Una bona part dels ajuntaments espanyols són a la cua de les ciutats de la Unió Europea en matèria de transparència i control financer, segons l’estudi L’auditoria dels ens locals a la Unió Europea, elaborat per l’Institut de Censors Jurats de Comptes d'Espanya (ICJCE). A partir de l’any 2022, les entitats de més gran dimensió hauran d’elaborar estats comptables consolidats, el que suposa un avanç important perquè els sistemes comptables permetin conèixer la situació econòmica i financera d’aquestes entitats, necessari si es vol controlar el seu dèficit i deute, a més de garantir la transparència en la seva gestió.
En el cas concret d’Espanya, l’estudi palesa que es troba entre els països on l’auditoria té menor abast i haurien d’establir-se mesures que permetin millorar la situació, tota vegada que fins i tot en les grans ciutats no hi ha auditories anuals, a diferència del que ocorre en la major part de països europeus. La col·laboració dels auditors del sector privat pot ser una opció que permeti incrementar la cobertura de l’auditoria, que hauria de ser obligatòria per a totes les entitats.
El president de l’ICJCE, Ferran Rodríguez, junt amb el president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC), Antoni Gómez, ha presentat aquest estudi durant la 13ª Jornada d’Auditoria del Sector Públic -Nous horitzons en l’auditoria del sector públic- celebrada en format híbrid a la seu del Col·legi.
“2020 hauria d’haver estat un punt d’inflexió en aquesta situació, ja que va ser l’exercici en què es va començar a aplicar el Reial Decret 424/2017 que regula el control intern en les entitats del Sector Públic Local. Tot i que no ho deia literalment, per les mesures que conté i les responsabilitats que estableix, a la pràctica aquest Reial Decret exigeix que a partir d’aquest any la majoria dels comptes de les entitats que depenen dels ajuntaments de certa dimensió siguin objecte d’auditories independents”, ha explicat Ferran Rodríguez Arias.
Gómez: “L’auditoria externa anual compleix un objectiu essencial preventiu, no sols respecte de potencials irregularitats sinó sobretot per assegurar que els comptes reflecteixen de forma adequada la situació"
Per a Antoni Gómez, “l’auditoria externa anual compleix un objectiu essencial preventiu, no sols respecte de potencials irregularitats sinó sobretot per assegurar que els comptes reflecteixen de forma adequada la situació. Aquesta funció ha d’estar desvinculada de la responsabilitat última de formulació dels comptes, per evitar ser jutge i part. L’escassa auditoria externa practicada en els comptes dels ajuntaments espanyols -molt inferior a la del sector privat- també penalitza el control en allò relatiu a la gestió i assignació amb criteris d’eficiència dels Fons Next Generation de la Unió Europea”.
Menor abast de l’auditoria dins del sector local
D’acord amb l’estudi, Espanya es troba en el grup de països amb menor abast o nivell d’implantació de l’auditoria dins del sector local, atès que ni en les entitats administratives ni en les dependents es porta a terme una auditoria anual de la informació financera, ni tampoc una auditoria de legalitat. Aquesta situació de no auditoria d’una part de les entitats administratives i amb pressupost és contrària a la Directiva 2011/85/UE, que exigeix l’auditoria independent de totes les entitats del sector públic de forma anual.
A Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Itàlia i Luxemburg la totalitat d’entitats incloses en el sector local (tant l’ens principal com les entitats dependents) queden sotmeses a una auditoria financera i legal de forma anual, a més del control intern.
Aquest estudi demostra que economies teòricament menys rellevants que l’espanyola, com la grega o la portuguesa, han avançat notablement en el control dels comptes dels ajuntaments i superen a Espanya. En la majoria dels països europeus es realitzen auditories tots els anys, amb diferents modalitats, dels comptes de les entitats locals en les grans ciutats europees.
El Covid i la guerra d’Ucraïna, nous reptes per al control financer de les administracions públiques
El Covid, la guerra a Ucraïna i el procés inflacionista que han generat estan requerint l’adopció per part de les administracions públiques de mesures d’impacte immediat. “L’acció política davant aquestes conjuntures requereix agilitat, però en processos en què han de prevaler les màximes garanties, com són els de les administracions públiques, l’agilitat sovint implica majors riscos i l’accés a recursos que, per requerir-se de forma puntual, no estan disponibles en les administracions. Des de l’inici de la crisi sanitària des de l’Instituto hem traslladat a totes les institucions la nostra preocupació per aquest fet i la necessitat que es compti amb nosaltres per reduir aquests riscos”, ha expressat Ferran Rodríguez Arias.
Des de l’ICJCE es valora de forma positiva el fet que a nivell autonòmic i estatal les administracions estiguin comptant amb la col·laboració dels auditors per a un millor control dels processos de concessió d’ajuts urgents per efectes del Covid o de la invasió d’Ucraïna. Malgrat això, el president de l’ICJCE ha indicat que “hi ha encara un ampli marge de millora en la col·laboració públic-privada en el control extern de les administracions públiques”.