Una mica d'estrés i d'ansietat provoquen un estat d'alerta beneficiós per a l'organisme.
Si no hi fossin presents no estaríem atents a molts factors de la nostra vida importants per a la supervivència. Ens permeten estar pendents de la feina i les activitats que hem de realitzar i que requereixen la nostra atenció.
"Una mica d'estrés i d'ansietat provoquen un estat d'alerta beneficiós per a l'organisme"
El problema ve quan aquest estat d'alerta i l'estrés esdevenen desmesurats, acaben desbordant i ens sobrepassen. Si no som capaços d'afrontar-los i aquest estat es perllonga en el temps es poden convertir en estrés crònic i acabar repercutint en la nostra salut tant a nivell físic com emocional.
El ritme de vida actual ple d'exigències que s'han d'afrontar al moment, presses per tenir-ho tot controlat i resolt, les incerteses i els canvis constants fomenten aquest estrés.
Moltes persones viuen el dia a dia corrent, amb l'agenda plena, sense espais per al descans i la reflexió, activitats constants que no dóna temps per processar. Aquesta sobre estimulació, si no s'atura, pot acabar desembocant en una malaltia física o mental.
Arriba un moment en què el cos diu prou i apareixen símptomes com ansietat, apatia, esgotament, irritabilitat, insomni, desordres alimentaris. Poden aparèixer somatitzacions com contractures, mals de cap, problemes digestius. Aquest estat fa saltar les alarmes, són un crit d'atenció del nostre cos com a conseqüència d'una forma de viure i d'afrontar les situacions conflictives que no és beneficiosa per a la salut.
"La solució implica prendre consciència de la situació, de què està passant i demanar ajuda a temps perquè aquest estat no es cronifiqui"
La solució implica prendre consciència de la situació, de què està passant i demanar ajuda a temps perquè aquest estat no es cronifiqui. Així es podran trobar solucions de manera més fàcil buscant noves formes d'afrontar i evitar que acabi desembocant en problemes de salut greus.
És beneficiós buscar ajuda a escala psicològica per detectar aquells factors externs que desborden així com els factors interns que impedeixen afrontar d'una forma sana les demandes del dia a dia, prendre consciència de la gravetat de la situació i decidir-se a canviar d'hàbits.
Què passa quan arriben les vacances?
Les persones que pateixen estrés crònic viuen a un ritme desbordant i quan arriben les vacances i el temps per descansar i recuperar-se de cop entren en crisi. Aquell temps tan esperat de desconnexió s'acaba convertint en un problema.
Això és així perquè el nostre organisme necessita un temps d'adaptació. Passar de molta activitat a no fer res no és fàcil. Com més estrés acumulat, més costa canviar el ritme i això pot impedir gaudir de les vacances i el temps lliure. La persona sense res a fer es pot sentir inquieta, avorrida, buida.
En un primer moment això és natural, es necessiten uns dies d'adaptació, si aquest estat s'allarga és indicador de què hi ha un problema i cal analitzar què està passant i com es pot canviar.
Com a estratègia per evitar aquest estat es pot baixar l'activitat i el ritme poc a poc quan s'acosten les vacances i planificar activitats per als primers dies lliures.
"Per prevenir l'estrés crònic també és important poder realitzar activitats d'oci durant l'any que rebaixin el ritme tan intens de l'activitat laboral"
Això sol ser el contrari del que fa la gent que pateix estrés crònic que en l'última setmana de feina fan tot el que no s'ha pogut finalitzar abans, treballant el doble per no deixar res inacabat i provocant un nivell d'esgotament i d'angoixa que impedeix fer res els primers dies de vacances. D'aquesta manera el canvi encara és més brusc i per tant l'adaptació més difícil.
Per prevenir l'estrés crònic també és important poder realitzar activitats d'oci durant l'any que rebaixin el ritme tan intens de l'activitat laboral. Fer petites desconnexions que redueixen l'estrés del dia a dia.