08
d'Abril
de
2017
Act.
11
d'Abril
de
2017
Esther Sánchez mira molt el rellotge. Viu "esgarrapant" temps -segons confessa- a les seves jornades, ja que a més de ser presidenta del Consell Assessor per a la Reforma Horària és cap de recursos humans d'una multinacional del sector de l'automoció amb seu a Les Franqueses del Vallès. Un fet que, des del punt de vista dels horaris, té "les seves complexitats". Qui va ser directora del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) assegura que, molt sovint, "fem broma sobre com és de difícil conciliar perquè estàs afegint als teus compromisos professionals una tasca social. Això significa que fas les coses a hores intempestives, però saps que és un temps i una tasca que ha de contribuir a crear un model social molt més democràtic, en el sentit real i pur de la paraula, on es respectin els drets dels ciutadans amb la boca ben oberta", declara convençuda.
Actual consellera del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), Sánchez apunta que "després d'haver fet tota l'anàlisi, de les evidències científiques, del suport de què serien els fonaments de la Reforma Horària, ara ve el moment de la veritat".
Quins arguments utilitza per convèncer qui encara no està convençut de la Reforma Horària?
El discurs no pot ser en cap cas un discurs estàndard. Comporta un procés de canvi que s'ha de fer prenent com a referència el context en què nosaltres volem incidir amb totes les seves característiques i resistències. El discurs que tenim per convèncer les empreses de les bondats són arguments diferents dels que utilitzem quan parlem amb el comerç, amb el sector cultural o amb l'ensenyament. Sí que és cert que en contra de l'aforisme que diu que "el temps és or", perquè no, el temps és vida i hem de ser molt conscients que una organització del temps endreçada ha de permetre gaudir de temps per la cura de les persones, l'oci, pel consum, per a la cura i la salut, el descans, la formació, l'acció social... Si tenim temps per formar-nos, serem una societat molt més cultivada i molt més productiva, on la democràcia no serà posar un vot cada quatre anys i prou, sinó on realment els ciutadans podran decidir participar en l'acció pública. I si tenim temps per cuidar-nos, per dormir prou, tindrem una societat molt més sana i amb menys despesa sanitària. Quan la gent pot plegar abans, tenir temps per ells, està molt més contenta i satisfeta, flueix i, per tant, treballa millor. Això les empreses que no ho veuen estan perdent productivitat i això val tant pel sector industrial com pels serveis, tant per una gran empresa com una petita empresa.
Han presentat proves pilot a empreses i també a diferents ajuntaments. Quina és la resposta que els han donat?
Hi ha municipis que des de bon començament s'han adherit per una qüestió de model social. És possiblement molt més fàcil, des del punt de vista de la gestió, a alguns ajuntaments petits, tot i que aquí en tenim de totes les mides. Però des de bon començament teníem clar que l'Administració pública ha de jugar un paper exemplar i de lideratge, que tingui uns models de conciliació ben clars i que la gestió que faci dels seus recursos humans sigui adequada, però que els ciutadans també promoguin aquest procés. Han de pilotar aquesta tasca de concertació, que impliquem les Administracions, les empreses, etc. perquè des de la persuasió serà molt més fàcil, sigui quin sigui el marc normatiu de referència.
Parla de marc normatiu. Hi ha una proposició de llei al Parlament que s'està redactant. En quina situació està?
D'una banda és dotar-nos d'una norma que d'alguna manera estableixi -com en el seu dia la Llei del Tabac- un dia zero, on comença tot. El nostre objectiu és que aquesta llei tingui el suport de tots els partits polítics. Ara ha passat a la fase de tramitació i a partir d'aquí s'obrirà el procés de debat perquè sigui una llei aprovada per consens. Evidentment hi ha debat en el si de la comissió, però en qualsevol cas no parteix d'una idea coercitiva: no volem que ningú se senti obligat a fer-ho, ni que ningú pensi que darrere de la Reforma Horària hi haurà una inspecció sancionant perquè hi ha molts altres beneficis.
Amb quins terminis es compta?
Aquests terminis ara mateix són relatius perquè el context polític també és molt complicat... Com que la filosofia és de persuasió i d'adhesió, el que volem és concloure amb un Pacte Nacional per la Reforma Horària i assolir-ho amb un seguit d'iniciatives que hem posat en marxa perquè als sectors especialment afectats per aquesta Reforma hi puguin haver propostes i tinguem polítiques d'estratègia per superar aquestes resistències. Part del debat a propòsit dels horaris escolars està profundament condicionat pels horaris laborals de les famílies i, en aquest sentit, el que volem identificar són quines accions són pròpies d'un sector o quines són palanca per al desenvolupament d'altres.
Pot passar amb el sector comerç, per exemple. S'han plantejat de quina manera afectarà la nova Llei de Comerç a la Reforma?
