El governador del Banc d'Espanya, José Luis Escrivá, és dels qui pensa que Espanya va bé. Ho ha recalcat, però, amb matisos durant la seva visita al Cercle d'Economia aquest dijous. La seva conferència ha aplaudit la recepta econòmica del govern del qual va formar part entre 2020 i 2024 (primer com a ministre d'Inclusió, Seguretat Socials i Migracions, i després com a ministre de Transformació Digital i Funció Pública), però alhora ha advertit de "tres reptes" que afronta l'estat espanyol: la productivitat, el deute públic i l'habitatge.
Totes elles són qüestions molt repetides que coneixien bé els assistents a la trobada. Així doncs, la gran sorpresa ha estat l'absència del president del Cercle, Jaume Guardiola. L'acte l'ha dirigit la vicepresidenta Teresa García-Milá, la gran favorita per succeir Guardiola al càrrec aquest estiu, i tot plegat ha servit com a primera gran posada en escena abans de la Reunió del Cercle del pròxim mes de maig.
Trump, inflació i PIB
Amb un PowerPoint que amb prou feines funcionava, Escrivá ha radiografiat l'economia espanyola des de diferents prismes. Primer de tot, a partir de "l'incert" context geopolític. En aquest punt, Donald Trump i els seus aranzels han estat els previsibles protagonistes. "A Davos els vaig dir als nord-americans que s'havien disparat un tret al peu", ha confessat el governador. I és que segons els seus càlculs, la inflació nord-americana podria repuntar mig punt i el seu PIB escurçar-se un 1%. A l'estat espanyol també es notarà el terratrèmol del nou president i el PIB podria caure un 0,11%.
Escrivá ha recordat que la inflació dels serveis fa sis mesos que s'ha clavat al 4% i demana rebaixar-la al 3%
La imprevisibilitat d'aquest segon mandat de Trump pot generar inflació. La Reserva Federal (Fed) n'és conscient i per aquest motiu ha aturat les seves rebaixes dels tipus d'interès. Era rellevant conèixer si Escrivá, que forma part del consell de govern del Banc Central Europeu (BCE), creu convenient fer el mateix a Europa. El governador ha evitat pronunciar-se: "Sempre que ens reunim a Frankfurt diem que mantenim totes les opcions obertes i és realment així", ha explicat, malgrat que ha admès que hi ha membres del consell que tenen les coses més clares.
En canvi, Escrivá és un home caut. S'ha remès a les "tres o quatre baixades" de 25 punts bàsics previstes per aquest any, però, alhora, no ha descartat frenar aquesta política del BCE. El perquè té a veure amb la inflació dels serveis. Actualment, és l'indicador que més preocupa, ja que fa sis mesos que s'ha quedat clavada al 4%, és a dir, gairebé punt i mig per sobre de la inflació de l'eurozona (2,6%). "En períodes d'inflació baixa, la dels serveis sempre és una mica més alta", ha recordat. Ara bé, la clau per assolir el 2% que persegueix el BCE rau a rebaixar aquesta taxa al 3%. "És l'últim recorregut", ha apuntat.
Espanya va bé?
La terminologia que ha emprat el governador del Banc d'Espanya ha estat molt més optimista quan ha arribat el moment d'analitzar la situació de l'estat espanyol. És una realitat que l'economia espanyola (3,2%) creix molt per sobre de la mitjana europea (0,7%), però, a més, ho fa d'una manera més uniforme. "El creixement és generalitzat, hi ha patrons comuns entre sectors i aquest cop no hi ha una gran empenta només de l'immobiliari i la construcció", ha celebrat.
Des del seu punt de vista, tot plegat és fruit de decisions polítiques encertades. Un exemple? Les inversions en energies renovables des del 2017, que han permès que l'Estat tingui un preu de l'electricitat per a industrials un 30% més baix que la UE. "Sense elles, el cost seria un 50% més alt", ha subratllat el governador. De cara al futur, Escrivá ha demanat un "pla a mitjà termini" per aprofitar "l'avantatge competitiu" que genera la nostra ubicació geogràfica.
Aquesta mateixa ubicació ha permès que Espanya es distingeixi també en turisme, una dinàmica que ha beneficiat al sud d'Europa i que Escrivá preveu que es mantingui en el futur. D'acord amb el Banc d'Espanya, en aquest moment, el 44% de les llars pensen gastar durant les vacances 10 vegades més que fa dos anys. A més, el governador també creu que "Espanya té un dels millors nivells de digitalització i connectivitat d'Europa". Ho sap bé perquè ell mateix va liderar el ministeri de Transformació Digital entre el 2023 i el 2024 i, segons el seu diagnòstic, aquesta bona feina en connectivitat ha permès que les exportacions de serveis no turístics hagin crescut un 2% en quatre anys.
Com ser competitius, millorar l'habitatge i rebaixar el deute públic?
Amb aquesta anàlisi tan positiva, tocava posar-se seriós i parlar de les coses que no funcionen tan bé. I la baixa productivitat n'és una. "Des del 1999 es va obrir una bretxa amb França, Alemanya i Itàlia que va arribar a ser de 17 punts el 2018", ha anunciat. Ara bé, fins i tot en aquest apartat ha estat optimista. "En sis anys hem reduït set punts de diferència i ja ens trobem a 10, és un bon retrat per saber on convé continuar impulsant les polítiques", ha opinat.
A escala europea, un element desequilibrant és la manca d'absorció de la IA a les empreses de la Unió Europea (UE). La diferència amb els Estats Units és d'1,5% i, de fet, a Europa hi ha sis cops menys empreses unicorns que als Estats Units (693 per 111 de mitjana). "Als EUA es remunera molt més la inversió que hom fa en capital humà i això provoca que siguin molt més capaços d'atreure talent", ha remarcat. Tornant a escala espanyola, ha proposat copiar el model nord-americà i "intervenir" estatalment en l'aborció de la IA a través de "palanques i suports" per a les pimes.
Escrivá: "L'absència d'oferta d'habitatge pot acabar esdevenint un element que dificulti el funcionament del mercat de treball"
L'altra gran pedra a la sabata és el deute públic, que si bé el 2021 va arribar a ser del 124,2%, avui es troba al 101,8%. La reducció en quatre anys és tan notòria com la distància a què encara es troba l'estat espanyol de la demanda de Brussel·les: un 60%. "L'esforç s'ha de sostenir en el temps i ha de ser creïble i anticipat per part de mercats i agències de ràting, i això requereix esforçar-nos a mitjà-llarg termini", ha argumentat. La idea és que a finals d'aquesta dècada el deute espanyol ja estigui per sota del 90%.
Pel que fa al problema de l'habitatge, Escrivá ha estat breu i contundent. "L'absència d'oferta d'habitatge pot acabar esdevenint un element que dificulti el funcionament del mercat de treball", ha avisat. El governador creu que les administracions "han de col·laborar i treballar conjuntament amb elles" per solucionar una qüestió que, novament, requerirà un pla a mitjà-llarg termini, segons els seus càlculs. Si bé el PowerPoint d'Escrivá no ha aportat grans novetats quant a dades, la cita ha servit per conèixer de primera mà l'anàlisi i la recepta d'un ens tan rellevant com el Banc d'Espanya. Un bon aperitiu de cara a la Reunió del Cercle d'Economia d'aquí a unes setmanes.