01
d'Abril
de
2016
Act.
05
d'Abril
de
2016
Agradi més o menys, el capitalisme és el sistema econòmic amb el que conviu la gran majoria de la humanitat. Les crisis, la concentració de la riquesa i la conseqüent desigualtat creixent, però, són elements que permeten a moltes veus plantejar-se quin ha de ser el futur del model econòmic. Sobre aquesta qüestió han debatut aquest dijous al vespre l'economista Miquel Puig i l'exdiputat de la CUP David Fernández en un acte organitzat pel diari Ara. El títol, prou explícit, Capitalisme: reforma o substitució.
"Hem d'agafar el que tenim i evolucionar cap a models més civilitzats"
A l'hora de posicionar-se sobre la pregunta principal, no hi ha hagut sorpreses. Puig, que a les darreres Eleccions Generals anava com a independent a la llista de Democràcia i Llibertat, ha defensat els arguments de la reforma; mentre que Fernández ha fet gala de la seva condició "d'anticapitalista" per defensar la substitució d'aquest sistema.
"El capitalisme és molt antic, i dóna nom a moltes coses", ha recordat Miquel Puig manifestant les grans diferències que es poden trobar entre el capitalisme dels països escandinaus, el dels Estats Units o fins i tot el que practica des de fa alguns anys la Xina. "Els exemples demostren que el podem modelar molt, i quan tens una cosa així el més lògic és reformar-ho", assegura Puig. Al seu entendre, quan tens tants models "pots buscar quina és la societat que més t'agrada. Hem d'agafar el que tenim i evolucionar cap a models més civilitzats"; puntualitzant que, per ell, això significa acostar-se al dels països nòrdics.
"El capitalisme és irreformable"
A la banda contrària, Fernández ha destacat que "no es tracta de fer el paradís a la Terra, sinó de sortir de l'infern". L'exdiputat cupaire s'ha mostrat convençut que "el capitalisme és irreformable. L'únic motor que té és l'afany de lucre, que és la seva maledicció". Fernández ha estat contundent a l'hora d'assenyalar que es tracta d'un sistema "socialment injust i moralment inacceptable. És amoral, asocial i indiferent al patiment de la societat".
Per tal d'exemplificar-ho, David Fernández ha recordat que el 2016 moren 80.000 persones de fam al món "quan hi ha els mitjans perquè això no passi". Aquesta situació, com tantes d'altres èticament reprovables, les provoca, al seu parer, el fet que "el sistema és indiferent a tot això. El capitalisme només vol generar riquesa i quedar-se-la".
Els atacs al sistema capitalista de Fernández els ha intentat rebatre Miquel Puig recordant que "el capitalisme no genera pobresa, tot el contrari. A la Xina el 95% de la població era pobra com rates fins les últimes dècades. Ara ja no, quan és més capitalista que mai". Puig ha indicat que "un sistema econòmic no té valors, aquests els tenen les persones". Així doncs, argumenta, "l'afany de lucre no el té el capitalisme, el tenim tots els humans. Tothom té una part filantropa i egoista, sempre ha estat així". Per l'economista "el capitalisme és un mecanisme per reconduir aquest egoisme en un sentit més o menys civilitzat".
"La història demostra que és possible anar posant fre des de dins"
Qüestionats sobre el moment actual del sistema capitalista, Puig ha defensat que "els grans enemics del capitalisme no són els anticapitalistes, sinó els capitalistes amb l'afany exagerat d'acaparar". Per això, indica, de tant en tant "hi ha reformes des de dins del sistema per contrarestar aquests excessos". En aquest sentit, ha recordat que les grans reformes del capitalisme a Alemanya, Gran Bretanya i els Estats Units les van dur a terme personatges conservadors com Winston Churchill o Theodore Roosevelt, o directament reaccionaris com Bismarck. "Ara alguns neoliberals tenen Churchill en un pedestal, però va ser el primer a defensar un salari mínim", ha emfasitzat.
Per tant, indica, "s'ha demostrat al llarg de la història que és possible anar posant fre des de dins". Sigui com sigui, Puig reconeix que l'actual tendència de concentració de la riquesa provoca una lògica aparició de moviments que qüestionin el sistema; com ja va passar fa 100 anys. "Aleshores, els que van apostar per reformar el sistema són els millors països del món a dia d'avui. Els que van apostar per substituir-lo, són dels pitjors", ha sentenciat.
"Al capitalisme li és igual fabricar un bric de llet que fabricar armes"
En una línia diferent se situa David Fernández, per qui el capitalisme "viu en una crisi permanent des de fa dècades, i aquesta va per llarg". La seva visió va en la direcció que "els sistemes generen valors, i el capitalisme en crea alguns com l'individualisme". Per Fernández, "el món no és només economia, també hi ha l'ètica. És un frau identificar creixement i benestar".