Observem des de la distància. El debat, més a fons, es planteja en el si de les taules quadrangulars i en qualsevol cas no necessàriament han de ser processos incompatibles, perquè tenim una normativa que és l'Estatut dels Treballadors el qual estableix una organització del temps en clau industrialista i, per tant, molt lluny dels esquemes actuals d'organització de les empreses; una llei que, a més a més, ha patit durant els darrers anys una sèrie de reformes que han flexibilitzat el tractament que les empreses poden donar als horaris i jornades, i malgrat això, la Reforma Horària és possible. Hauríem de separar els dos debats perquè, sigui quina sigui la regulació de la normativa comercial, la Reforma Horària es pot igualment dur a terme. Seria molt pueril i ingenu pretendre que aquests interessos que defensem s'han de dur a terme prescindint d'altres interessos econòmics o dels d'altres col·lectius.
Compten amb el suport del Departament de Treball i dels sindicats, que incorporaran la filosofia a les negociacions de convenis col·lectius. Serà més fàcil arribar a acords?
Sí si els sindicats i les associacions empresarials estan convençudes, perquè els convenis els negocien les dues parts. Entenem el discurs dels sindicats quan diuen "alerta" perquè en un determinat moment normatiu, on la flexibilitat pugui ser associada a precarietat, on hi ha un seguit de sectors o persones en situacions de debilitat i per als quals parlar de Reforma Horària no deixa de ser complicat -o dins de les prioritats està en un nivell més baix-, la respectem i l'hem d'integrar. Respecte dels interessos de les associacions empresarials també entenem les pors i resistències perquè pensin que, segons quines polítiques de conciliació, puguin comprometre els interessos productius de les empreses i no són onegés. Com ho podem conciliar? Assegurem-ne que totes aquelles mesures que proposem realment poden reportar en beneficis productius de les empreses.
Ha fet referència abans a la Llei del Tabac com a exemple. Aquesta llei va aplicar-se atenent al sentit comú... és el que cal aplicar a la Reforma Horària?
Exacte. Tenim uns horaris que, comparats amb la resta del món o d'Europa, estan generant un munt de perjudicis per a molts col·lectius: dormim menys que els nostres socis europeus, tenim uns hàbits d'àpats qüestionables, unes jornades laborals molt extenses que comporten que, en molts casos, multipliquem els temps de treball amb el perjudici que genera per a la salut, específicament a les dones, etc. Hem de posar una mica de seny. El nivell al qual arribem està condicionat per la capacitat que tinguem tots els interlocutors d'arribar a solucions i propostes creatives, però inqüestionablement és una qüestió de sentit comú i de dir "ara".
I el 2017 és "ara"?
Com a Consell hem ajornat aquest moment zero al 2018 perquè finalment el context polític també influeix. No estarem eternament en aquest projecte, ha de tenir una data final perquè si no, gastarem i esgotarem el procés i el que volem és que sigui efectiu i que tingui impacte. Som conscients que si hem ajornat la seva implantació perquè el context serà més favorable, ho hem de fer.
Actual consellera del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), Sánchez apunta que "després d'haver fet tota l'anàlisi, de les evidències científiques, del suport de què serien els fonaments de la Reforma Horària, ara ve el moment de la veritat".
Quins arguments utilitza per convèncer qui encara no està convençut de la Reforma Horària?
El discurs no pot ser en cap cas un discurs estàndard. Comporta un procés de canvi que s'ha de fer prenent com a referència el context en què nosaltres volem incidir amb totes les seves característiques i resistències. El discurs que tenim per convèncer les empreses de les bondats són arguments diferents dels que utilitzem quan parlem amb el comerç, amb el sector cultural o amb l'ensenyament. Sí que és cert que en contra de l'aforisme que diu que "el temps és or", perquè no, el temps és vida i hem de ser molt conscients que una organització del temps endreçada ha de permetre gaudir de temps per la cura de les persones, l'oci, pel consum, per a la cura i la salut, el descans, la formació, l'acció social... Si tenim temps per formar-nos, serem una societat molt més cultivada i molt més productiva, on la democràcia no serà posar un vot cada quatre anys i prou, sinó on realment els ciutadans podran decidir participar en l'acció pública. I si tenim temps per cuidar-nos, per dormir prou, tindrem una societat molt més sana i amb menys despesa sanitària. Quan la gent pot plegar abans, tenir temps per ells, està molt més contenta i satisfeta, flueix i, per tant, treballa millor. Això les empreses que no ho veuen estan perdent productivitat i això val tant pel sector industrial com pels serveis, tant per una gran empresa com una petita empresa.
 |
| Foto: Lali Álvarez |
Han presentat proves pilot a empreses i també a diferents ajuntaments. Quina és la resposta que els han donat?
Hi ha municipis que des de bon començament s'han adherit per una qüestió de model social. És possiblement molt més fàcil, des del punt de vista de la gestió, a alguns ajuntaments petits, tot i que aquí en tenim de totes les mides. Però des de bon començament teníem clar que l'Administració pública ha de jugar un paper exemplar i de lideratge, que tingui uns models de conciliació ben clars i que la gestió que faci dels seus recursos humans sigui adequada, però que els ciutadans també promoguin aquest procés. Han de pilotar aquesta tasca de concertació, que impliquem les Administracions, les empreses, etc. perquè des de la persuasió serà molt més fàcil, sigui quin sigui el marc normatiu de referència.
