Josep Mateu (Girona, 1954) és el president i CEO del RACC. De formació economista, està especialitzat en alta direcció i planificació estratègica i també ocupa alts càrrecs a la Cambra de Comerç de Barcelona, FemCat o la Universitat de Barcelona, entre d'altres. El passat 19 d'octubre va ser reelegit com a president del RACC que té "arrels i ales" gràcies a més de 1.400 treballadors i 811.000 socis alhora que dóna cobertura a més de 10 milions de persones d'arreu del món.
Mateu s'autodefineix com "un directiu positiu" i creu que tot canvi s'ha de fer de forma gradual. Fins i tot, imprimeix algun dels articles de premsa que més li agraden i que troba per Internet. Anys després d'haver treballat en una gran empresa australiana, encara recorda els eslogans "qualsevol cosa, qualsevol lloc i qualsevol moment" i "tranquil·litat d'esperit". "Els directius són els empresaris del segle XXI", assegura en aquesta entrevista per imprimir amb VIA Empresa.
Com ha viscut aquest 2020 marcat per la pandèmia i el confinament?
L'altre dia feia l'agenda de l'any i el 8 de gener de 2020 vaig anar al Dakar celebrat a l'Aràbia Saudita perquè tenim pilots que hi participen com Carlos Sainz, Laia Sainz o Isidre Esteve. Era impensable creure llavors que al cap d'un any estaríem on estem. Ha sigut molt complex. Ens hem pogut adaptar a les noves situacions que s'anaven creant, gracies a que els últims quatre anys hem fet una inversió tecnològica molt gran, de 20 milions d'euros, i al març vam acabar una fase molt important d'implementació que ens ha permès aplicar el teletreball. Sinó, hauríem tingut un problema molt greu i hauria sigut impossible. Al RACC som 1.200 persones i encara n'hi ha 1.000 teletreballant.
Vostè és president del RACC des del 2015 i director general des de 1995. El passat 19 d’octubre va ser reelegit com a president.
Abans d'entrar al RACC, venia d'una empresa australiana de logística australiana i era el country manager a Espanya. El client ens provava cada dia i en aquell moment teníem dues idees clau: "qualsevol cosa, qualsevol lloc i qualsevol moment" i "tranquil·litat d'esperit". Això també ho vaig implementar en la meva època de director general del RACC.
"Hem transformat un club de conductors en un mobility club de serveis, no només quan el client condueix el cotxe sinó quan es mou"
El RACC és un club d'automòbils o de serveis de mobilitat? Quin balanç fa del seu mandat?
Si faig balanç d'aquests quatre anys, hem fet una reforma important del govern corporatiu i hem transformat un club de conductors en un mobility club de serveis, no només quan condueix el cotxe sinó quan es mou. Volem estar a prop dels clients en tots els àmbits de la mobilitat. També hem treballat molt la transformació tecnològica per estar preparats i afrontar la covid-19, així com garantir la solidesa econòmica i la supervivència del club.
Quins nous reptes té ara al davant?
Som una entitat amb un grup d'empreses i volem la continuïtat a llarg termini. Hem augmentat el patrimoni net i volem guanyar encara més capacitat d'influència i rellevància a la societat. El RACC era conegut en l'àmbit esportiu i empresarial, però també en la mobilitat de les ciutats i el país. Vam crear un laboratori de negoci i nous serveis des d'on han sortit iniciatives com el CityTrips, Nestor (assistent) o el RACC etCuida per a la gent gran.
Alhora, en l'àmbit esportiu del motor hem mantingut l'ajuda i la formació dels nostres pilots, els hi donem arrels que són els valors del club i l'esport i també ales per despuntar a l'hora de competir. El RACC tradicional ha de finançar el del futur. El balanç que fem és molt positiu.
He llegit una frase seva que diu així: “La sort, la bona sort, és el resultat de cuidar els detalls”
Per liderar una gran empresa com aquesta es necessita cuidar tots els detalls. Si els cuides molt bé i ets rigorós amb les coses que fas, llavors és possible que tinguis bona sort. Si no ho fas, serà menys probable que en tinguis. Un punt de sort sempre l'has de tenir. Ser detallista és una qualitat meva que intento que l'organització també tingui.
Fotografia d'Àngel Bravo
I una altra: “Liderar és ajudar, servir”
Liderar és escoltar, ajudar i servir. M'agraden els grans dirigents que diuen que han servit.
Quin paper creu que ha de tenir l’empresa dins la societat?
L'empresa és un generador de riquesa econòmica, social, individual, personal i intel·lectual. Ha de generar riquesa a la societat.
"L'empresari sempre pensa en el llarg termini i els polítics estan massa centrats en el curt termini"
"Empresaris, un pas endavant!", escriu Jordi Tarragona.
Hi ha moltes coses en l'àmbit polític. Hi ha problemes que en un moment tan delicat com l'actual s'haurien d'afrontar de forma empresarial. L'empresari sempre pensa en el llarg termini i els polítics estan massa centrats en el curt termini. Quatre anys de mandat i moltes coses que no poden tenir una rendibilitat d'avui per demà. La col·laboració público-privada costa molt i no és per culpa de les empreses sinó de l'administració pública que li costa molt veure que la col·laboració i ingerència de la part empresarial en l'àmbit públic és positiva.
Hem avançat en la col·laboració público-privada?
