hora d'adoptar mesures que facilitin la productivitat"
Què suposaria incrementar la mida de les nostres empreses?
Incrementar a la mida milloraria també la qualitat de la funció empresarial i de la governança de les empreses, cosa que redundaria en millores evidents per al conjunt de la societat.
Són positives les fusions bancàries?
La fusió entre Caixabank i Bankia crec que redundarà en una millor prestació de serveis a l'economia de l'entitat resultant. En mercats globals fan falta agents globals que puguin respondre amb la dimensió adequada als problemes.
Jordi Sevilla, al Palau Macaya durant l'entrevista amb VIA Empresa | Àngel Bravo
Suposa algun risc per a la nostra economia?
Caldrà tenir molta cura amb els ajustos derivats d'aquesta fusió en treballadors i oficines, així com en el reajustament que es produirà en la cartera de crèdits i en les participades industrials. Però crec que l'Estat hauria d'aprofitar l'oportunitat de la forta revaloració que s'ha produït com a conseqüència de l'anunci de la fusió per reduir la seva presència, permetent, per aquesta via, recuperar part dels diners destinats a rescatar Bankia en el seu moment.