Parla de marc normatiu. Hi ha una proposició de llei al Parlament que s'està redactant. En quina situació està?
D'una banda és dotar-nos d'una norma que d'alguna manera estableixi -com en el seu dia la Llei del Tabac- un dia zero, on comença tot. El nostre objectiu és que aquesta llei tingui el suport de tots els partits polítics. Ara ha passat a la fase de tramitació i a partir d'aquí s'obrirà el procés de debat perquè sigui una llei aprovada per consens. Evidentment hi ha debat en el si de la comissió, però en qualsevol cas no parteix d'una idea coercitiva: no volem que ningú se senti obligat a fer-ho, ni que ningú pensi que darrere de la Reforma Horària hi haurà una inspecció sancionant perquè hi ha molts altres beneficis.
Amb quins terminis es compta?
Aquests terminis ara mateix són relatius perquè el context polític també és molt complicat... Com que la filosofia és de persuasió i d'adhesió, el que volem és concloure amb un Pacte Nacional per la Reforma Horària i assolir-ho amb un seguit d'iniciatives que hem posat en marxa perquè als sectors especialment afectats per aquesta Reforma hi puguin haver propostes i tinguem polítiques d'estratègia per superar aquestes resistències. Part del debat a propòsit dels horaris escolars està profundament condicionat pels horaris laborals de les famílies i, en aquest sentit, el que volem identificar són quines accions són pròpies d'un sector o quines són palanca per al desenvolupament d'altres.
Pot passar amb el sector comerç, per exemple. S'han plantejat de quina manera afectarà la nova Llei de Comerç a la Reforma?
Observem des de la distància. El debat, més a fons, es planteja en el si de les taules quadrangulars i en qualsevol cas no necessàriament han de ser processos incompatibles, perquè tenim una normativa que és l'Estatut dels Treballadors el qual estableix una organització del temps en clau industrialista i, per tant, molt lluny dels esquemes actuals d'organització de les empreses; una llei que, a més a més, ha patit durant els darrers anys una sèrie de reformes que han flexibilitzat el tractament que les empreses poden donar als horaris i jornades, i malgrat això, la Reforma Horària és possible. Hauríem de separar els dos debats perquè, sigui quina sigui la regulació de la normativa comercial, la Reforma Horària es pot igualment dur a terme. Seria molt pueril i ingenu pretendre que aquests interessos que defensem s'han de dur a terme prescindint d'altres interessos econòmics o dels d'altres col·lectius.
Compten amb el suport del Departament de Treball i dels sindicats, que incorporaran la filosofia a les negociacions de convenis col·lectius. Serà més fàcil arribar a acords?
Sí si els sindicats i les associacions empresarials estan convençudes, perquè els convenis els negocien les dues parts. Entenem el discurs dels sindicats quan diuen "alerta" perquè en un determinat moment normatiu, on la flexibilitat pugui ser associada a precarietat, on hi ha un seguit de sectors o persones en situacions de debilitat i per als quals parlar de Reforma Horària no deixa de ser complicat -o dins de les prioritats està en un nivell més baix-, la respectem i l'hem d'integrar. Respecte dels interessos de les associacions empresarials també entenem les pors i resistències perquè pensin que, segons quines polítiques de conciliació, puguin comprometre els interessos productius de les empreses i no són onegés. Com ho podem conciliar? Assegurem-ne que totes aquelles mesures que proposem realment poden reportar en beneficis productius de les empreses.
 |
| Foto: Lali Álvarez |
Ha fet referència abans a la Llei del Tabac com a exemple. Aquesta llei va aplicar-se atenent al sentit comú... és el que cal aplicar a la Reforma Horària?
Exacte. Tenim uns horaris que, comparats amb la resta del món o d'Europa, estan generant un munt de perjudicis per a molts col·lectius: dormim menys que els nostres socis europeus, tenim uns hàbits d'àpats qüestionables, unes jornades laborals molt extenses que comporten que, en molts casos, multipliquem els temps de treball amb el perjudici que genera per a la salut, específicament a les dones, etc. Hem de posar una mica de seny. El nivell al qual arribem està condicionat per la capacitat que tinguem tots els interlocutors d'arribar a solucions i propostes creatives, però inqüestionablement és una qüestió de sentit comú i de dir "ara".
I el 2017 és "ara"?
Com a Consell hem ajornat aquest moment zero al 2018 perquè finalment el context polític també influeix. No estarem eternament en aquest projecte, ha de tenir una data final perquè si no, gastarem i esgotarem el procés i el que volem és que sigui efectiu i que tingui impacte. Som conscients que si hem ajornat la seva implantació perquè el context serà més favorable, ho hem de fer.