Fernández ha remarcat que és contrari "a la fantasia que el lliure mercat farà un món més ric i més just". Segons ell, "la història del capitalisme com una història feliç no és certa. El capitalisme també mata, li és igual fabricar un bric de llet que fabricar armes". L'exdiputat de la CUP no ha estalviat crítiques a un sistema que qualifica de "casino" i de "fàbrica de desigualtats". Al capdavall, assegura, "la crisi ha difuminat la frontera entre màfia i capitalisme".
"Hi podria haver una cosa millor? És possible, però ningú no ho ha vist"
Les acusacions al capitalisme com a creador de desigualtats no han convençut Miquel Puig, que s'hi ha mostrat en total desacord. "Des que hi ha civilització, el món mai no havia estat tan igualitari com ara. Fa 2.000 anys hi havia més desigualtats que ara", ha evidenciat.
Puig s'ha preguntat de forma retòrica si "hi podria haver una cosa millor? És possible, però ningú no ho ha vist". L'economista, a més, ha recordat que "els que ho han intentat han fet patir a molta gent". En qualsevol cas, reconeix que "el sistema actual ha produït molta riquesa però també desigualtats i té un problema de sostenibilitat". Una situació que, però, no és suficient al seu parer per voler substituir el capitalisme. "La crítica al sistema no és un argument a favor de la seva substitució. Els països més igualitaris del món són capitalistes!", ha defensat insistint en el model dels països nòrdics. "Si tots els nens van a la mateixa escola tothom està disposat a pagar impostos", ha assegurat fent referència al cas concret de Suècia.
"Cal recuperar el sector públic perquè blindi drets fonamentals"
Parlant de Suècia, Fernández també s'ha preguntat si és universalitzable el seu model. "Tots els països poden créixer igual? El model suec no està aïllat del món, i Suècia participa d'aquest sistema de clivella nord/sud i se'n beneficia", ha denunciat.
Tot i reconèixer el fracàs del moviment obrer al segle XX amb el trist exponent de l'stalinisme, per Fernández això no exclou que "calgui buscar alternatives al capitalisme". Un dels problemes que reconeix, però, és que "aquest nou model està en construcció encara, només hi ha algunes matrius".
En aquesta línia, Fernández ha apuntat que "hi ha béns comuns que han d'estar protegits pel sector públic: ningú pot fer negoci amb la salut i l'ensenyament". L'activista social ha defensat el paper que pot jugar l'economia social i cooperativa, que "entén el mercat sense lògiques especulatives ni financeres". Per Fernández, "l'economia de mercat ha d'estar fortament regulada perquè si no se surt de mare". En el camí cap a aquesta substitució desitjada del capitalisme, Fernández conclou que "durant aquest trànsit cal recuperar el sector públic perquè blindi drets fonamentals".
"Hem d'agafar el que tenim i evolucionar cap a models més civilitzats"
A l'hora de posicionar-se sobre la pregunta principal, no hi ha hagut sorpreses. Puig, que a les darreres Eleccions Generals anava com a independent a la llista de Democràcia i Llibertat, ha defensat els arguments de la reforma; mentre que Fernández ha fet gala de la seva condició "d'anticapitalista" per defensar la substitució d'aquest sistema.
"El capitalisme és molt antic, i dóna nom a moltes coses", ha recordat Miquel Puig manifestant les grans diferències que es poden trobar entre el capitalisme dels països escandinaus, el dels Estats Units o fins i tot el que practica des de fa alguns anys la Xina. "Els exemples demostren que el podem modelar molt, i quan tens una cosa així el més lògic és reformar-ho", assegura Puig. Al seu entendre, quan tens tants models "pots buscar quina és la societat que més t'agrada. Hem d'agafar el que tenim i evolucionar cap a models més civilitzats"; puntualitzant que, per ell, això significa acostar-se al dels països nòrdics.
"El capitalisme és irreformable"
A la banda contrària, Fernández ha destacat que "no es tracta de fer el paradís a la Terra, sinó de sortir de l'infern". L'exdiputat cupaire s'ha mostrat convençut que "el capitalisme és irreformable. L'únic motor que té és l'afany de lucre, que és la seva maledicció". Fernández ha estat contundent a l'hora d'assenyalar que es tracta d'un sistema "socialment injust i moralment inacceptable. És amoral, asocial i indiferent al patiment de la societat".
Per tal d'exemplificar-ho, David Fernández ha recordat que el 2016 moren 80.000 persones de fam al món "quan hi ha els mitjans perquè això no passi". Aquesta situació, com tantes d'altres èticament reprovables, les provoca, al seu parer, el fet que "el sistema és indiferent a tot això. El capitalisme només vol generar riquesa i quedar-se-la".
