Menys EROs, però més treballadors acomiadats. S’acosta la tempesta? Mentre el Govern espanyol insisteix en què sortim de la crisi i presumeix de les dades d’ocupació, moltes grans empreses s’estan llançant de cap a obrir Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) per desfer-se de part del seu personal. El 2018 ha estat un any marcat pels anuncis d'EROs de diverses companyies punteres com Caixabank -que encara avui continua negociant amb els sindicats-, Ford, Naturgy, Cellnex, Ikea, Vodafone o Esteve. Però, què les ha portat a fer això?
L’economista i president de la consultora de recursos humans Icsa Grupo, Ernesto Poveda, ho dibuixa així a VIA Empresa: “Això és com quan ve un huracà: primer ve el vent fortet, després més fort i finalment arriba l’huracà i ho destrossa tot”. A parer seu, el fet que empreses punteres estiguin fent EROs “és el primer símptoma que veuen venir la tempesta i que passem a una futura recessió”.
Si bé és cert que aquest 2018 hi ha hagut menys EROs que el 2017 -315 enfront de 400-, també ho és que els acomiadaments afecten a més treballadors: 6.459 empleats afectats fins el novembre del 2018 davant dels 6.436 el 2017. Dit d’una altra manera: si el nombre d’EROs s’ha reduït un 21,25%, la xifra de treballadors que han anat al carrer s’ha incrementat un 0,36%.
Els números espanten. Si abans de la crisi, el 2006, es van portar a terme 133 EROs i es van acomiadar 6.305 treballadors, aquest 2018 s’han fet més del doble i la xifra d’acomiadats supera lleugerament la de fa 12 anys. Poveda recorda que “el 2007, la crisi ens va agafar amb un fons de reserves, poc endeutament, etcètera..., però ara ens agafa després de començar a recuperar-nos una mica del cicle d’ajustos que es van fer: vam passar d’1,7 milions d’aturats el 2007 a sis milions el 2011 i ara en tenim 3,2 milions”. I afegeix: “Quan va venir la crisi, va ser molt ràpid el creixement d’aturats, però la repercussió de baixada va molt lenta i, a més, ara ens agafa en un altre cicle que és el preludi d’una certa crisi o recessió”.
A primera línia
Poveda es lamenta que "és molt significatiu que empreses de primera línia facin això perquè tenen beneficis" i això vol dir, segons subratlla, que "s'estan preparant pel que ve". Caixabank, per exemple, va registrar durant els nou primers mesos del 2018 un benefici de 1.768,8 milions d'euros, xifra que suposa un increment del 18,8% respecte al mateix període de l'any anterior. A més, ja va anunciar a finals d'any -durant la presentació del seu pla estratègic 2019-2021- la seva previsió de tancar 821 de les 4.461 oficines que té actualment a Espanya, però, tot i això, preveu assolir una rendibilitat del 12% el 2021.
Poveda: "El model de transformació del sector financer està sent tan ràpid que les entitats bancàries s'hi han d'adaptar"
Aquests tancaments aniran acompanyats d'un ERO que, com han plantejat als sindicats, afectarà 2.157 treballadors, un 7,3% del total, amb l'objectiu de reduir la plantilla en funció de les seves necessitats. En aquest sentit, Poveda té clar que "el model de transformació del sector financer està sent tan ràpid" que, per tant, les entitats bancàries s'hi han d'adaptar. "Estem en un moment transformador tecnològic tan bèstia... Què creus, que Caixabank no veu el perill que representa Amazon o Alibaba?", es qüestiona.
De moment, però, Caixabank ha anunciat la seva intenció de pactar aquests acomiadaments amb els seus treballadors i, de fet, més d'un centenar ja s'hi han acollit voluntàriament.
Canvi d'hàbits
La cosa, sembla, va de transformació digital, nous perfils i... recessió? Vodafone també vol acomiadar 1.200 treballadors a tot Espanya -un 23,5% del total de la plantilla- i justifica l'ERO per "raons econòmiques, productives i organitzatives", així com per un canvi de comportament del client.
Segons explicava la companyia, han tingut una caiguda d'ingressos i d'Ebitda però, a més a més, vol potenciar un model organitzatiu "més simplificat" i més "competitiu". "Vodafone, sent sensible a l'impacte d'aquesta mesura, aborda la negociació amb la determinació d'arribar al millor acord possible amb la representació social tant pels empleats com per l'empresa", assegura Vodafone.
La guerra del futbol i el canvi de tarifes ha perjudicat l'empresa de telecomunicacions, que va ingressar un 3,2% menys durant el primer semestre fiscal del 2018 que en el mateix període de l'any passat.
Acomiadar per contractar
Ikea s'ho ha muntat diferent: va anunciar en el mateix moment que acomiadaria 7.500 persones, però va calmar els ànims assegurant que en contractarà 11.500, cosa que, tal i com van subratllar, s'emmarca en un procés de transformació per a les noves botigues i la digitalització del grup.
