Els escacs són una metàfora recurrent. Des de pel·lícules, fins a llibres han utilitzat aquesta pràctica centenària per demostrar la superioritat intel·lectual d’alguns personatges. Grans films com Blade Runner o la recentment estrenada sèrie de Netflix Gambito de Dama, han utilitzat els escacs no només per a recordar la superioritat de certs conceptes sinó per demostrar que més que un joc, són una manera d’organitzar-se la vida, i sobretot, els negocis. El món empresarial no se’n fa massa ressò, però té moltes similituds amb aquesta pràctica i des d’Esade, han volgut recordar perquè els escacs i les empreses utilitzen les mateixes estratègies per aconseguir la victòria.
“Existeixen 12 metàfores sobre els escacs aplicables al món empresarial”, explica Joan Plans, psicòleg, professor d’Esade i campió infantil d’escacs. Segons el professor, aprendre sobre aquest joc també et dona una manera molt resolutiva de veure els negocis i per això revela 12 mantres necessaris per aconseguir una bona salut empresarial, i de pas, ser un bon jugador d’escacs:
L’existència dels límits: Tots els jocs tenen les seves regles; normes que s’han de complir per tal de jugar bé, sense trampes. En el moment de creació d’una companyia passa el mateix, hi ha límits que no s’han de traspassar per aconseguir l’èxit: “No es pot crear una empresa que sobrepassi els límits humans, jurídics o lògics de la societat”, reclama Plans.
Plans: “Una bona base et donarà la victòria, així de senzill”
La importància de la quantitat de peons: “Una bona base et donarà la victòria, així de senzill”, recorda el professor d’Esade. Així doncs, tal com indica el mateix joc, els peons -efectuant la metàfora serien els treballadors de les empreses- són majoria i com a tal són capaços d’efectuar moviments complicats, sempre que tinguin una bona figura al capdavant.
Cada peça té el seu propòsit: Tothom dins d’una empresa té un paper -com en una partida- tothom és important i tothom és capaç d’aportar valor a la companyia en la qual treballen. “Moltes vegades el fracàs empresarial ve de la falta de propòsit que tenen els treballadors de les companyies”, explica Plans.
Les peces es donen suport les unes a les altres: La pandèmia ens ha privat del contacte humà i això pot provocar que les companyies trontollin o inclòs col·lapsin a causa de la poca empatia entre companys. Tothom necessita saber que pot comptar amb els seus companys de feina, ja que tal com descriu Plans “el contacte humà és essencial pel funcionament de les empreses”.
Plans: “El treball en equip és el que porta a la victòria, l’individualisme és el que porta a la derrota”
El tot és més que la suma de les parts: En una partida d’escacs necessites jugar amb totes les peces formant un equip. Una peça sola no pot guanyar una partida, per tant, una persona tota sola no pot tirar endavant una empresa: “El treball en equip és el que porta a la victòria, l’individualisme és el que porta a la derrota”, somriu el psicòleg.
El col·lectiu per davant de l’individual: Tots recordem l’escena de la partida d’escacs on Ron Weasley ha de sacrificar-se per tal que Harry Potter obtingui l’escac i mat. Tant en la ficció com en la vida real el col·lectiu ha de ser més important que l’individual i com a tal s’ha de sobreposar el benestar de l’empresa: “Dins del món empresarial s’han de fer sacrificis individuals per millorar el col·lectiu”, recorda el professor d’Esade.
Oportunitat a la gent perquè creixi dins la partida: Les empreses són les encarregades de fer que els seus treballadors creixin i puguin aconseguir tot allò que es proposen, ja que quan un empleat pot créixer dins d’una empresa, els seus treballs acaben tenint més valor. Per això és essencial formar i donar les eines suficients perquè els treballadors explotin tot el seu talent, o com ho explica Plans “perquè els peons arribin al final i puguin ser canviats per altres peces”.
