Un dels primers actes que vaig cobrir com a periodista econòmic era un informe de conjuntura econòmica i infraestructures de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Amb els nervis d'un nouvingut, vaig trepitjar per primer cop la seu cameral que es troba a L'Avinguda Diagonal de Barcelona, 452 i em vaig creuar amb el president Miquel Valls que tot just entrava a la sala on es fan la gran majoria de rodes de premsa.
Em va saludar amb un somriure com si em conegués, tot i que encara no em coneixia. Un cop acabada la roda de premsa, em vaig apropar i em vaig presentar per demanar-li una entrevista. "Encantat, dona-li molts records al teu director però la veritat és que ara ja no acostumo a concedir masses entrevistes...", em va respondre. Va agafar l'ascensor i va pujar al seu despatx des d'on es veia el cor de Barcelona. I a pocs metres, la Conselleria d'Empresa i Coneixement de la Generalitat amb qui tants estira-i-arronses va compartir per les eleccions o la nova llei de Cambres.
Miquel Valls i Maseda (Barcelona, 28 de setembre de 1943) ha mort aquest diumenge al migdia. Amb 75 anys i a menys d'una setmana de complir-ne 76, després de ser-li diagnosticat un càncer fulminant de pulmó i fetge. Feia temps havia estat malalt, però semblava que se n'havia ensortit. Salvant les distàncies, la seva mort recorda a la de l'expresident de Gas Natural, Salvador Gabarró, poques setmanes després de deixar el càrrec. Néixer per treballar i marxar treballant.
Durant els últims mesos, tothom li deia: "Miquel, et veig millor". Potser el veien millor perquè s'estava traient un pes, una responsabilitat i un privilegi de sobre: La Cambra. La institució que com aquell qui diu l'ha vist créixer durant 17 anys. Es diu ràpid. Miquel Valls ha estat president de la Cambra de Barcelona i del Consell General de Cambres de Catalunya des del 2002 fins al 2019. Però, de fet, era membre del ple de la Cambra des del 1996 sota la presidència d'Antoni Negre.
No va ser fins el passat 17 de juny quan va deixar definitivament la Cambra i Joan Canadell va assumir-ne la presidència després de guanyar les eleccions camerals per majoria absoluta amb la candidatura Eines de País. El mateix Canadell va ser investit president del Consell General de Cambres de Catalunya aquest passat divendres en un acte celebrat a la Llotja de Mar i en el qual Valls ja no hi va assistir.
No oblidaré mai l'últim brindis de Valls. Vaig titular la meva crònica així perquè era el seu últim acte públic com a president de la Cambra de Comerç de Barcelona. "La Cambra no ha estat mai sotmesa a cap interès, ni a Madrid, ni a la Generalitat ni a l’Ajuntament de Barcelona. El nostre prestigi és que hem sigut independents de la política", va assegurar llavors. "L'únic que hem fet és barallar-nos amb Madrid i hem tingut grans disputes amb el ministeri de Foment per les inversions pressupostades per l'Estat a Catalunya", va reblar al costat de Xavier Carbonell, director gerent de la Cambra i persona de la seva confiança.
Tots dos van recordar els "èxits assolits" durant el seu mandat, amb especial èmfasi a la consolidació de la propietat de la Casa Llotja, el desenvolupament de les delegacions, l'impuls a la viabilitat i participació de les dones en economia i empresa, la capacitat per superar "la sotragada" del canvi de model de finançament, l'estabilitat financera i patrimonial, la implantació d'un model de "transparència i bon govern" o l'acord amb l'Ajuntament de Barcelona per a la construcció d'una nova seu d'oficines al 22@, entre d'altres.
Valls: "La Cambra no ha estat mai sotmesa a cap interès, ni a Madrid, ni a la Generalitat ni a l’Ajuntament de Barcelona"
No hi va faltar tampoc la seva incansable lluita per denunciar l'incompliment de l'inversió estatal en infraestructures a Catalunya de la mà del cap d'estudis de la institució, Joan Ramon Rovira. De fet, Valls va accedir a la presidència de la Cambra amb un programa electoral que reivindicava un augment de les inversions en infraestructures catalanes i una gestió público-privada i descentralitzada de l'Aeroport de Barcelona que va fer el seu gran cim el 2007 amb el famós acte d'IESE.