La transformació digital d'Ikea l'empeny a fer un canvi d'estratègia | iStock
Tot i que la companyia sueca va assegurar que no tots els països on opera es veuran afectats de la mateixa manera perquè les mesures afectaran, sobretot, a les oficines i serveis centrals, Poveda creu que l'empresa acomiadarà per tornar a contractar perquè "les retribucions seran entre un 25% i un 30% més baixes". Això, però, "té l'efecte perjudicial per a ells perquè a nivell global d'economia i activitat empresarial, si hi ha menys renda salarial hi haurà menys consum".
Les vendes d'Ikea han crescut entre setembre del 2017 i agost del 2018 un 4,5%, xifra que representa 38.800 milions d'euros. De moment, el grup té una plantilla de 160.000 treballadors repartits en trenta mercats de tot el món.
EROs de totes les formes
Ford també va fer un ERO el 2018 a la fàbrica d'Alumssafes, però un ERO que comportava nou dies d'aturades. El primer dia va ser el passat 9 de novembre i les aturades s'estan repartint en diferents parades fins el 31 de gener d'aquest 2019. Tot just fa un any, l'empresa d'automoció anunciava una inversió de més de 750 milions d'euros per fabricar el Ford Kuga a la planta valenciana. Les vendes de la filial espanyola de Ford van superar el 2017 els 14.000 milions d'euros i va obtenir un benefici net de 111 milions d'euros.
La planta de Ford a Almussafes | ACN
Naturgy també va passar la tisora i va tancar el 2018 amb 400 acomiadaments pactats. La multinacional va assegurar que aquestes són sortides consensuades amb treballadors de més de 55 anys. El primer semestre de l'any passat, la companyia va perdre 3.281 milions d'euros per la depreciació d'actius, principalment les centrals de generació elèctrica convencional a Espanya, com nuclears o cicles combinats.
Esteve, de la seva banda, va rebaixar de 103 a 85 els afectats per l'ERO, però ja va assegurar que la meitat dels acomiadaments del conjunt de l'Estat es faran a la central de la companyia a la Zona Franca. La companyia va justificar a l'octubre els acomiadaments per “intentar aturar i recuperar les pèrdues operatives” que acumula des del 2017 i "adequar la dimensió d'Esteve Pharmaceuticals a la nova realitat del mercat". Actualment, Esteve ocupa 1.290 persones. El 2017 va facturar 803 milions d'euros, un 1,23% menys que l'any anterior, però va registrar un resultat net positiu. El 2013, la farmacèutica ja va presentar un altre ERO, en què va acomiadar 225 treballadors.
Mentrestant, Cellnex també va acordar un ERO de 180 treballadors per a les seves filials espanyoles Tradia i Retevisión, dedicades a la gestió de la xarxa de televisió terrestre i que sumen una plantilla d'uns 1.200 empleats. La companyia de telecomunicacions va obtenir durant els nou primers mesos del 2018 un benefici comparable de 20 milions d'euros, un 31% menys que el 2017. De fet, va perdre 26 milions d'euros, uns resultats que, segons van explicar, estaven alterats per factors no recurrents a l'activitat ordinària del negoci com l'impacte del pla voluntari de prejubilacions i baixes incentivades.
El Nobel d'Economia Paul Samuelson deia que "el mercat de valors pronostica nou de cada cinc recessions"
Lacoste va sumar-se al pla de prejubilacions anticipades i va rebaixar l'ERO anunciat inicialment després de negociar amb els sindicats, però la mesura va implicar el tancament del magatzem de Barberà del Vallès, on hi ha 58 empleats, de la botiga outlet de Barcelona, on hi treballen set persones, i les oficines de Badalona, amb 35 afectats.
El peix que es mossega la cua
El premi Nobel d'Economia Paul Samuelson bromejava amb què "el mercat de valors pronostica nou de cada cinc recessions". I Poveda se suma a la ironia sostenint que "em temo molt que es complirà el que deia Samuelson".
Fora bromes, la tempesta que s'acosta preocupa a l'economista. No només per la quantitat de gent que es quedarà sense feina quan s'apliquin aquests EROs -i els que poden venir-, sinó perquè ens afecta a tots. "De la macroeconomia a la microeconomia no hi va tant", posa damunt la taula, al mateix temps que apunta que "si estem en aquesta dinàmica, hi haurà una congelació del consum i si hi ha retenció en la producció, hi haurà més EROs".
A tot plegat s'hi ha d'afegir que "la gent jove, amb aquestes pujades del preu de l'habitatge i del preu de la vida, que no es reflecteixen a l'IPC, no pot afrontar la vida si no viu amb els pares". I conclou: "Globalment, el malalt està perfecte, però hi ha símptomes que no m'agraden". Pinten bastos.