Va ser el passat 8 de gener quan el preu de la electricitat es va acostar als 95 €/MWh (megawatt per hora), una xifra inimaginable uns mesos abans. La causa, segons s’explicava llavors, era l'important increment de la demanda energètica, originada per les baixes temperatures, que obligava a que entressin en funcionament les centrals de cicle combinat que utilitzen com a combustible principal gas natural. Centrals que, en aquell moment, es veien afectades per l'important increment tant del preu del gas com el de les emissions de CO2. Aquest important augment de preu es va veure corregit a la baixa l'última setmana de gener. El preu de l'electricitat es va situar en 1,42€/MWh, una reducció del 98,5%. L'explicació, addicionalment al fet que l'augment de la temperatura reduïa la demanda i que els forts vents permetien incrementar significativament la producció eòlica, va ser anàloga a la d'inici de gener però en sentit invers, baixada de preu de gas de forma notòria i també del preu del CO2.
El que va passar al gener va evidenciar la volatilitat al mercat majorista d'electricitat, i hauria d'haver estat un clar avís que l'electricitat no podia estar subjecta a les fortes variacions dels mercats i que era requerit un escenari estable atès que era -és- un recurs essencial i indispensable tant a nivell domèstic com productiu. El que està passant aquest estiu demostra que no es va interpretar correctament el que va passar al gener, tot ignorant els riscos que planaven sobre la malmesa economia domèstica espanyola, o el que és el mateix, que la taxa de risc de pobresa o exclusió social el 2019 era del 25,3% de la població resident, una xifra que va augmentar 1,1 punt el 2020.
El preu de l'electricitat ha passat a ser una de les principals preocupacions dels ciutadans, incrementada pel desassossec originat per la nova factura elèctrica
Amb aquests precedents i immersos en una situació d'emergència climàtica per la transformació del clima, que cada vegada és més monsònic, no és d'estranyar, que el passat 20 d'agost es batessin a Espanya tots els rècords pel que fa al preu del MWh, un preu clarament afectat per un model tarifari que el determina amb el cost de producció més elevat, l'associat a l'electricitat generada per centrals de cicle combinat, sense prendre en consideració les mitjanes ponderades de generació.
Les emissions de CO2
El preu de l'electricitat ha passat a ser una de les principals preocupacions dels ciutadans. Una preocupació incrementada pel desassossec originat per la nova factura elèctrica, vigent a partir de l'1 de juny, que fixa franges horàries pretenent fomentar l'estalvi energètic, millorar l'eficiència i l'autoconsum, en definitiva, reduir la demanda, sense considerar que el consum d’aquesta també esta afectat per la meteorologia i molt especialment per les temperatures.
Sense oblidar el factor climàtic, que pot reduir la generació amb energies renovables al llarg de l'estiu, ni el model tarifari, el fet és que un dels factors determinants aquest mes d'agost és el preu de les emissions de CO2. De fet, el cost d'emissió d'una tona de CO2 s'ha duplicat, arribant els 55,94 euros, quan a l'agost de 2020 va ser de 26,76 euros. Sens dubte. la descarbonització és indispensable i urgent, però la rapidesa i magnitud de l'increment del preu de la tona de CO2 posa en evidència l'existència d'actuacions especulatives per incrementar el seu preu. La intervenció en aquest mercat de fons d'inversió, bancs, i intermediaris, si bé actuen complint les regles establertes per la Comissió Europea, estan portant el preu del CO2 a uns valors que posen en risc la competitivitat de la indústria i l'economia de moltes famílies. Oblidant que l'energia és un bé indispensable i és la seva disponibilitat el que incrementa el benestar i el desenvolupament personal i col·lectiu.
L'energia elèctrica ha de ser considerada com un dret social, en la línia de la Declaració Universal dels Drets Humans Emergents, que va ser elaborada el 2004 al Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona. En la mateixa, s'indica "el dret de tot ésser humà de disposar d'aigua potable, sanejament i energia". Per tant, s'ha de garantir el subministrament elèctric de forma segura, eficient i a un preu assumible per a tots els consumidors. És en aquest context en el qual s'han d'evitar les actuacions especulatives basades en adquirir drets d'emissió, amb criteri d'inversió a llarg termini, fonamentades en que el canvi climàtic obligarà a incrementar el preu en el futur.
Un dels factors determinants aquest mes d'agost ha estat el preu de les emissions de CO2, que s'ha duplicat en un any
L'especulació existent en aquest àmbit hauria d'obligar a plantejar als Estats i a la Unió Europea a intervenir ajustant les regles de joc. Una primera mesura és que les compres de drets d'emissió tinguessin data de caducitat a curt termini i, en segon lloc, tenint en compte aquelles propostes que van en la direcció que en les subhastes de drets d’emissió només puguin prendre posicions aquells operadors que es mouen en l'economia productiva, evitant la participació d'intermediaris ancorats en l'economia especulativa. En definitiva, que només puguin acudir les empreses que emeten diòxid de carboni i no aquelles que actuen amb criteris de producte financer.
Certament, cal accelerar la transformació del model energètic eliminant la generació en base a la combustió de residus fòssils i, per a això, cal establir normes d'actuació, però cal fer-ho sense oblidar la importància de l'energia per al desenvolupament social i econòmic, ja que és l'energia el que permet assolir alts valors de productivitat, possibilita la mobilitat i les comunicacions, atorga habitabilitat i confortabilitat als espais i marca diferències fonamentals entre els que la tenen garantida i accessible i aquells que encara tenen serioses dificultats per accedir a la mateixa.