L'actualitat econòmica d'aquest mes i mig de descans ha vingut marcada per les previsions avançades en aquesta columna i que suposen una petita -però duradora- desacceleració de l'economia catalana -també a la resta de l'Estat-. El PIB trimestral i l'evolució de les dades turístiques són les rellevants durant l'estiu i ambdues han frenat, si bé és cert que mantenen la solidesa tradicional de l'economia catalana. En l'àmbit polític tenim tres focus ben diferenciats. L'acció legal del president Carles Puigdemont des de Bèlgica està marcant l'agenda política a tot l'Estat, alhora que la tensió que impulsen Albert Rivera i Inés Arrimadas animant la població a treure els llaços grocs està donant lloc a situacions realment esperpèntiques que amenaça de girar-se-li en contra a la formació taronja. L'ANC s'ha sumat al projecte de primàries impulsat per Jordi Graupera, però els partits no es posicionen tot esperant saber què fa La Crida de Puigdemont.
L'estiu frena l'economia
L'Idescat va publicar fa unes setmanes les dades avançades del creixement del PIB durant el segon trimestre d'enguany. En termes trimestrals, el PIB va créixer un 0,7%, la mateixa xifra que el primer trimestre i per sota del 0,8% i 0,9% del quart i tercer trimestre de 2017 respectivament. La desacceleració es nota més en termes interanuals, ja que la taxa de creixement del PIB ha caigut fins al 3,1% -3,2% el primer trimestre-. En principi, les previsions fins a final d'any són que el 2018 l'economia catalana creixi entre un 2,9% i un 3,1%. Així, la lleugera desacceleració turística no s'hauria de notar en excés. A Espanya la desacceleració econòmica és molt més forta que a Catalunya perquè la taxa trimestral ha caigut ja al 0,6% -venint del 0,7%- i en termes interanuals el creixement ha caigut fins al 2,7% (el 2017 fou del 3,1% i el primer trimestre del 2018 ha estat del 3%).
Les dades turístiques presenten, en termes hotelers, el patró que els vaig descriure aquí just abans de marxar de vacances. El nombre de turistes ha caigut un 6,5% durant el mes de juliol però la despesa turística ha augmentat un 1,5%. Això és a causa de la pujada del preu del petroli, que atrau més turistes russos i americans, que es caracteritzen per tenir un poder adquisitiu molt elevat.
Llarena, qüestió d'Estat
L'actualitat política ve marcada per la demanda civil que el president Puigdemont va interposar davant la justícia belga el passat mes de juny. En un principi la ministra de justícia, Dolores Delgado, va afirmar que el govern d'Espanya no es faria càrrec de la defensa del jutge Pablo Llarena, perquè la demanda versa sobre unes declaracions fetes pel jutge fora de l'àmbit judicial. Recentment, però, el president espanyol Pedro Sánchez va desautoritzar la seva ministra en anunciar que contractaria un equip legal per defensar Llarena a Bèlgica. No és clar que el tribunal belga accepti que l'Estat es personi com a defensa, ni és clar si la demanda serà acceptada, però la defensa de Llarena ha estat qualificada per Sánchez com un "afer d'Estat" i ha condicionat tota l'actualitat política de les darreres setmanes.
"A hores d'ara tota Europa sap que Llarena segueix el criteri de Vox contra els presos i exiliats catalans"
L'exdiari El Mundo va publicar, secundat per la caverna pravdiana, que la demanda presentada en francès estava mal traduïda i alterava les paraules de Llarena. La defensa ha anunciat que presentaria la correcció immediatament, però el fet de reconèixer l'errada i esmenar-la sembla no haver estat suficient per a la premsa madrilenya que no ha dubtat d'acusar l'equip legal de Puigdemont de tot tipus de coses que prefereixo no reproduir aquí. De fet, Vox ha anunciat una querella per rebel·lió contra el jutge belga si accepta la demanda dels exiliats, així que no els estranyi si sol·liciten que l'exèrcit espanyol envaeixi Bèlgica. El que és clar és que no és gens bo per a Llarena ni per a Sánchez que Vox faci les seves marcianades fora d'Espanya perquè a hores d'ara tota Europa sap que Llarena segueix el criteri de Vox contra els presos i exiliats catalans. Sovint els dic que Espanya ja no pertany al primer món, però no sé si han de fer-me massa cas perquè aquestes coses on es veuen sovint és al tercer món.
Els llaços taronja
D'ençà que Pedro Sánchez va accedir a la presidència del govern, Ciudadanos ha perdut completament el nord i el seu ascens imparable a les enquestes s'ha tallat en sec -de fet ha caigut una mica-. El desconcert de la formació taronja s'ha traduït en una declaració de guerra contra els llaços grocs que l'independentisme penja per reivindicar la llibertat dels presos polítics. Però l'onada de violència de l'espanyolisme -més de 120 agressions en l'últim trimestre- contra les persones que pengen llaços no fa res més que empitjorar esperonats per Albert Rivera i Inés Arrimadas que animen els seus militants a despenjar llaços i ells mateixos fan sortides fent-se fotos amb el seu cúter ben equipat. La concentració contra la violència convocada aquesta setmana va acabar amb dos assistents barallant-se entre ells alhora que un càmera de Telemadrid fou agredit per una confusió: els concentrats creien que era de TV3.
"S'apropa el judici contra l'independetisme, els rumors diuen que serà entorn el 15 de novembre"
La manca de lideratge del sistema polític català per treure la població catalana d'aquesta situació tan desagradable és preocupant alhora que s'apropa el judici -els rumors diuen que entorn el 15 de novembre vinent- i la tensió pujarà de to. L'escenari base que treballo és que els carrers s'omplin de gent quan arribi la sentència i no descartin si el país s'atura uns dies. El meu consell al president Joaquim Torra és que si això passa, mantingui un perfil baix perquè els presos i la gent del carrer han de ser els protagonistes aquests dies que venen.
Colau espera rival
La carrera per les eleccions municipals ha començat formalment amb l'anunci que ha fet l'ANC integrant-se en la plataforma de primàries impulsada per Graupera. Fins on he pogut esbrinar, l'ANC no es presentarà -amb les seves sigles almenys- ni finançarà la campanya, però és realment estrany organitzar unes primàries i que es presentin uns altres. Els partits segueixen sense reaccionar amb claredat -exceptuant Esquerra Republicana-. Segurament tot esperant la convenció de La Crida del pròxim 30 de setembre que, si decideix convertir-se en partit polític i presentar-se a les municipals, haurà d'escollir una forma per triar el seu candidat -i cal veure què fa el PDEcat-. I això dependrà molt de si es fixa o no data per al judici i de si el PDEcat no posa problemes i el consens és ampli.
Sigui com sigui la xarxa està una mica angoixada per la inoperància de l'entorn de Puigdemont, però el president es mostra ferm i no ofereix cap pista al respecte. Paral·lelament, Manuel Valls manté la incògnita sobre si encapçalarà la candidatura de Ciutadans o no. Probablement és casualitat, però Valls i Puigdemont aparentment volen cedir la iniciativa al seu rival. Ada Colau espera rival.