Ernest Sánchez es considera un emprenedor. No perquè es dediqui a crear empreses sinó perquè en finança, tant a títol personal com a través del seu nou projecte. Es tracta de Nekko Capital, un fons de capital risc que va haver-se de reinventar quan el Regne Unit va decidir emprendre el camí del Brexit. Durant l'últim First Tuesday, Sánchez pregunta: “A qui se li ocorre la idea boja de muntar un fons de capital risc si no és a un emprenedor?”. Amb experiència en diversos països, compara les principals ciutats de l'Estat espanyol on emprendre i constata que l'ecosistema de Barcelona és més amable que el de Madrid per a les startups.
El primer pas per al seu fons no va ser invertir, sinó desinvertir: “Ningú no parla d’una de les principals feines en el venture capital, trobar el moment i la manera de desinvertir és molt important”. Nekko havia heretat dos fons i, el procés inicial de desfer-se, d’aquests va durar un any i mig, explica: “Va costar molt, però vam vendre tota la cartera i amb bons resultats”. En paral·lel, va desenvolupar el projecte inicial: crear un doble vehicle, amb una pota al Regne Unit i l’altra a l’Estat espanyol. El Brexit ho va frustrar: “L’invent se’n va anar en orris!”.
L’objectiu amb què va néixer Nekko era atreure empreses angleses a la resta de països de la Unió Europea. “El mercat domèstic britànic és molt potent; les startups arriben a valoracions molt altes sense sortir i, quan ho fan, s’interessen pels Estats Units i Austràlia”, explica Sánchez. Com va canviar l’estratègia? El fons d’inversió tindrà un únic vehicle i la idea serà la mateixa: hi haurà persones a Londres, Madrid i Barcelona, però el Regne Unit tindrà menys pes que el que es plantejaven en un principi.
El projecte inicial de Nekko Capital incloïa crear un doble vehicle d'inversió, amb una pota al Regne Unit i l'altra aquí, però el Brexit ho va frustrar
L’ecosistema català
Un dels objectius de Nekko Capital és disminuir l’equity gap. “Passar de la sèrie A [la recerca dels primers inversors externs] a la sèrie B [quan la companyia ja és rendible i busca augmentar el marge de beneficis] és molt complicat” a l’Estat espanyol, indica l’inversor. La sèrie B és una fase complexa en què les empreses emergents han de demostrar unes mètriques i s’han d’internacionalitzar. Però la situació comença a canviar, assegura: “Ara hi ha fons de fora que comencen a interessar-se per les firmes d’aquí, mentre que fa tres o quatre anys només hi havia inversions internacionals en fases molt avançades”.
Carlos Blanco i Ernest Sánchez, managing partner de Nekko Capital durant el First Tuesday | Cedida
Els ecosistemes d’emprenedoria comprenen una sola ciutat, és molt diferent el de Barcelona que el de Madrid o el de València. Entre aquests, Sánchez considera que “Barcelona porta avantatge a Madrid com a ecosistema emprenedor, tot i que la segona s’està posant les piles en fintech”. Preguntat per Carlos Blanco sobre les possibles afectacions en les inversions de la situació política a Catalunya, el soci de Nekko Capital assegura que no n’hi ha hagut: “Les rondes de finançament se segueixen tancant”.
L’experiència internacional de Sánchez li permet comparar diferents països. Quan va fundar el seu primer negoci tenia 26 anys. Va ser l’empresa de telecomunicacions S2A Group “durant el boom de les telecos”. La propera aventura va ser un operador virtual, en aquella època una rara avis. Aquesta va ser l’última vegada que va emprendre des de zero. Va ser després que es va passar al món del private equity: “De cop em van portar al Brasil a tancar la fusió de dues aerolínies”. El va seguir una etapa “semiemprenedora”, en què va dirigir una empresa que no havia creat ell.
“El costat fosc”
La següent etapa en el currículum d’Ernest Sánchez va ser a Entrée Capital, un fons d’inversió amb seu a Londres. “Quan et passes a inversor tothom et diu que entres al costat fosc”, fa broma, “però jo no vaig veure-hi un canvi tan dràstic: em passava el dia parlant amb emprenedors”. A títol personal ja havia invertit en projectes com a business angel. Entrée Capital suposava entrar a l’estructura rígida d’un fons. Els avantatges que veu d’aquella etapa són la paciència i l’autonomia: “No tens 100 inversors que et demanen taxa de retorn i pots fer qualsevol tipus d’inversió”.
“El més important d’una empresa és el talent; si té un bon equip, val la pena invertir-hi”
La pregunta del milió arriba del públic: “En què et fixes per invertir en una empresa?”. Sánchez assegura que no hi ha una fórmula màgica ni dades objectives que et garanteixin que la companyia serà un èxit o que desapareixerà en menys d’un any. “El més important d’una empresa és el talent; si té un bon equip, val la pena invertir-hi”. A banda d’això, Sánchez es fixa en “si té sentit el model de negoci i com es portarà a terme l’execució”.
La primera empresa en què va invertir des d’aquesta posició a l’Estat espanyol va ser Glovo. Però amb la inversió que més content està és la de Platanomelón, un marketplace d’articles eròtics que viu un moment molt dolç amb el boom dels satisfyers. “Quin és el teu antiportfoli?”, demana Blanco. “Vaig tenir l’oportunitat d’entrar a Wallapop i no ho vaig fer; per mi, no era ni el moment ni les circumstàncies adequades”, respon Sánchez mentre el fundador de la plataforma de venda de productes de segona mà, Gerard Olivé, se l'escolta entre el públic del First Tuesday.