Un 4,7% de la població activa de Catalunya es trobava el mes de maig en ERTO (Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació). Són 183.969 persones que estan en els llimbs laborals: tenen un salari fix -més reduït que l’habitual-, però no poden desenvolupar la seva feina, o gran part d’aquesta. L’hostaleria i el turisme són els dos sectors que més han patit l’impacte socioeconòmic de la pandèmia i, per tant, els que més s’han acollit a aquesta regulació. Per a molts d’aquests afectats, a més, s’hi suma la incertesa de no conèixer la data de termini: l’última pròrroga ha allargat aquest instrument fins al 30 de setembre i no se’n descarten futurs ajornaments.
Des de les diferents administracions, s’ha intentat donar suport als milers de persones que estan en ERTO per ajudar a pal·liar l’impacte d’aquesta crisi: ajuts econòmics mensuals, descomptes en les factures de la llum, deduccions i pròrrogues en el pagament de diversos impostos, entre d’altres. Concretament, en l’àmbit de l’habitatge, la Generalitat té obertes tres línies d’ajuda fins al 9 d’agost: suspensió de desnonaments a famílies vulnerables, pròrroga dels contractes de lloguer i ajornament del lloguer en cas de ser un pis d’un gran tenidor. Semblaria que aquest grup d’afectats està cobert en aquest àmbit, però la realitat és que hi ha una mancança no coberta en el temps: la vulnerabilitat dificulta greument el seu accés a l’habitatge.
Estar en ERTO és motiu per ser descartat com a candidat per llogar un pis? A VIA Empresa hem conegut un cas que ha volgut mantenir el seu anonimat i que assegura haver estat rebutjat per diverses immobiliàries en el procés de cribratge per estar en ERTO i no poder aportar cap altre aval econòmic extern. Idealista, per exemple, va publicar un article amb consells per a llogar un habitatge en temps de covid-19 en què deia que “per comprovar la solvència és essencial demanar el contracte de treball, la declaració de la renda de l'any anterior i les últimes nòmines per saber el temps que porta cotitzat, si està indefinit o temporal, si té embargada la nòmina o si està afectat per un ERTO”.
Però segons les immobiliàries Forcadell i Engel & Völkers, aquesta praxi no està succeint. “En moltes ocasions, no es passa el filtratge perquè els ingressos mensuals no són suficients per aportar solvència econòmica i el candidat no ha trobat cap avalador solidari”, explica Alex Vàzquez, director d’administració de lloguers de Forcadell. “Estigui en ERTO o no, l'import del lloguer no ha de superar el 30% o 35% dels ingressos del futur llogater”. Segons aquesta ràtio de filtratge, per tant, per accedir a un pis de 1.000 euros al mes, s’hauria de demostrar l’entrada de 3.330 euros mensuals entre els principals arrendataris de l’immoble.
Per a Albert González, director de lloguers d’Engel & VölkersBarcelona, hi ha altres maneres de demostrar solvència econòmica, com entregar “la declaració de la renda de l’any anterior i acreditar disponibilitat econòmica al compte corrent”. Des de les principals immobiliàries també es recomana que el propietari contracti una assegurança de lloguer que pugui fer-se càrrec d’un possible impagament.
La xifra d'acomiadaments col·lectius dels primers cinc mesos de l'any ja ha superat la totalitat del 2020 i és la pitjor des del 2013
De l’ERTO a l’ERO
“La por que té el propietari és que l’ERTO acabi en un ERO”, explica Vázquez de Forcadell. De fet, segons Ricardo Gabaldón, president del Consell General de Graduats Socials d’Espanya, fins a un 20% dels ERTO acabaran transformant-se en acomiadaments. És una tendència que algunes empreses ja han iniciat per fer front a l’impacte de la pandèmia: entre el gener i el maig a Catalunya s’han registrat 7.993 acomiadaments col·lectius. La xifra -que té en compte només els cinc primers mesos de l’any- ja ha superat la totalitat del 2020 i és la pitjor des del 2013.
Fonts del Sindicat de Llogateres denuncien que aquest no seria l’únic col·lectiu que està avui dia discriminat pel mercat de lloguer residencial. La raça, el sexe, la ideologia o la religió han pogut convertir-se en obstacles per a algunes persones a l’hora de trobar un pis. Aquesta discriminació es fa de manera directa i també indirecta: demanant un excés d’informació o majors garanties, acordant clàusules abusives o preus fora de mercat, enganyant sobre la disponibilitat de l’habitatge o de les seves condicions, etcètera. Així ho explica l’informe Es lloga? Racisme i xenofòbia en el mercat de lloguer elaborat per Proviviendaa encàrrec del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Aquesta publicació destaca tres principals factors de discriminació: l’accent i la barrera idiomàtica, els trets racials i la indumentària, i la presumpció de precarietat econòmica.
L’altra cara de la moneda: els propietaris
Tampoc ha estat el millor any per als propietaris de pisos de lloguer, especialment per als petits propietaris, que representen el 81,5% de l’estoc de l’habitatge a Espanya, segons un informe de la consultora JJLL. Segons González d’Engel & Völkers Barcelona, “els propietaris han hagut d'ajustar les expectatives de preu a causa de la regulació i tracten de compensar aquestes baixades amb solvències més consolidades per tractar d'assegurar que malgrat que rebin menys en concepte de lloguer, les rendes siguin més segures”.
Els preus dels pisos de lloguer a Barcelona han baixat entre un 14% i un 17% en l'últim any
La pandèmia i la regulació dels preus de lloguer aprovada l’agost del 2020 han sacsejat el mercat residencial barceloní i han produït importants canvis de tendència. Segons dades de l’Institut Català del Sòl, al primer trimestre del 2021 es va registrar un fort increment de nous contractes de lloguer a la capital catalana: concretament 14.399 signatures, xifra rècord a Barcelona. L’altra gran alteració és la baixada dels preus, que oscil·la entre el 14% i el 17% anual a Barcelona, segons les principals immobiliàries i portals. No només és un percentatge elevat, sinó que implica un gran canvi de tendència: la capital catalana acumulava increments en els preus de lloguer des del 2014.