“És difícil imaginar un espai més ideal que el Recinte Modernista de Sant Pau per reunir-nos, no perquè sigui fantàstic, sinó perquè és el símbol que tenim del convenciment que amb la ciència, l’art, la innovació i el coneixement podem millorar la vida humana”, ha apuntat Xavier Prats, president del Patronat de la Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, en el tret de sortida de la jornada Inversions de la Unió Europea en projectes estratègics: una visió des de Catalunya, organitzada per la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i la Generalitat de Catalunya. I és que el recinte, una de les icones de la capital catalana, ha agafat aquest matí un aspecte molt europeu, però, per descomptat, molt català, ja que ha reunit els principals projectes d’innovació de Catalunya, així com autoritats del club comunitari europeu, on ha destacat la presència de l’exprimer ministre italià i president de l’Institut Jacques Delors, Enrico Letta. “Avui és el teu catalan day”, li ha dit amb humor el president del govern en funcions, Pere Aragonès, en la seva intervenció.
La trobada ha tingut lloc pocs dies després de les eleccions europees, “en un moment de gestió de fons comunitaris sense precedents, que està contribuint a un destacat sistema innovador que dona resposta als reptes estratègics de la Unió Europea”, segons ho ha descrit la secretària d'estat d'Indústria del govern d'Espanya, Rebeca Torró, qui ha afegit la importància de treballar “en l’Europa en què creiem, la que no deixa cap país enrere, malgrat el context de complexitat global”.
Una oportunitat "única" per digitalitzar l'economia
Torró ha mencionat l’impuls dels fons NextGeneration i el Pla de Transformació i Resiliència com “una oportunitat única que estem aprofitant per digitalitzar l’economia i preparar-nos pels reptes del futur”, entre els quals ha destacat l’autonomia estratègica oberta. “Per valorar la magnitud de la transformació que estem vivint, el nostre pressupost s'ha multiplicat per quatre, arribant als 8.500 milions d’euros, que es troben en la fase més il·lusionant i decisiva”, ha apuntat la secretària d'estat d'Indústria del govern d'Espanya, qui ha posat “nom i cognoms” als PERTE industrials.
Torró: “Els PERTE generen ocupació i oportunitats, i atrauen projectes estratègics i innovadors”
“Els PERTE generen ocupació i oportunitats, i atrauen projectes estratègics i innovadors”, ha comentat, posant d’exemple la fàbrica de bateries Seat a Martorell, que està previst que generi més de 400 llocs de feina directes i més d’un centenar indirectes. “Molts dels projectes finançats pels PERTE són estratègics per al nostre país”, ha afegit, fent referència als recursos “clau” que han obtingut “moltes pimes” per poder desplegar el seu negoci: “Els PERTE també potencien la política industrial i afavoreixen la col·laboració publicoprivada”. En aquest sentit, Torró ha sentenciat que “som de l’Europa dels plans, no dels retalls”, destacant que Catalunya, el territori que més projectes ha presentat a l’Estat, ha sigut també el territori amb més fons per finançar projectes industrials.
La innovació, l’encarregada de "fer una societat millor"
Aquesta inèrcia que ha impulsat l’ecosistema català innovador a la categoria Strong Innovator a l’European Innovation Scoreboard, tal com ha recordat Prats durant el matí, ha estat fruit de les lliçons extretes de la crisi de la pandèmia, que va demostrar com “superar els reptes de la humanitat depèn de la nostra voluntat, sent la innovació l’encarregada de fer una societat millor i poder pensar amb optimisme en el futur”. És per aquest motiu que Prats ha posat en valor projectes com el Sincrotró Alba, el superordinador MareNostrum 5, o tots aquells impulsats per Eurecat.
💫Comencem la Conferència 🗣️
— Comissió Europea 🇪🇺 (@ComissioEuropea) June 13, 2024
🇪🇺'Inversions de la UE en projectes estratègics: una visió des de Catalunya'.
➡️Escoltarem i aprendrem dels actors que treballen des del terreny en: la #transicióverda, la #digitalització i les noves #ciènciesdelasalut pic.twitter.com/wtNIrvs5va
“El que tenen en comú tots aquests projectes és que són una gota dins del mar de projectes que necessita la Unió Europea per la seva transformació”, ha apuntat el president del Patronat de la Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, qui ha destacat el nou cicle polític pressupostari que comença la UE, que serà determinant per descobrir-ne de nous i assolir una Europa “més verda, més sana i més digital”, tal com ho ha dit Maroš Šefčovič, vicepresident executiu de la Comissió Europea pel Pacte Verd Europeu, Relacions Institucionals i Prospectiva en la seva intervenció en un missatge de vídeo, en què ha comentat que “és increïble veure el que som capaços d’assolir quan adoptem la mentalitat adequada”.
Catalunya concentra el 3,5% dels fons d'innovació de la Unió Europea
En el seu torn, Aragonès ha apuntat que Catalunya “és la tercera regió europea en captació de recursos en l'àmbit de la innovació”, concentrant el 3,5% dels fons d'innovació de la Unió Europea, el doble del seu pes poblacional. També ha destacat els “molts reptes que donaran forma al procés de construcció europea” arran de les passades eleccions, i de la “gran esperança” que suposa la UE per a Catalunya.
Si bé el territori “ha d’aportar el seu granet de sorra a Europa”, el president del govern en funcions ha comentat que els grans reptes europeus “també són els nostres”: assolir una economia molt més competitiva, fer front al canvi climàtic o lluitar contra les desigualtats, entre d’altres. “Avui la Comissió Europea no només ha tornat a obrir les portes a Catalunya, sinó que participem plenament en un moment crucial del continent, que també ho és per a Catalunya”.
En aquest sentit, Aragonès ha definit l’àmbit de les ciències de la salut com el “mascaró de proa de l’economia catalana”: “Hi ha hagut nacions que han apostat per àmbits com la defensa, i nosaltres hem apostat per l’àmbit de les ciències de la salut, un àmbit vinculat a la recerca i el coneixement des d’on impulsem talent”.
La necessitat d’Europa d’”actuar, i no reaccionar”
Letta, ha protagonitzat la ponència inaugural de la jornada, on ha comentat l’informe presentat a la Comissió Europea Much more than a market. “La idea que Europa és Brussel·les ha de canviar”, ha apuntat tot just començar el seu discurs, on també ha estat present la passada pandèmia: “Si mirem els darrers cinc anys, ens adonem que la Unió Europea i les institucions europees han tingut la capacitat de reaccionar a una crisi, una capacitat inesperada, però efectiva, que suposa un gran missatge per al futur”, ha comentat.
🇪🇺 @EnricoLetta
— Comissió Europea 🇪🇺 (@ComissioEuropea) June 13, 2024
'El treball de la Comissió Europea per assolir els objectius de transformació són impressionants.
Cal aprofitar el mercat comú interior per sumar a la lliure curculació de persones, béns i serveis, la de dades, recerca i #innovació'.@DelorsInstitute pic.twitter.com/eBWwZjtiZI
Així i tot, Letta ha aprofitat per subratllar la necessitat d’Europa d’”actuar, i no reaccionar”. “Europa ha de dur a terme accions, molt més importants que possibles reaccions”, ha afegit, per tal d’atraure "inversions d'alt nivell" i no quedar-se enrere respecte als gegants globals dels Estats Units, la Xina i l'Índia per la "fragmentació del mercat" al club dels 27 estats. Davant aquest escenari, Letta ha assenyalat la importància d’actuar tots plegats: “Som Europa i hem d’actuar junts, les regions, Estats, Brussel·les, sector públic, privat, empresaris i treballadors".