Fa pocs dies, quan l’italià Donnarumma aturava el penal que Saka li havia llançat, va finalitzar l’Eurocopa d’enguany, que ha servit per coronar Itàlia com a nova campiona continental, després de 53 anys de sequera per als azzurri. Una competició, aquesta, atípica per diverses raons: d’entrada, el logotip lluïa un 2020 ben clar, quan ja som al 2021... la pandèmia en té la culpa. L’altra singularitat és que ha estat un campionat descentralitzat, sense una seu concreta com havia passat en les sis dècades anteriors. Fins a l’edició actual, els gestors de l’invent, la UEFA, s’havien atrevit com a màxim a repartir el torneig entre dos països (el 2000 Bèlgica-Països Baixos, el 2008 Àustria-Suïssa i el 2012 Polònia-Ucraïna), però en aquesta edició s’han vist partits fins a 11 ciutats diferents (Londres, Bakú, Munic, Roma, Sant Petersburg, Amsterdam, Bucarest, Budapest, Copenhaguen, Glasgow i Sevilla). Els efectes del virus més famós del món també han projectat la seva ombra sobre les ciutats seu, perquè algunes de les previstes inicialment han acabant renunciant al seu dret, com és el cas de Bilbao o Dublín.
Un cop aturada la pilota, els gestors de la UEFA ja poden començar a comptar els diners que hi han guanyat, perquè aquesta competició és un dels grans negocis de l’entitat, juntament amb el torneig de clubs conegut com a Champions League. Encara no se saben les xifres d’aquesta edició de l’Eurocopa, però ens podem fer una idea de les magnituds a partir dels números de l’edició anterior, celebrada a França el 2016.
En aquell torneig, els ingressos generats van ascendir fins els 1.930 milions d’euros, que deduïdes les despeses de 1.100 milions, van proporcionar a la UEFA un benefici de 830 milions d’euros. La partida més rellevant dels ingressos va ser la proporcionada pels drets de televisió, que va superar els 1.000 milions, mentre que patrocinis i venda d’entrades es van quedar en 500 i 400 milions, respectivament. Mentre la facturació generada el 2016 va créixer un 37% respecte el torneig anterior, el de 2012, enguany la UEFA esperava un increment del 30% sobre l’edició de 2016, el que vindria a dir que els ingressos previstos s’enfilarien fins els 2.500 milions d’euros, o dit d’una altra manera, obtindrien uns beneficis al voltant dels 1.000 milions.
Els beneficis de l'Eurocopa d'enguany seran oxigen per als comptes de l'organisme rector del futbol europeu, que va veure com l'any 2020 la pandèmia li provocava una baixada d'ingressos superior als 800 milions d'euros
Pel que fa als premis que el màxim organisme europeu ha repartit a les seleccions participants, el gros se l’ha endut, lògicament, Itàlia, que gràcies als seus resultats s’ha emportat un bonus de 37 milions d’euros, el màxim possible perquè, a més de ser campió, va guanyar els tres partits de la fase de grups. En total, el pressupost per a premis que la UEFA tenia previst repartir entre les seleccions era de 371 milions d’euros.
Els beneficis de l’Eurocopa d’enguany seran oxigen per als comptes de l’organisme rector del futbol europeu, que va veure com l’any 2020 la pandèmia li provocava una baixada d’ingressos superior als 800 milions d’euros, el que va desembocar en un inusual dèficit de 75 milions. La caiguda d’ingressos, dels 3.900 milions de l’exercici anterior als 3.050 milions de 2020, va ser causada tant pels efectes generals de la pandèmia, com per l’ajornament de l’Eurocopa, que s’ha acabat disputant aquest estiu (el cicle d’ingressos de la UEFA és irregular, de manera que cada quatre anys té un fort creixement per la disputa d’aquesta competició).
Una altra de les conseqüències de l’alteració del cicle habitual de l’Eurocopa, a celebrar en condicions normals cada quatre anys, és que l’edició del 2020 -disputada de manera efectiva aquest 2021- ha quedat “enganxada” al proper Campionat del Món de la FIFA, que es diputarà l’any vinent a Qatar. El marge habitual de dos anys entre un esdeveniment i l’altre haurà quedat reduït a només un any (en realitat, una mica més pel fet excepcional que el mundial se celebrarà a final d’any i no a l’estiu com és tradicional), i per tant caldrà veure com afecta això a les fonts d’ingressos de la FIFA, especialment als patrocinadors. Aquesta situació anòmala podria superposar-se amb la més que previsible arribada d’un cicle baixista en la indústria del futbol, fenomen accelerat per l’arribada de la pandèmia.