El president del Govern central, PedroSánchez, ha anunciat una sèrie de mesures per pal·liar els efectes de la inflació i la crisi econòmica sobre la ciutadania. La principal ha estat la creació d'un nou impost extraordinari sobre entitats financeres i grans empreses energètiques, amb el que l'executiu preveu recaptar fins a 7.000 milions d'euros en dos anys.
Segons ha explicat el cap de l'executiu durant la seva intervenció en el debat sobre l'estat de la Nació, el primer dels dos nous tributs, que afectarà "els grups dominants del sector elèctric", entrarà en vigor el 2023 i estarà en actiu fins a finals de 2024, i atacarà els beneficis extraordinaris dels gegants del sector amb una recaptació objectiu d'uns 2.000 milions d'euros.
En el cas de la banca, Sánchez argumenta que "les grans entitats financeres ja han començat a beneficiar-se de la pujada de tipus d'interès" implementada pel Banc Central Europeu per controlar la inflació i que pot contribuir a devaluar l'estalvi de les rendes del treball. En aquest sentit, el nou impost sobre els beneficis empresarials del sector recaptarà, segons el president, uns 1.500 milions d'euros cadascun dels dos anys en què romandrà actiu.
Segons ha explicat la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, les noves taxes s'aplicaran sobre aquelles empreses que registrin una facturació superior als 1.000 milions d'euros. L'objectiu de l'impost, segons la titular, és un "repartiment just de les càrregues" de la crisi entre les societats i la ciutadania. Així, la ministra ha demanat a les empreses un "esforç afegit temporal" després de mesos d'inestabilitat que han aprofitat per multiplicar els seus beneficis.
Pèrdues als mercats
La borsa espanyola ha entrat en pèrdues després de l'anunci del president del Govern. L'Ibex 35 ha caigut a les 13.11 hores, just després de la intervenció de Sánchez, un 1,3%, amb una pèrdua de 8.000 punts sencers. La banca ha estat el principal motor de la davallada, amb les entitats catalanes patint els efectes més greus. Així, CaixaBank és la firma més afectada, amb un retrocés del 7,75%, seguida de Sabadell, que ha fregat el 7%. Bankinter (-5,49%), BBVA (-5,39%) i Santander (-4,67%) han acompanyat els dos grans bancs de país en aquesta tendència.
Per altra banda, empreses de l'economia productiva mostren una recuperació que frena parcialment l'efecte del nou impost sobre els beneficis extraordinaris del sector financer. Cellnex és l'empresa de la llista que registra un resultat positiu més ample, amb una pujada del 3,5%, seguida de Solaria, Acciona i Inditex, totes elles per sobre de l'1%.
Bonificació del transport
Als nous impostos a les grans empreses beneficiàries de la crisi energètica i econòmica s'afegeix una mesura de retall dels costos de les famílies. En aquest cas, la bonificació completa dels abonaments combinats de Rodalies i mitja distància de Renfe, que seran gratuïts des de l'1 de setembre i fins a finals de 2022.
El vicepresident de la Generalitat, JordiPuigneró, considera que la mesura no és l'adequada. Segons el titular del departament de Territori, "els usuaris de Rodalies esperen que funcioni, no que sigui gratis". En aquest sentit, reclama una millora del finançament i critica que la mesura "situa el transport públic al límit del col·lapse econòmic i de servei".
Sánchez ha anunciat que "es deixarà la pell per defensar la classe mitjana i treballadora del país", tot anunciant altres mesures territorials, com la reactivació de l'operació Campamento, de construcció d'habitatge públic a Madrid. Tot plegat, defensa, per afavorir les condicions d'uns treballadors per als que "cada cop costa més arribar a final de mes i la compra és cada cop més cara". "Me'n faig càrrec", assegura el mandatari.