En un moment de crisi global que ens força a repensar estratègies i models econòmics, Europa es troba en un punt d'inflexió decisiu. La necessitat de repensar el seu paper en l’escena global és més urgent que mai, i una manera de fer-ho és analitzant la seva capacitat per generar innovació. En aquest sentit, el món de les startups tecnològiques ofereix un termòmetre clar del potencial de futur d’una economia. Comparar el que passa a Europa amb el que succeeix als Estats Units ens permet veure amb claredat què falla i, sobretot, on podem millorar.
La diferència entre ambdós continents és, de fet, notable. Mentre als Estats Units han nascut autèntics gegants com Apple, Google, Microsoft, Nvidia, Amazon, Meta o Tesla, a Europa costa trobar noms comparables. Spotify, ASML o SAP són casos d’èxit destacables, però no poden competir en volum, impacte global ni capacitat d’escala amb les grans firmes nord-americanes. Aquesta realitat convida a una reflexió profunda: per què Europa no és capaç de generar empreses tecnològiques de gran escala amb la mateixa freqüència?
Les causes són múltiples i interrelacionades. Una de les més evidents és la fragmentació del mercat europeu. Mentre els EUA compten amb un mercat intern homogeni de més de 300 milions de persones, Europa està dividida en 27 estats, amb diferents idiomes, normatives, sistemes fiscals i models legals. Aquesta diversitat, que culturalment és una riquesa, representa un repte per a les empreses que volen créixer ràpidament. Llançar un producte de manera simultània a tot Europa és molt més complicat que fer-ho als EUA, i això afecta directament la capacitat d’escalabilitat de les empreses emergents.
A més, la cultura de la inversió és també força diferent. Als Estats Units, el capital risc aposta amb força per projectes amb alt potencial, assumint riscos importants a canvi de grans retorns. A Europa, en canvi, encara predomina una mentalitat més conservadora que prioritza la seguretat per damunt del creixement accelerat. No és casualitat que el 2023, el capital risc mobilitzat als EUA tripliqués el d’Europa. Això es tradueix en menys recursos disponibles per a les empreses emergents i, sovint, en una necessitat de vendre's abans d’hora, com va passar amb DeepMind, que va acabar en mans de Google.
Mentre els EUA compten amb un mercat intern homogeni de més de 300 milions de persones, Europa està dividida en 27 estats, amb diferents idiomes o normatives
Un altre element a considerar és la regulació. Europa ha estat capdavantera en la protecció dels drets digitals, amb lleis com el GDPR, la Digital Markets Act o, recentment, la IA Act. Aquestes normes tenen objectius lloables i importants, com protegir la privacitat o evitar monopolis, però també poden limitar la capacitat de maniobra de les empreses més joves, que sovint no tenen els recursos per adaptar-s’hi amb agilitat. Aquesta tensió entre seguretat i innovació encara està pendent de resoldre’s.
També cal parlar de l’ecosistema. Silicon Valley no és només un territori: és una cultura, una xarxa d’universitats, inversors, empreses i talent que es retroalimenten i creen un entorn propici per a la disrupció constant. A Europa hi ha ciutats com Berlín, París, Barcelona o Estocolm que aspiren a jugar aquest rol, però cap d’elles té encara el pes ni la coordinació necessària per competir de manera global. De fet, moltes startups europees acaben traslladant la seva seu als EUA per accedir a finançament i oportunitats de creixement.
Manquen referents a Europa que generin un efecte arrossegador dins l’ecosistema emprenedor
Tot plegat ens porta a una situació en què, malgrat comptar amb talent, infraestructures i bones idees, Europa no aconsegueix consolidar un model que doni lloc als pròxims gegants tecnològics. Els casos d’èxit, com Spotify, Revolut, Adyen o ASML, són més aviat excepcions que no pas la norma. Sovint manquen referents que generin un efecte arrossegador dins l’ecosistema emprenedor.
Ara bé, no tot són ombres. Europa té actius clau per liderar sectors estratègics. ASML, per exemple, és essencial en el món dels semiconductors. En mobilitat sostenible, empreses com Rimac o el pes dels fabricants alemanys mostren un altíssim potencial. En fintech, plataformes com Wise o N26 han redefinit la banca digital. I en intel·ligència artificial, Stability AI competeix de tu a tu amb grans noms americans.
Per transformar aquest potencial en resultats reals, Europa hauria d’apostar per polítiques més ambicioses. Caldria crear un mercat digital veritablement unificat, amb normatives més clares i comunes. També caldria incentivar el capital risc, amb ajudes públiques i avantatges fiscals per a qui aposti per la innovació. Igualment important és reduir la burocràcia i promoure hubs tecnològics connectats i coordinats entre països.
En definitiva, la qüestió no és si Europa pot competir amb els Estats Units en el terreny tecnològic. El veritable repte és si està disposada a fer els canvis estructurals, culturals i polítics necessaris per fer-ho. En un món on la tecnologia defineix cada cop més les relacions de poder, quedar enrere no és una opció. És hora de trencar la inèrcia i construir un ecosistema propi, fort i competitiu, capaç de generar els líders globals del demà.