Els atacs al sistema capitalista de Fernández els ha intentat rebatre Miquel Puig recordant que "el capitalisme no genera pobresa, tot el contrari. A la Xina el 95% de la població era pobra com rates fins les últimes dècades. Ara ja no, quan és més capitalista que mai". Puig ha indicat que "un sistema econòmic no té valors, aquests els tenen les persones". Així doncs, argumenta, "l'afany de lucre no el té el capitalisme, el tenim tots els humans. Tothom té una part filantropa i egoista, sempre ha estat així". Per l'economista "el capitalisme és un mecanisme per reconduir aquest egoisme en un sentit més o menys civilitzat".
"La història demostra que és possible anar posant fre des de dins"
Qüestionats sobre el moment actual del sistema capitalista, Puig ha defensat que "els grans enemics del capitalisme no són els anticapitalistes, sinó els capitalistes amb l'afany exagerat d'acaparar". Per això, indica, de tant en tant "hi ha reformes des de dins del sistema per contrarestar aquests excessos". En aquest sentit, ha recordat que les grans reformes del capitalisme a Alemanya, Gran Bretanya i els Estats Units les van dur a terme personatges conservadors com Winston Churchill o Theodore Roosevelt, o directament reaccionaris com Bismarck. "Ara alguns neoliberals tenen Churchill en un pedestal, però va ser el primer a defensar un salari mínim", ha emfasitzat.
Per tant, indica, "s'ha demostrat al llarg de la història que és possible anar posant fre des de dins". Sigui com sigui, Puig reconeix que l'actual tendència de concentració de la riquesa provoca una lògica aparició de moviments que qüestionin el sistema; com ja va passar fa 100 anys. "Aleshores, els que van apostar per reformar el sistema són els millors països del món a dia d'avui. Els que van apostar per substituir-lo, són dels pitjors", ha sentenciat.
"Al capitalisme li és igual fabricar un bric de llet que fabricar armes"
En una línia diferent se situa David Fernández, per qui el capitalisme "viu en una crisi permanent des de fa dècades, i aquesta va per llarg". La seva visió va en la direcció que "els sistemes generen valors, i el capitalisme en crea alguns com l'individualisme". Per Fernández, "el món no és només economia, també hi ha l'ètica. És un frau identificar creixement i benestar".
Fernández ha remarcat que és contrari "a la fantasia que el lliure mercat farà un món més ric i més just". Segons ell, "la història del capitalisme com una història feliç no és certa. El capitalisme també mata, li és igual fabricar un bric de llet que fabricar armes". L'exdiputat de la CUP no ha estalviat crítiques a un sistema que qualifica de "casino" i de "fàbrica de desigualtats". Al capdavall, assegura, "la crisi ha difuminat la frontera entre màfia i capitalisme".
 |
| El debat entre Puig i Fernández ha omplert l'Auditori AXA de Barcelona. Laia Corbella |
"Hi podria haver una cosa millor? És possible, però ningú no ho ha vist"
Les acusacions al capitalisme com a creador de desigualtats no han convençut Miquel Puig, que s'hi ha mostrat en total desacord. "Des que hi ha civilització, el món mai no havia estat tan igualitari com ara. Fa 2.000 anys hi havia més desigualtats que ara", ha evidenciat.
Puig s'ha preguntat de forma retòrica si "hi podria haver una cosa millor? És possible, però ningú no ho ha vist". L'economista, a més, ha recordat que "els que ho han intentat han fet patir a molta gent". En qualsevol cas, reconeix que "el sistema actual ha produït molta riquesa però també desigualtats i té un problema de sostenibilitat". Una situació que, però, no és suficient al seu parer per voler substituir el capitalisme. "La crítica al sistema no és un argument a favor de la seva substitució. Els països més igualitaris del món són capitalistes!", ha defensat insistint en el model dels països nòrdics. "Si tots els nens van a la mateixa escola tothom està disposat a pagar impostos", ha assegurat fent referència al cas concret de Suècia.
"Cal recuperar el sector públic perquè blindi drets fonamentals"
Parlant de Suècia, Fernández també s'ha preguntat si és universalitzable el seu model. "Tots els països poden créixer igual? El model suec no està aïllat del món, i Suècia participa d'aquest sistema de clivella nord/sud i se'n beneficia", ha denunciat.
Tot i reconèixer el fracàs del moviment obrer al segle XX amb el trist exponent de l'stalinisme, per Fernández això no exclou que "calgui buscar alternatives al capitalisme". Un dels problemes que reconeix, però, és que "aquest nou model està en construcció encara, només hi ha algunes matrius".
En aquesta línia, Fernández ha apuntat que "hi ha béns comuns que han d'estar protegits pel sector públic: ningú pot fer negoci amb la salut i l'ensenyament". L'activista social ha defensat el paper que pot jugar l'economia social i cooperativa, que "entén el mercat sense lògiques especulatives ni financeres". Per Fernández, "l'economia de mercat ha d'estar fortament regulada perquè si no se surt de mare". En el camí cap a aquesta substitució desitjada del capitalisme, Fernández conclou que "durant aquest trànsit cal recuperar el sector públic perquè blindi drets fonamentals".