A principis de l’any 2023, a través del seu tradicional rànquing global, el Centre for Economics and Business Research va donar a conèixer que Mèxic arrabassaria la quinzena posició de la classificació d’economies més destacades a Espanya. Principalment, el think tank justificava les seves paraules pel fet que el PIB estatal, en aquell període, encara no havia assolit els nivells previs a l’esclat de la pandèmia. Dotze mesos més tard, l’actualització del rànquing afegeix més pessimisme per Espanya, ja que deixa la seva economia per darrere d’Indonèsia. Les previsions del Fons Monetari Internacional apunten que aquest últim fet serà una realitat entre els anys 2026 i 2027.
El Centre for Economics and Business Research considera que, durant el període 2023-2027, el PIB espanyol augmentarà un 1,7% de mitjana. Com a referència, l’any 2007, Espanya ocupava la vuitena posició. Les veus expertes vinculen el retrocés a la davallada de la productivitat, un deute públic elevat o l’alta dependència que l’economia té dels sectors de baixa qualitat. Al tercer trimestre del 2023, a partir de la documentació facilitada pel Banc d’Espanya, el deute de les administracions públiques va arribar als 1,5 bilions d’euros.
Per administracions territorials, el deute de les comunitats autònomes va augmentar fins als 320.000 milions d'euros, mentre que el dels governs locals es va situar en els 23.000 milions d'euros. Retornant a l’escenari internacional, l’informe de l’organització britànica apunta que l’any 2037 serà la data on la Xina superarà els Estats Units i es convertirà en la principal economia mundial. En aquest sentit, l’Índia també es troba en condicions de tenir un protagonisme destacat al costat d’aquests dos països.
La resta dels mortals
A curt i mitjà termini, el CEBR pronostica una lleugera caiguda de posicions d’Alemanya dins del rànquing, concretament de la tercera a la cinquena posició. En canvi, altres potències europees com França i el Regne Unit mantenen la seva quota de poder, setena i sisena posició, respectivament. Fins al 2038, Europa perdrà protagonisme a favor de regions emergents com Brasil, Corea del Sud o el Canadà. En aquest sentit, les projeccions per a dintre de 15 anys contemplen que menys d'una cinquena part (19,2%) del PIB mundial en dòlars correspongui a Europa, davant del 23,6% del 2023 i el 33,5% de fa 15 anys. En canvi, el panorama per a les economies asiàtiques és gairebé el contrari, ja que s'espera que la participació d'aquestes augmenti del 20,8 al 33,9% en aquest horitzó de 30 anys.
Per aterrar les dades macroeconòmiques a un entorn més pròxim, actualment, Catalunya acull el 26% de les filials estrangeres a tot l’Estat (24.148 empreses amb matriu estrangera), segons un estudi d’Informa. En termes de facturació, el moviment d’aquestes empreses representa un 18% de la xifra global de les companyies. Així mateix, un informe d’ACCIÓ conclou que les filials estrangeres ubicades a Catalunya, segons el seu volum de facturació, són dels àmbits de l'automoció (16%), l'alimentació (14%), la química (12%), la indústria farmacèutica (7,5%) i les TIC (4,4%). L’agència pública ha donat a conèixer que hi ha una cartera de 600 projectes de companyies estrangeres que potencialment poden invertir a Catalunya. Pel que fa als països d’origen, Estats Units, França, Alemanya, Regne Unit, Itàlia, Japó, Singapur i la Xina són els estats que tenen una relació més estreta amb l’economia catalana.