Plans: “Les persones aprenen amb la pràctica”
L’escac i mat mai és individual: “Arribar a la victòria és una feina d’equip”, recorda el psicòleg. Així doncs, per tal d’aconseguir l’èxit empresarial hi ha d’haver “més d’una peça implicada”, és a dir, jugar en equip augmenta les probabilitats de supervivència (tant en les companyies com en les partides d’escacs).
La confiança no ens fa millors: “Les persones aprenen amb la pràctica”, descriu Plans. Els escacs són una disciplina que s’aprèn jugant i observant, però sobretot recordant que mai ets prou bo, ja que l’excés de confiança pot jugar-nos males passades. “En el món empresarial passa exactament el mateix, una empresa sempre pot millorar, però mai s’ha de confiar del fet que és la millor, només així sobreviurà”, afegeix.
Aprendre dels errors: Alexander Alekhine fou un dels grans jugadors d’escacs del segle passat qui es caracteritzava per la seva combinació agressiva de jugades. Ell mateix va escriure que només dels errors se’n podia aprendre i per tant, com un més s’equivocava, més a prop estava d’encertar-la. “Així doncs, en el món empresarial, com més ens equivoquem, més ens acostem a la fórmula de l’èxit”, diu el campió infantil d’escacs.
Plans: “Un bon líder és l’ingredient no tan secret de les empreses”
Les peces necessiten algú que les mogui: “Un bon líder és l’ingredient no tan secret de les empreses”, recita el professor. Una partida d’escacs necessita el seu sentit, moviments encadenats i no aleatoris per tal d’arribar a la victòria. Segons Plans, les companyies també necessiten aquesta figura per tal de no vagar sense rumb.
La visió global és indispensable per escollir les millors jugades: “Saber anticipar els cops és de savis”, reflexiona Plans. D’aquesta manera les jugades -igual que les empreses- han de tenir un sentit global, estar pensades per a qualsevol situació i no perdre mai de vista l’objectiu principal, ja que segons el professor d’Esade “la clau està a saber preveure allò que no ha passat, però passarà”.
L’estratègia i la tàctica, la puta i la ramoneta dels escacs
“Hi ha una diferència molt gran entre l’estratègia i la tàctica: la primera es juga a llarg termini, memoritzant passos i endevinant les jugades del contrincant; i la segona és a curt termini, un pla de xoc per a demostrar la superioritat en el joc”, explica Ramón Caro consultor, empresari i vicepresident de la Federació Catalana d’Escacs i president del club d’Escacs Mollet. Seguint aquesta mateixa línia, Caro recorda que els escacs sempre han estat molt lligats al món empresarial i que depenent del moment s’ha de saber triar quin d’ambdós conceptes serà el més encertat.
Les empreses -igual que les partides d’escacs- han de pensar-se bé. Esade posa de manifest la necessitat de demostrar que les empreses parteixen de la mateixa base que aquesta disciplina. I és que tal com relata Caro: “La paciència, l’estratègia i la necessitat d’aconseguir els objectius establerts són les pautes per a fer una bona empresa, però també una bona partida d’escacs”.
La intel·ligència artificial i els escacs
Igual que les empreses, els escacs també s'han digitalitzat i han obert la porta a la intel·ligència artificial. "Deep Blue fou la primera intel·ligència artificial que es va dissenyar per jugar a escacs", esmenta Gal·la Garcia-Castany, campiona de Catalunya i subcampiona d'Espanya femenina. Així doncs, d'aquella primera màquina que necessitava paràmetres per funcionar ara farà gairebé dues dècades han passat moltes d'altres com Alpha Zero, SentiMATE o Maia, que han aconseguit "millorar-se en cada estadi", explica Garcia-Castany. L'últim disseny és Decode Chess que t'explica per què la jugada que ha fet és la millor; una metàfora en si mateixa del fet que la intel·ligència artificial no només s'assembla a la humana sinó que en qualsevol moment ens podria guanyar la partida; escac i mat.