L'Estat Espanyol aprofundeix l'infrafinançamentcatalà. La baixa taxa d'execució de les inversions previstes als Pressupostos Generals de l'Estat per a Catalunya es manté el 2021, exercici en què poc més d'un terç de les partides previstes pel territori van arribar als seus destinataris. En total, només s'hi van destinar 739,8 milions d'euros, molt menys dels 2.068,1 MEUR que prometien els comptes generals aprovats pel Congrés dels diputats. Amb aquestes xifres publicades pel Ministeri d'Hisenda, Catalunya és la comunitat autònoma que menys part va rebre del finançament que li corresponia segons el document econòmic de l'Estat –a diferència de la Comunitat de Madrid, amb previsions inferiors a les catalanes, d'uns 1.229,4 MEUR, però on s'hi van executar uns 2.089 milions d'euros en inversions, un 184% més del previst.
Les històricament malparades infraestructures de transport del país van ser les que més van patir la negligència de l'Estat. Renfe va rebre només un 34,6% dels ingressos pressupostats, mentre que Adif es va quedar per sota del 24%. Amb tot, formen part de la partida més danyada del curs 2021, la del sector públic empresarial –que inclou les dues operadores, però també Enaire, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona o Cilsa– de la que només va arribar un 27,3% dels 1.886 milions d'euros programats pel curs.
L'Administració General de l'Estat a Catalunya, a diferència de les infraestructures, sí va rebre bona part dels ingressos que hi corresponien. Tot i això, l'elevat grau d'execució pressupostària, superior al 91% –fins a 153,1 milions d'euros– , correspon només a alguns dels ministeris, com el de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que va rebre un 86,2% de l'experat, uns 141,1 MEUR; o el d'Interior, que amb 2,1 milions d'euros transferits va arribar al 86,2%. A l'altra banda de la forquilla s'hi troba el ministeri de Treball i Economia Social, que només va ingressar 36.117 euros, un 4,6% del total. El Ministeri de Transifió Ecolòfica i Repte Demogràfic i el de Ciència i Innovació van disparar els ingressos d'organismes autònoms, dels 1,5 MEUR pressupostats a prop de 97 milions d'euros executats.
Per la seva banda, la Comunitat de Madrid va rebre una inversió pública superior als 2.000 milions d'euros durant l'exercici 2021, un 184% més de l'esperat, fins als 2.089 milions d'euros. Les inversions de l'administració general de l'Estat al territori capitalí es van disparar fins als 836,9 milions d'euros, un astronòmic 438,8% més del pressupostat.
Dades "decebedores"
El conseller d'Economia de la Generalitat, JaumeGiró, critica aquesta xifra, que considera "veritablemente sorprenent, trista i decebedora". El titular d'Economia considera que la situació generada per l'infrafinançament català és "incomprensible per part d'un govern que diu ser el més descentralitzat d'Europa".
Segons Giró, el desequilibri econòmic que pateixen les administracions catalanes amb altres indrets de l'Estat expliquen "per què Madrid de vegades va com va i Catalunya va com va". El conseller ha criticat especialment la manca d'execució pressupostària d'empreses dependents del govern espanyol com són Renfe, Adif o Ports de l'Estat, algunes de les més malmeses per la manca d'execució dels comptes espanyols.
L'Estat es defensa
El Govern central defensa que les informacions publicades no reflecteixen la totalitat de l'esforç econòmic de l'Estat a Catalunya. Segons afirmen, el país ha estat "la comunitat autònoma que més inversió ha rebut des del juny de 2018", un total de 3.671 milions d'euros; un augment del 53% respecte dels quatre anys anteriors, entre el 13 i el 18, quan va rebre uns 2.399 milions d'euros.
Tot i que reconeix que la situació del 2018 reflectia una "manca important d'inversió" en les infraestructures catalanes, el Govern central reivindica un esforç que descriu com a "colossal", tot i que la pandèmia ha fet descendir les inversions, no només a Catalunya sinó a tot l'Estat. Quant a infraestructures, però, l'executiu recorda que el 2021 es van executar 1.243 milions d'euros del total del pressupost de Transports a Catalunya, "la segona al rànquing per darrere de Madrid".