És temps de plans i pressupostos. La pandèmia ens ha portat el tancament d’una de cada tres de les nostres empreses però també un nivell de solidaritat europea fins ara mai conegut. Hem vist com ràpidament els governs han presentat una distribució, sabem les partides previstes per departament, però no els resultats que en podem esperar.
Com voldríem que es distribuïssin i s’expliquessin aquests pressupostos?
Hi ha països que s’estan fent populars perquè ho estan fent bé, i no, no són ni Estònia ni els països Nòrdics, són països com Nova Zelanda o Taiwan. Parlem de Nova Zelanda, un país petit amb una població de menys de 5 milions d’habitants.
La seva primera ministre és Jacinda Ardern, té 39 anys, per rendir comptes del que havia fet els seus primers dos anys, va fer un discurs de dos minuts el Novembre del 2019 que va donar la volta al món!
"Hi ha països que s’estan fent populars perquè ho estan fent bé, i no, no són ni Estònia ni els països Nòrdics, són països com Nova Zelanda o Taiwan"
Mireu-lo, són només 2 minuts i val la pena! No només pel seu contingut sinó per l’estil de comunicació política.
En aquests dos minuts Jacinda Ardern enumera i comenta les fites que el seu govern ha aconseguit en els passats dos anys, són aquestes:
- S’han creat 92.000 llocs de treball.
- S’han construït més de 2.200 cases d’habitatge públic.
- S’han plantat 140 milions d’arbres.
- S’ha millorat el tractament contra el càncer amb més aparells de radiació.
- S’han proporcionat visites mèdiques a baix cost a més de 500.000 ciutadans.
- S’ha incrementat el salari mínim.
- S’han construït classes per 100.000 escolars.
- La taxa d’atur és la més baixa en 11 anys.
- S’han prohibit els especuladors offshore.
- S’ha millorat l’atenció a la salut mental.
- S´ha assolit l’increment de sous més alt en els darrers 10 anys.
- S’ha implementat el paquet familiar.
- S’ha incrementat el finançament escolar.
- S’han incrementat els efectius de la policia.
- S’han prohibit les bosses de plàstic d’un sol ús.
- S’han introduït els programes de dinars gratuïts a les escoles.
- S’han incrementat els fons pel tractament de les addiccions.
Si ens fixem un moment en aquest recull de mesures veurem que tenen tres característiques: 1) són objectius compartits per una gran part de la ciutadania, 2) parla de resultats concrets i 3) majoritàriament no són coses que han passat sinó que ha fet l’administració o en les que ha contribuït l’administració.
Voldria comparar-ho amb el que es fa aquí. A tot arreu hi ha policy que no està massa bé, no fora just, he agafat la que al meu entendre és una de les millors peces de policy que s’han fet darrerament, el “Plan España Digital 2025” de la Carme Artigas, Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial.
És una peça moderna on cada objectiu va acompanyat d’una mesura concreta. Per exemple, el primer objectiu és connectivitat digital i la fita esperada és el 100% de la població amb cobertura 100Mbps el 2025. Hi ha 10 objectius.
Això és important, una policy sense mesures concretes, no és una policy, és una declaració d’intencions.
El primer problema que ens trobem és esbrinar què farà concretament l’administració. Primer es parla de 140.000 milions mobilitzats en els pròxims 5 anys, però que durant el 2020-2022 serà un volum previst d’inversió públic-privat de 70.000 milions, públics només 20.000, dels quals 15.000 corresponen a programes i instruments de finançament europeus. Es preveu, que la inversió privada sigui de 50.000 milions (sí 50K ... post covid). Total, la inversió de l’administració són 5.000 milions. No he volgut esbrinar quants d’aquests estaven ja compromesos i quants són nous.
Aquesta és una pràctica habitual a molts països, però resulta demolidor per a la credibilitat dels programes. Al ciutadà, i a l’expert, li és ben bé impossible saber què és nou i què és un joc de mans comptable.
Com sempre hi ha tota una colla de polítiques que estan poc representades, com ara l’impuls a Cloud en les empreses, peça fonamental de la competitivitat, la manca de visualització de digital first o l’èmfasi en les infraestructures i la manca d’una concepció de l’administració com a plataforma o arquitectures API.
Les fites són sovint molt quantitatives. Per exemple en la digitalització de l’Administració es parla d’un 50% dels serveis públics en app. Ara bé podem digitalitzar amb PDFs com es fa en bona part de l’administració, o fer serveis solucions més integrals. Us imagineu fer comandes a Amazon omplint PDFs? Jo, tampoc ... La manca de fites a nivell qualitatiu és palesa.
De tota manera aquests objectius són escassos i no es parla massa d’implementació. Tot seguit tenim un seguit d’expectatives per part d'allò privat i allò públic on és difícil desentranyar desitjos, previsions i projectes concrets de l’administració.
"Els objectius no tenen un pressupost assignat. No és possible saber a través del document quelcom tan bàsic com on aniran els diners i per tant el grau d’implicació pressupostària de l’administració"
Un tema molt important també és que els objectius no tenen un pressupost assignat. No és possible saber a través del document quelcom tan bàsic com on aniran els diners i per tant el grau d’implicació pressupostària de l’administració en cada partida. Tampoc el grau de compromís pressupostari europeu o de la resta de l’administració.
Quines són les pràctiques a les millors empreses?
Potser la més coneguda al sector digital i que ha esdevingut un estàndard arreu és OKR, Objectives and Key Results. Es una metodologia inventada per Andrew Grove mentre era CEO d'Intel. Andrew va ser qui va convertir Intel en el fabricant de semiconductors més important del món. Va escapar d’Hongria emigrant als USA, primer a NYC i després a Califòrnia a on va obtenir un PhD a U.C. Berkeley, i va morir el 2016.
La metodologia és senzilla, es tracta de definir objectius clars, assumits per tota l’organització i 3-5 resultats clau que siguin mesurables amb un nivell baix d’arbitrarietat, on no hi puguin haver massa discussions ni massa punts de vista, sinó que es puguin contestar amb un “sí” o un “no”.
"Metodologia: definir objectius clars, assumits per tota l'organització i 3-5 resultats clau que siguin mesurables amb un nivell baix d'arbitrarietat i que es puguin contestar amb "sí" o "no""
Per exemple, un bon resultat en capacitats digitals és tenir 1-3 universitats tècniques entre les 100 millors del món en el rànquing de Shanghai (el més acceptat). Alguna de les mètriques del “Plan España Digital” són d’aquest estil, com per exemple la de connectivitat digital d’arribar a una cobertura del 100% amb un mínim de 100Mbps. Ara bé, és important que n’hi hagi més d’una, els objectius no es poden objectivar amb només una normalment.
Hi veieu alguna coincidència amb el discurs de la Jacinda Ardern, la primera ministre neozelandesa? Segur que si! Un govern eficient, clar, amb objectius compartits, resultats concrets i atribuïbles. Ara que parlem i parlarem tant de plans i pressupostos, potser cal recordar-ho!