Et poso dos exemples; el primer és el del Circuit de Catalunya que és una entitat pública, nosaltres som accionistes minoritaris i necessitem que el món empresarial hi estigui involucrat. Costa molt que l'administració deixi que els empresaris s'hi involucrin de veritat i no només en roda de premsa. El segon és la gestió de l'àrea metropolitana de Barcelona, creiem que Barcelona no és només problema de la ciutat sinó de tota l'àrea metropolitana i en la gestió hi hauria d'haver molta més col·laboració público-privada i no deixar-ho només en mans de l'administració pública.
Quina relació té el RACC amb l’Ajuntament de Barcelona?
Amb les administracions sempre intentem tenir màxima col·laboració i exigència. La relació amb l'Ajuntament de Barcelona actual és molt complexa. El lideratge és una conversa entre diferents persones, no només un monòleg.
Fotografia d'Àngel Bravo
No hi ha diàleg?
L'Ajuntament de Barcelona està actuant sense preguntar ni escoltar i això ho fa tot molt difícil. Hi ha hagut una forma d'actuar sense lideratge compartit ni conversa. S'ha de diferenciar la part del PSC que ha tingut experiència de govern durant molts anys i estan més acostumats a escoltar i compartir.
"El plantejament de mobilitat d'Ada Colau a l'espai urbà s'ha fet unilateralment, sense escoltar els empresaris d'aquesta casa. Ha passat de nosaltres, però canviarà d'opinió", assegurava Josep Sánchez Llibre en una entrevista a VIA Empresa.
És molt difícil, quan l'actual govern municipal va començar a governar ja tenien molta desconfiança en la societat civil organitzada. Era desconfiança, amb el temps hi pot haver voluntat de col·laboració i construir. Però això no s'ha superat, es parla molt poc amb ells i demanen molt poc la nostra opinió. Estic d'acord amb el que diu Sánchez Llibre, és un diàleg molt difícil però no per part de la societat civil sinó per part seva.
"El diàleg amb l'Ajuntament és molt difícil però no per part de la societat civil sinó per part seva"
"Tenir una administració eficient i col·laboradora és una necessitat de país", defensava Elena Massot en una altra entrevista a VIA Empresa.
Es necessita un interlocutor modern, obert de mires i que pensi en gran. Ha de pensar que la ciutat no és només de la gent que hi viu. Per entendre'ns: Barcelona no és només dels barcelonins, sinó també de tota aquella gent que hi viu i entra i surt cada dia per treballar a la ciutat i d'aquells que la visiten. Barcelona és de tots i la solució és metropolitana. Si cada dia, abans de la pandèmia, hi havia un milió de persones que accedien a la ciutat, ara tot i ser menys no els hi pots dificultar la mobilitat interna. Tots els temes de mobilitat s'han de fer progressius perquè sinó deixes enrere a molta gent. Si vols eliminar el vehicle privat de la ciutat ho has de fer de forma progressiva, has d'adequar el transport públic d'entrada i sortida. Però, no hi ha diàleg sobre aquesta mena de mesures.
Falta diàleg i visió estratègica en mobilitat?
No s'ha pensat encara quina mena de ciutat es vol i és llavors quan haurem de decidir quina mena d'habitatge, cultura o ciutat volem. La pandèmia ens ha demostrat que el turisme té un valor per a la ciutat i que allò que criticàvem tant, ara ho trobem a faltar. Fa falta un pla organitzat per part de la gent que viu i treballa a la ciutat. Coneixem el model de ciutat que volen aquells que governen, però no el model d'aquells que hi viuen i hi treballen.
Fotografia d'Àngel Bravo
Què creu que volem els que vivim i treballem a Barcelona?
La mobilitat ha de ser un element d'ajuda al progrés econòmic i social de la ciutat. Hem de pensar en el canvi climàtic i la qualitat de l'aire, una mobilitat més saludable, més segura i sense accidents. Si només pensem en la qualitat de l'aire, el canvi climàtic... Ens ho carregarem tot, s'ha de fer de forma progressiva. Barcelona ha de decidir si vol ser Boston o una ciutat balneari. Ningú ens ha explicat encara quin mena de ciutat volem i la mobilitat ha de ser una eina per desenvolupar-ho.
S’ha de regular la mobilitat o donar-hi via lliure?
La mobilitat s'ha de gestionar des d'una visió metropolitana i hi han de participar tan agents privats com públics. No es pot administrar la mobilitat només des de la vessant pública. El 75% de les persones de l'àrea metropolitana no treballen ni van a la universitat ni a l'hospital del seu municipi. La gent s'ha de moure, has de tenir una xarxa de transport públic molt ben desenvolupada i amb bona comunicació, tarifes assequibles... Des d'una governança público-privada.
"Barcelona ha de decidir si vol ser Boston o una ciutat balneari"
Barcelona és un referent real de mobilitat arreu del món?
Barcelona és una ciutat que camina, hi ha molta gent que va a peu.
Què pot aprendre de grans ciutats europees com París, Copenhague o Berlín?
Barcelona podria copiar la xarxa d'estacions de París, hi ha molt poca distància des d'on treballes a una estació de transport públic. A Berlín hi ha moltes companyies de sharing i a Copenhague són un referent en mobilitat ciclista i tenen uns carrils bici que són una meravella. Aquí hi ha molts carrils que acaben a la vorera i llavors el vianant es molesta. Barcelona pot ser un referent de la mobilitat si fa els deures.