Valls va reconèixer públicament que els dos moments més difícils que havia viscut al capdavant de la institució van ser quan el va trucar el llavors president del Consell Superior de Cambres de Comerç, Javier Gómez Navarro, per explicar-li que el recurs cameral quedava eliminat per llei i quan el jutjat de primera instància va declarar que la Casa Llotja de Mar era propietat de l'Estat.
Durant la XXIII Trobada d'Economia a S'Agaró organitzada per la Fundació Olof Palme i la Cambra de Comerç de Barcelona, la pregunta entre passadissos era recorrent: "Tornarà Valls com a president de la Cambra durant la Trobada de 2019?" Ell responia públicament que no, i la presidenta de la Fundació Olof Palme, Anna Balletbò, el va obsequiar, per si de cas, amb un guardó honorífic. "Marxaré si em deixen", explicava entre periodistes a mitjans d'abril en una conferència del ja president de Fira de Barcelona, Pau Relat, a la seu del Cercle d'Economia.
Valls va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat l'11 d'abril de 2017 "per la seva participació en les institucions empresarials catalanes, que ha contribuït a reforçar i potenciar, posant-les al servei del desenvolupament econòmic i de la projecció exterior de Catalunya". Tant a la Cambra de Barcelona i al Consell General de Cambres de Catalunya com al grup empresarial familiar Valls i al grup Fichet.
Els últims anys de Valls a la Cambra han estat convulsos. Pel record queden aquestes polèmiques declaracions en una entrevista del juliol de 2017 a l'ACN quan va assegurar que els "joves no volen fer l'esforç de formar-se" així com que faltaven treballadors qualificats i que només s'haurien de pujar els salaris que aporten productivitat. Va portar cua... Com també la revolta a l'últim ple de la Cambra per l'ampliació del pressupost extraordinari per incentivar la participació electoral o el buit en un dinar excepcional de Fira de Barcelona després de la filtració de noms de candidats a la presidència. Llums i ombres. El mateix Valls era partidari durant els instants finals del seu mandat de fer autocrítica: "És evident que no tot ha sortit bé en aquests anys".
L'últim cop que vaig veure a Miquel Valls va ser a la Llotja de Mar el 17 de juny de 2019 quan deixava la presidència de la Cambra en mans de Canadell. Pocs dies abans vam compartir taula com a jurat dels Premis Aijec a la seu de Foment del Treball on va aprofitar per acomiadar-se dels joves empresaris de Catalunya. Teníem pendent una entrevista des de feia anys i vaig pensar que era un bon moment per reactivar-la. Vaig parlar amb el seu equip de comunicació, però ell va preferir no concedir entrevistes durant la transició "amistosa i ordenada" amb el nou president.
Tot i que era vox populi que el president de Banco Mediolanum i Trea Capital, Carles Tusquets, era el candidat preferit de Valls durant la cursa electoral, Canadell va confirmar que la transició a la presidència havia estat "amistosa i ordenada" en una entrevista recent a VIA Empresa: "No hi ha hagut cap conflicte amb el president Miquel Valls i no hi ha hagut cap informació que no ens hagi volgut donar. Hem mantingut tot l'equip tècnic de la casa." A títol pòstum, li reconeix també "l'esforç per deixar la institució sanejada i patrimonialment sòlida".
Al llarg d'aquests últims mesos d'intensa actualitat cameral, a VIA Empresa hem entrevistat Joan Canadell, Enric Crous, José Maria Torres i Carles Tusquets, entre d'altres. Faltava Valls... A finals d'agost, ho vaig tornar a intentar amb l'equip de comunicació de MC Mutual de la qual l'expresident de la Cambra encara era president de la junta directiva. Des de MC Mutual em van respondre: "Ho gestionem i mirem de dir-te alguna cosa aviat". Però l'aviat s'ha acabat convertint en un per sempre.
Em quedo amb el record per a la posteritat d'aquest article d'opinió que va escriure a VIA Empresa el 6 de maig de 2013. Es titulava així: Fem via en la bona direcció.
Tot va començar amb una entrevista i tot acaba amb una entrevista pendent que ja mai no podré fer per culpa del càncer. Descansi en pau.