“No fem el que es coneix com a greenwashing (ecoblanqueig) ni pinkwashing (falsedat en el màrqueting), ens creiem de veritat el significat de la banca ètica. Som molt més que uns simples operadors financers”, apunta Pedro Manuel Sasia, president de la Federació Europea de Bancs i Financers Ètics i Alternatius (FEBEA) a la reunió celebrada enguany a Barcelona per parlar del futur i donar suport a l’economia social. L'acte Més enllà del crèdit: el treball de les finances ètiques amb l'economia social per a un creixement inclusiu i mediambiental sostenible ha acollit més de 200 assistents a les instal·lacions de Barcelona Activa, al districte 22@ de la capital catalana, provinents de països com ara França, Bèlgica, Suïssa, Irlanda, Regne Unit, Grècia o Noruega.
Les darreres xifres recollides per diversos estudis posen de manifest el creixement de les finances ètiques en els darrers anys. Les entitats del sector han concedit "més crèdit que mai per recolzar les iniciatives transformadores en un moment de dificultat econòmica", com constata el darrer Baròmetre de les Finances Ètiques que avalua la seva evolució a l'Estat. L'informe xifra en 2.450 milions d'euros estalvi ètic, 1.720 milions d'euros els préstecs concedits per a projectes transformadors, i prop de 190.000 persones el nom d'usuaris de finances ètiques. Per tant, es podria dir que "proporcionalment, aquestes entitats financeres concedeixen més crèdits i ofereixen més comptes corrents i dipòsits que la banca convencional".
Les entitats financeres ètiques concedeixen més crèdits i comptes corrents i dipòsits que la banca convencional
Si anem al detall, l'estudi subratlla que en els darrers deu anys "els bancs ètics i sostenibles han rendit el doble que el sistema bancari europeu, amb una rendibilitat mitjana anual del 5,31% davant del 2,37%”, un fenomen que també s'ha donat a “els actius, dipòsits, préstecs i el patrimoni net dels bancs ètics que han crescut un percentatge proper al 10% anual davant del +0,41% anual de la resta de bancs europeus”. L'informe diferencia entre dos models bancaris profundament diferents: els ètics exerceixen la funció d'intermediació esperada per un banc, reunint dipòsits i concedint préstecs, mentre que les altres entitats financeres es dediquen molt més a altres activitats, com ara inversions en valors o serveis financers.
L’origen de la banca ètica
Pels que no coneguin en detall el concepte, la banca ètica és un conjunt d'entitats financeres els productes de les quals no estan condicionats exclusivament al criteri del màxim benefici. En alguns casos, també tenen una estructura interna fonamentada en la participació cooperativa. Aquest tipus de banca sorgeix com a part dels moviments d'economia alternativa que busquen una economia real i les activitats dels quals produeixin un impacte social o mediambiental positiu.
Històricament, van sorgir dos enfocaments pel que fa a la selecció de criteris que permetin l'accés al crèdit. Primer es van utilitzar criteris de selecció negativa, amb la definició de quin tipus d'activitats no es finançarien com ara armament, prostitució, pornografia, tabac, alcohol o activitats extractives no sostenibles, entre altres. Després d'aquesta postura, es va fer una reflexió que va portar a proposar criteris en forma positiva, aquells que sí que es finançarien. Són cultura, comerç just, restauració del medi ambient o energies renovables, principalment.
La clau per portar a terme la banca ètica consisteix a “mobilitzar-nos, cooperar i fer un pla d’acció d’economia social”, exposa Víctor Meseguer, director d’Economia Social d’Europa. L’Estat espanyol, segons Meseguer, té un gran potencial amb les polítiques públiques impulsades en l’àmbit municipal, regional i estatal. I, evidentment, els fons Next Generation com a grans aliats. “Necessitem xarxes, intercoperació, donar-nos visibilitat. Mobilitzar grans inversions de 2.500 milions d’euros en l’economia social a Europa, com es té previst els pròxims anys”, remarca el català.
Barcelona com a punt de partida
Per a Janet Sanz, tinent d’alcalde i regidora d’ecologia de Barcelona, “necessitem una reactivació econòmica que posi les persones i el medi ambient al centre de tot”. La política explica que “fa molts anys que la nostra societat participa en un sistema econòmic i financer injust. Amb la pandèmia hem vist la fragilitat d’aquest model econòmic, els reptes del segle XXI i volem replantejar-ho tot”. L’experta apunta que “el 2008 es rescatava bancs amb diners públics mentre es portava a terme desnonaments. I, a sobre, es tanquen caixers automàtics a les poblacions”. Sanz precisa que “ara creix la consciència en l’ús de la gestió dels nostres diners. Hi ha persones que busquen un consum responsable. Volem una banca amb ètica i valors”. Finalment, la membre de Barcelona en Comú destaca que és important que “les administracions donin un suport decidit a l’economia social i solidària que té un gran retorn. A Barcelona hem començat a fer-ho”.
Sanz: “Ara creix la consciència en l’ús de la gestió dels nostres diners i hi ha persones que busquen un consum responsable i una banca amb ètica i valors”
Álvaro Porro, director del projecte Barcelona Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021 i Comissionat de Política Alimentària de l’Ajuntament de Barcelona, explica que el 2015 a Barcelona hi havia un finançament municipal exclusivament basat en la banca tradicional. Els dipòsits i la gestió de cobraments i pagaments aplicaven només criteris financers i sense cap compte a banca ètica. L’expert creu que en l’actualitat es necessita crear instruments conjunts amb la banca ètica i que, a part de trencar el gel, escalar, visibilitzar i veure encara més les oportunitats que es poden generar, com per exemple en el model d’habitatge. I una oportunitat: identificar que “compartir el risc” pot ser un camp d’interacció, com ara les “subvencions retornables”.
“La banca ètica arriba per democratitzar l’economia i serveix per estructurar les peces clau per l’economia social, detalla Maravillas Espín, Directora General de Trabajo Autónomo, Economía Social y Responsabilidad Social de las Empresas. “A més a més, hi ha una altra forma de fer negocis i de negociar. Els bancs ètics necessiten demostrar als bancs tradicionals que poden canviar el seu model de negoci i aproximar-se als seus valors. Una autèntica capacitat d’influència. Nosaltres tenim el paper d’educar el sector de l’economia social per tal que els emprenedors puguin accedir a les finances i demanar préstecs i consells a institucions financeres ètiques”, s’afegeix al diàleg Cristina Dumitrescu, Senior Investment Manager, Inclusive Finance EIF.
Reptes de futur
Les prioritats de present i futur per a Febea consisteixen a posicionar les finances ètiques com a actor clau de la sostenibilitat, ja que consideren que estan ben posicionats a la “part social". També volen fer èmfasi en fer un esforç de comunicació, crear missatges més coherents i la importància d'aliances amb associacions o xarxes. Des de l'organització expliquen que "fa sis o set anys no haguéssim trobat ni una sola referència a les finances ètiques als documents europeus, mentre que avui sí. Això no necessàriament es tradueix en molt més, però ja és un cert nivell, sinó un reconeixement, de consciència. Ara hem de passar al reconeixement". I el més important per a ells, “podem dir amb seguretat que els diners que ens confien la gent van tots a l'economia real i, dins de l'economia real, una bona part es destina al sector social i una altra part al sector sostenible. I podem estar tranquils i feliç de dir-ho sense cap risc de greenwashing o socialwashing. Digues-me quin jugador financer pot dir el mateix".