El ParlamentEuropeu votarà aquest dijous la reforma del mercatelèctric a la Unió, un text que ja es va acordar informalment el desembre passat entre els estats i els eurodiputats i que vol evitar nous episodis d'inestabilitat en els preus per als consumidors. El paquet inclou eines com els contractes per deferència, compres conjuntes i més protecció per als col·lectius vulnerables, unes mesures que, si bé no suposen la fi del sistema marginalista actual -la tecnologia més cara que entra al pool energètic és la que marca els preus-, pretenen reduir-lo al mínim. Al mateix temps, els eurodiputats es posicionaran sobre diferents fórmules per reduir la dependència del gasrus i impulsar l'hidrogen com a font d'energia per al futur.
La votació d'aquest dijous, que tindrà lloc a Brussel·les, serà un acord en primera lectura. En cas que quedi aprovada, el Consell de la UE -que representa els estats membres- podrà acceptar la posició del Parlament o modificar-la per a una segona lectura. Si el text té llum verda per les dues parts, l'acte legislatiu quedarà adoptat. Tot i que el Parlament Europeu encara ha de sotmetre els textos a votació, el comitè d'Indústria, Investigació i Energia de la cambra ja va donar un suport majoritari a les mesures per actualitzar el disseny el mercat elèctric a la Unió.
La reforma del mercat elèctric
L'element més destacat de la votació és la reforma del mercat elèctric, impulsada per l'episodi de volatilitat de preus que es va desencadenar arran de la guerra d'Ucraïna. Un dels punts més rellevants del text és l'aposta pels contractes per deferència, uns contractes a llarg termini en què proveïdors i compradors d'electricitat pacten un preu. Si aquest ha estat més alt o més baix del que s'havia acordat per situacions de mercat, el mateix contracte estableix que es torni la diferència.
La votació d'aquest dijous, que tindrà lloc a Brussel·les, serà un acord en primera lectura
Aquest tipus de contractes, segons l'acord assolit el desembre passat, s'aplicaran a l'energia eòlica, la solar, la geotèrmica, la hidràulica sense emmagatzematge i la nuclear. Precisament la nuclear va centrar bona part de la polèmica en la negociació entre els estats, ja que França volia incloure-la en els contractes per deferència, mentre que Alemanya s'hi oposava.