L’economia espanyola va créixer el 2023 un 2,5%, superant totes les expectatives, incloses les del mateix govern espanyol, segons les dades publicades aquest dimarts per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Això implica que, a preus corrents, el PIB se situa en 1.462.070 milions d’euros, un 8,6% per sobre dels nivells del 2022. L’augment de l’economia espanyola arriba després d’un últim trimestre d’acceleració, amb un increment del 0,6% entre octubre i desembre, dues dècimes per sobre del trimestre anterior. En termes interanuals, el quart trimestre l’economia va créixer un 2% respecte al mateix període del 2022.
“Espanya ha crescut amb força el 2023, superant totes les expectatives”, ha assegurat el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo. Això, ha remarcat el responsable d’Economia del govern espanyol, situa l’economia en un “punt de partida avantatjós” de cara a aquest any per complir amb l’objectiu d’un augment del PIB del 2%. Els motors del creixement de l’economia han estat el consum privat i el bon comportament del mercat laboral, entre d’altres, segons el ministre. “Espanya serà la gran economia de l’Eurozona que més creixi el 2023 i el 2024”, ha dit Cuerpo.
Fa unes setmanes, l'Organització de les Nacions Unides (ONU) va estimar que el PIB espanyol creixerà un 1,8% el 2024. Les dades publicades en l'informe Situació i perspectives de l'economia mundial són més optimistes que les previsions donades a conèixer pel Banc d'Espanya i la Comissió Europea, que situen la millora de l'economia en l'1,6% i l'1,7%, respectivament. Al mateix temps, l'ONU col·loca el PIB espanyol per sobre la mitjana de la zona euro (1%) i les economies més desenvolupades (1,3%).
La bona marxa de l'economia espanyola també es traslladarà al 2025, segons indica el document. Pel 2025, l'ONU preveu un increment del PIB del 2,1%, sis dècimes més per sobre el de l'eurozona i cinc més en comparació amb el conjunt de les economies desenvolupades. Segons l'ONU, les perspectives en països com Espanya -així com Grècia i Portugal- són més favorables per la rellevància del sector serveis en l'economia. Altres estats amb Àustria, Alemanya o Finlàndia, amb una economia on la indústria manufacturera gaudeix de més pes, encara patiran les conseqüències de l'encariment de l'energia, l'enduriment de la política monetària i una activitat comercial internacional que no s'ha recuperat del tot.